Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que s'han acabat les vacances i cada vegada tenim més a prop la jaqueta, el paraigua i la foscor a les 17.30. A Pedro Sánchez també se li ha està fent de nit, en termes polítics, si s'atenen tots els prismes de la crisi oberta a Ceuta. La compareixença al Congrés no va servir per esvair dubtes -encara que, en nom de la transparència, es faran públics els informes policials i d'intel·ligència sobre l'arribada massiva de migrants; recupereu el vídeo de l'anunci per constatar que Margarita Robles no va aplaudir-, sinó per guanyar una mica de temps. Fa temps que la legislatura ha perdut el sentit.
A Sánchez li costarà remuntar, perquè aquesta vegada els forats argumentals del relat són impossibles de tapar. Perquè costa d'entendre la voluntat d'assenyalar tothom -la internacional ultra, Israel, els Estats Units, Rússia, els oligarques tecnològics- i, al mateix temps, la prudència amb el Marroc. Hi va haver un lleuger canvi de discurs -si hi ha proves, va venir a dir el líder del PSOE, ja es demanaran responsabilitats a Rabat-, però el fons no va variar. El Sánchez crepuscular sembla haver perdut la capacitat d'aixecar-se de la lona sense esgarrinxades. Ara ja no es parla de les joies de José Luis Rodríguez Zapatero, però el que hi ha en joc és essencialment més greu. Perquè hi ha més en joc.
La crisi de Ceuta té tots els elements per ser la definitiva: conflicte social, sobirania qüestionada, pols geopolític incòmode -sabrem algun dia quins arxius estan en mans del Marroc per tenir la paella pel mànec?-, informes policials que despullen la Moncloa i un debat públic que pivota sobre la immigració. Quan està acorralat, Sánchez acostuma a treure les millors cartes, les que té més amagades, les més efectistes. Aquesta vegada, la sortida és més complicada que mai. Mala notícia per ell, i també pels socis: qui pot pensar que el nou finançament, que hauria de sortir aquest divendres del consell de política fiscal i financera, pot tirar endavant amb solvència enmig d'aquest clima?
Ens ha agradat
Què? Us pensàveu que La setmanada tornaria sense parlar de futbol? Impossible. L'arrencada del Barça de Hansi Flick està sent il·lusionant, amb jugadors endollats, fitxatges carismàtics -tenim Bernat Surroca, el nostre cap de Política, enamorat d'Anthony Gordon-, descobriments enlluernadors -Xavi Espart s'està menjant el carril esquerre- i un Raphinha que, jugant de nou, està fent oblidar els adeus de Robert Lewandowski i del demòcrata Ferran Torres. Ens espera una bona temporada i aquí, que vivim entre la superstició i la càbala, tenim sempre present què va passar la temporada posterior al primer Mundial aconseguit per Espanya. Quatre pistes: Wembley, Pedro, Messi i Villa.
No ens ha agradat
Ha estat una setmana pèssima en matèria de successos. La mort d'un nadó a La Mina ens ha glaçat la sang, com també la d'un altre infant a Santa Bàrbara. I, per descomptat, hem cobert la mort de Carles Vilajosana a Manresa, coberta amb la professionalitat habitual -i excel·lent- de Pere Fontanals a la nostra edició a la capital del Bages. Una desgràcia que ha anat acompanyada d'informacions imprecises i estigmatitzacions diverses, més des de l'estómac que des del cervell. Les coses s'han de dir pel seu nom, quan passen, però des del rigor i sense alimentar uns monstres que ja acumulen prou gasolina al dipòsit. Es veurà, segur, a les eleccions municipals del maig vinent.
Què fem el cap de setmana
A banda d'estar molt atents al desplaçament del Barça al camp del València, aquest cap de setmana és probable que encetem -amb molt de gust- la segona temporada de The Gentlemen, la sèrie de Guy Ritchie que va tornar a aterrar ahir a Netflix. Si esteu atents al diari, veureu dues entregues més de la sèrie Catalunya Last Call, aquesta vegada amb Alícia Adserà i Oriol Ferràs com a protagonistes. I tenim al forn tres peces sobre els cinquanta anys de la primera retransmissió de futbol en català, una efemèride d'aquelles que conviden a la nostàlgia. I Pep Martí, com sempre, tindrà un ull posat a la carpeta internacional, amb Alemanya i Rússia al radar. Bon cap de setmana!
