Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que és l'última Setmanada d'aquesta temporada. La tanquem amb la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'amnistia, que aplana el camí per a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Si voleu tenir una visió global del veredicte, aquesta peça aclaridora de Lluís Girona us esvairà tots els dubtes; per tenir clar què ha de passar, llegiu a Ferran Casas. De totes les reaccions de la jornada -les podeu recuperar en aquest directe elaborat per Nació-, en va destacar una absència física: la de Puigdemont. El líder de Junts va despatxar la valoració del triomf amb un tuit. 

Els talls de veu de la jornada se'ls van endur Jordi Turull i Gonzalo Boye, però l'expresident de la Generalitat va preferir un perfil més baix. Sap que la victòria judicial que suposa l'aval europeu a l'amnistia -que només es va aprovar quan Junts va entrar a formar part de l'equació de la governabilitat a l'Estat, amb la investidura de Pedro Sánchez- no tindrà aplicació immediata, perquè ara la pilota torna a estar a la taula del Tribunal Constitucional (TC) i, després, del Tribunal Suprem. Pablo Llarena, el magistrat que hauria pogut extradir Puigdemont quan Alemanya va acceptar entregar-lo per malversació però no per rebel·lió, no aixecarà l'ordre de detenció. L'imperi de la llei deu funcionar així. 

El TJUE delimita el terreny de joc per a un retorn del líder a l'exili que, ara, ningú a Junts alimenta amb crispetes o desitjos desaforats. Més allunyat que abans del dia a dia de la direcció del partit, l'expresident de la Generalitat haurà d'omplir un arbre de decisions marcat per una pregunta: si torna, serà per fer què? Per tornar a ser candidat? En cas afirmatiu, amb quin discurs i quin projecte? I, si s'enretira, com lligarà la seva successió perquè el partit no se'n vagi de mare, amb els nervis que hi ha al món local camí de les eleccions municipals? De moment, el triomf més gran de l'independentisme en molt de temps no té la fotografia de Puigdemont. I això que n'és un dels principals artífexs. 

Ens ha agradat

En circumstàncies normals, l'Argentina seria un equip difícil d'animar. Més tatuatges que pell, tendència a l'histrionisme, més intensitat que talent, soroll, etcètera. Però tenen a Leo Messi, i això els ho perdona absolutament tot. La remuntada contra Anglaterra -un monument a la covardia del seleccionador Thomas Tuchel, que hauria de ser desterrat de les Illes Britàniques- ens va fer saltar del sofà. Les dues assistències del millor jugador de la història, que amb 39 anys continua demostrant que el futbol és un esport que es juga amb el cap i s'executa amb els peus, van servir per certificar la final amb més morbo possible: a Nova Jersey hi serà Espanya com a rival. Que Déu ens agafi confessats. 

No ens ha agradat

De llarg, el pitjor que hi ha hagut durant el mes de juliol és l'amenaça constant d'incendis. Pràcticament no hi ha hagut dies tranquils, i res fa pensar que les setmanes que vindran siguin més tranquil·les. L'onada de calor, instal·lada de manera perpètua entre nosaltres, només fa de gasolina per als focs que es propaguen arreu del país. La gestió forestal, últimament prioritària -per la força- en el debat públic, s'haurà d'anar aterrant: si el clima ha canviat, si el paisatge ha canviat, si les circumstàncies són diferents del que ho eren fa unes dècades, només abocant-hi recursos es podrà revertir la situació. Això vol dir diners, personal i un canvi cultural que tindrà costos, també, per canviar hàbits. 

Què fem el cap de setmana

Aquest butlletí marxa de vacances, però els periodistes del diari -amb les vacances pertinents- us continuarem informant de tot el que vagi passant. Durant el cap de setmana arrencarem una nova secció al diari que, sota l'eslògan Catalunya, last call, servirà per aixecar la mirada i plantejar els reptes que té el país. Ens estrenarem amb Anna Pagès, investigadora en el camp de l'educació, i Jordi Alberich, excel·lent coneixedor de l'establishment català. Les converses, com sempre, van a càrrec del nostre Pep Martí. I, per descomptat, diumenge a la nit us oferirem la crònica de l'Espanya-Argentina que servirà per decidir qui és el campió del Mundial. Bon cap de setmana... I bones vacances!