Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que és inevitable parlar d'Aliança Catalana, especialment després de les escenes que es van viure ahir al Fossar de les Moreres. Imatges previsibles, d'altra banda: cofoïsme per part de l'extrema dreta independentista, contenta per tenir -encara més- minuts de glòria; i esperit combatiu per part de l'esquerra independentista. Un moviment que es mou còmode sota la màxima d'ens veiem als carrers que no pas sota la d'ens veiem a les urnes, si s'escruten els últims resultats electorals i s'observen les enquestes. Els partits més tradicionals, sobretot els catalanistes, tenen una feinada. Estaran preparats?
Una ullada al mapa d'Europa indica que ningú té cap solució màgica -que li preguntin a Friedrich Merz, viva imatge de la impotència-, i que a vegades la socialdemocràcia, per mantenir-se en el poder, ha inflat l'extrema dreta o ha incitat la por per treure'n rèdits electorals. Pedro Sánchez, per exemple, ha excel·lit en aquest art. I a Salvador Illa, a qui les enquestes situen en posició d'estancament, no rebutjaria en cap cas un escenari en què els propers comicis siguin un cara a cara entre ell i Orriols. El discurs de la Diada, favorable a la immigració i a la capacitat aglutinadora de Catalunya a l'hora d'integrar noves cultures, va en aquesta línia. El problema és que el pèndol va girant.
I gira cap a un rumb més feréstec, menys amable, en què Orriols té les de guanyar. Envoltada d'una espècie de guàrdia pretoriana que s'assembla a tots els líders ultres d'Europa -la tria de recursos humans sempre tria el mateix perfil-, amb un discurs messiànic basat en salvar Catalunya -de què? De qui?-, i crítiques feridores als líders del procés, és una autèntica llàstima que la Diada estigui marcada per Aliança Catalana. Diu poc d'un independentisme que, amb sort, es pot aferrar als mateixos líders que la tardor del 2017. El Fossar de les Moreres exemplifica un fracàs que recorre el continent i que cavalca sobre múltiples frustracions. Desatendre-les és el pecat mortal, per cert, dels partits sistèmics.
Ens ha agradat
L'aval europeu a la llei d'amnistia ha permès un degoteig -insuficient- de causes que han anat decaient. L'última, com avançava ahir El Matí de Catalunya Ràdio, és la del Tribunal de Comptes contra 35 alts càrrecs vinculats al procés i que van formar part dels governs liderats per Artur Mas i Carles Puigdemont. Encara queda molt camí per recórrer -el Tribunal Suprem continua atrinxerat-, però hi ha senyals que indiquen fins a quin punt la judicatura espanyola està obligada a moure's per no situar-se en latituds alienes al dret comunitari. Un recordatori, per cert: sense l'aval públic ideat per l'exconseller Jaume Giró, la causa al Tribunal de Comptes hauria pogut destruir -encara més- els encausats.
No ens ha agradat
Entre les dèries preferides dels catalans hi ha la consulta compulsiva de la informació del temps. Els meteoròlegs, sobretot els del 3Cat, tenen un índex de coneixement que ja voldrien bona part dels consellers. Aquesta setmana -sabent les dificultats que apuntava en aquesta peça Arnau Urgell per predir la situació- no van estar encertats en la previsió d'unes tempestes menys contundents del que marcaven els models. Ara les institucions -en aquest cas, fent cas dels meteoròlegs i Protecció Civil, incansable a l'hora de revestir d'ordre militar el que hauria de ser sentit comú- tenen l'Es-Alert per curar-se en salut. Ja se sap: és molt més senzill fer sonar el mòbil que tractar la gent com a adulta.
Què fem el cap de setmana
A banda de la Diada -no us perdeu aquesta peça de dades de Roger Tugas-, en els propers dies intentarem cobrir uns quants focus que han estat rellevants durant la setmana. Pep Martí -que ha tancat la sèrie Catalunya Last Call- us portarà una radiografia de com han funcionat -o fracassat- els cordons sanitaris, arran de l'èxit de l'AfD a Saxònia-Anhalt. També publicarem dos temes d'El Temps, amb qui hem estrenat una aliança que ens fa molta il·lusió. I, si teniu una estona i esteu comptant els minuts perquè Oasis vingui a Barcelona durant el 2027, segur que ja teniu entrades per veure Don't Look Back In Anger, presentat a Venècia i que s'estrena avui als cinemes. Bon cap de setmana!
