Hi ha una majoria independentista a Catalunya o el moviment s'ha desinflat en el postprocés? L'unionisme s'ha reforçat després que el sobiranisme perdés la Generalitat? Els canvis demogràfics i el viratge ideològic del jovent desequilibren les proporcions en favor d'algun posicionament? El rebuig de Madrid, el boicot de sectors contraris al dret a decidir i la repressió policial van impedir un recompte precís en el referèndum de l'1-O i, per això, les enquestes continuen sent l'eina més accessible per calibrar el pes dels favorables i els contraris a la República catalana.

Habitualment, s'usen les dades del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que el juliol apuntava que un 45% de catalans vol que Catalunya sigui un estat independent i un 51% no ho vol. Ara bé, aquesta no és l'única formulació possible i pot generar lectures equivocades, ja que el fet de no voler activament la independència no implica que aquesta es rebutgi. L'enquesta longitudinal és un altre sondeig del CEO, que es repeteix anualment i amb una mostra notable de gairebé 7.000 respostes, i ho aborda diferent: pregunta si s'està a favor o en contra de la independència o si no se'n té una posició presa. En aquest cas, els que hi donen suport superen els detractors, tot i que queden lluny del 50%, i el pes dels indecisos és molt rellevant.

A diferència del que semblava apuntar el baròmetre del CEO, els contraris a la independència no només no tindrien un coixí a favor tan sòlid, sinó que fins i tot podrien ser minoria. Però també hi ha encara molta població indecisa per convèncer. Hi ha partit per jugar, per exemple, entre les persones migrants. Una de les virtuts de l'enquesta longitudinal és que pregunta a tota la població catalana a partir dels 16 anys, mentre que el baròmetre només ho fa a aquella que té la ciutadania espanyola. Per això, el pes dels favorables retrocedeix lleugerament del baròmetre (45%) a la longitudinal (37%), però sobretot es desinflen els aparentment contraris (del 51% al 29%), ja que, en realitat, molts dels que no la volen tampoc no la rebutgen.

És arriscat treure conclusions sobre què ocorreria amb aquests percentatges si es convoqués un referèndum d'autodeterminació, especialment si, de nou, no fos pactat. L'independentisme aconseguiria mobilitzar tots els favorables i seduir indecisos? Donar suport a la República catalana en una enquesta no implica fer-ho a qualsevol preu ni per qualsevol via i, en determinades circumstàncies, la repressió i el discurs de la por i la incertesa podrien desactivar alguns partidaris o fins i tot empènyer alguns indecisos cap al "no", per evitar la inestabilitat. Les dades, en tot cas, dibuixen un escenari amb moltes majories i escenaris de futur viables.

Clara majoria a favor de més autogovern

La mateixa enquesta longitudinal ofereix una imatge molt més nítida pel que fa als anhels de cotes més altes d'autonomia per a Catalunya per part d'una clara majoria de la població, si es computen conjuntament els partidaris d'un major autogovern sense trencar amb l'Estat espanyol i aquells que situen la independència com a prioritat. En sentit contrari, el desmantellament o la limitació de l'autonomia catalana són postures residuals, malgrat les amenaces de Vox i, en un grau menor, del PP. Fins i tot, una majoria de simpatitzants d'aquestes formacions ho rebutja, almenys a Catalunya.

El catalanisme encara té molt de pes

La mateixa enquesta encara pregunta per un altre element rellevant: la identificació amb el catalanisme o l'espanyolisme. Es tracta d'una etiqueta subjectiva que denota fins a quin punt és més fort el vincle nacional amb un territori de referència o amb un altre. No està necessàriament lligada a un projecte polític concret, però sí que hi pot influir i denotar certes afinitats.

No es tracta de conceptes formalment contradictoris, ja que la pregunta que es formula no demana que l'enquestat se situï en una escala entre catalanisme i espanyolisme, sinó que se situï, per separat, en dues escales de menys a més catalanisme i espanyolisme. Una clara majoria s'identifica amb posicions catalanistes (més de 5, en un rang de 0 a 10), el doble dels que ho fan en posicions espanyolistes.

El retrat que aquesta enquesta deixa del país en relació amb l'horitzó nacional és el d'un independentisme fort, però encara lluny de la majoria. I sobretot el de consensos que encara mantenen molt de múscul i són força transversals en la societat, com ara uns forts anhels de més autogovern i una identificació clara amb el catalanisme. A més, malgrat els recents anys de forta centralitat i polarització del debat nacional en l'opinió pública, una part notable de la població encara no ha pres posició. Tothom té camp per córrer i créixer, si juga bé les cartes.