Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que aquí no hi ha Déu que dormi, amb mínimes com aquesta. També de mínims és el resultat que li atorga el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) a Junts, que perdria la meitat dels diputats obtinguts per Carles Puigdemont a les eleccions del 2024. Una desfeta que obre les portes al creixement exponencial d'Aliança Catalana, detectat en múltiples sobretaules i que retrata bé fins a quin punt els votants extremistes no amaguen les preferències. Al contrari: les exhibeixen. Sobre el moment que travessen Junts i Puigdemont, distanciat del dia a dia del partit, avui en fem aquesta informació.
Més enllà de dinàmiques internes -reveladores, però soterrades-, el CEO consolida la certesa que hi ha Salvador Illa per estona al Palau de la Generalitat. La majoria que el sustenta aguanta: ERC creix -també a Madrid, on es nota l'efecte que genera Gabriel Rufián- i els Comuns perden posicions, però els tres partits que van avalar els pressupostos la setmana passada es mantenen en els 68 escons. L'independentisme, a banda, no disposa -ni disposarà a mig termini- d'una majoria operativa, perquè ningú vol pactar -com és normal- amb Aliança. Costa de trobar, per tant, algú que li pugui arribar a treure a Illa el mallot groc de líder que va palpar en el Grand Départ del Tour.
Tant Puigdemont com Oriol Junqueras tenen un problema amb Sílvia Orriols, que els treu tres punts d'avantatge en la pregunta sobre a qui es prefereix com a president de la Generalitat. Illa no pot treure pit en excés -podria perdre fins a sis escons, malgrat gaudir de l'alineació astral que conformen la Generalitat, l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona-, però té la clau del poder i un relat que Pedro Sánchez ha espremut a Madrid: la capacitat de presentar-se com l'únic que pot fer front a l'extrema dreta, que a Catalunya es declina des de Ripoll i des de la seu de Vox. Se'n sortirà? Ningú li discuteix la victòria a les urnes, però haurà d'atendre els senyals que van apareixent a la carretera.
Ens ha agradat
Els estius amb Mundial de futbol són millors que la resta. I, si juga Messi, encara més. La remuntada de dimarts contra Egipte ens va fer aixecar de la cadira i recordar dues coses: com el trobem a faltar amb la samarreta blaugrana i com de feliços ens va fer cada tres dies durant quinze anys. El futbolista argentí, alliberat de totes les comparacions i amb un equip que mataria per ell, té l'oportunitat aquest cap de setmana de plantar-se a les semifinals de la Copa del Món amb 39 anys. Novak Djokovic, de la mateixa edat, aspira a ser finalista de Wimbledon. Dos esportistes que -ho escrivíem aquí- són exemple de longevitat però, sobretot, de voracitat: competeixen contra el seu propi llegat.
No ens ha agradat
La setmana ha estat un autèntic infern de calor i d'incendis. Barcelona ha esmicolat el rècord de calor i, si els mapes l'encerten, en els propers dies es poden arribar a superar els 45 graus de temperatura en alguns punts del país. La gestió de tot plegat és complexa, perquè es mesclen carpetes urgents -apagar els focs que van apareixent cada dia arreu del territori- i les importants, amb la crisi climàtica al capdavant. La inacció és inviable, perquè condueix al desastre, i només es pot apostar per fer-ho tot, i fer-ho a la vegada, amb determinació. Els canvis de paradigma, com els que defensa el Govern, han d'anar associats a concrecions. En caldrà assumir els costos, més enllà dels econòmics.
Què fem el cap de setmana
A banda d'estar molt pendents dels incendis i de l'onada de calor, aquest cap de setmana intentarem portar-vos continguts singulars per mirar endarrere i cap endavant. En la primera categoria, us hem preparat un Snooker especial sobre els 10 anys del final de Convergència amb Neus Climent i Ferran Casas. Per complementar-lo, podeu llegir un parell de peces que desgranen com es va enterrar el partit fundat per Jordi Pujol i com va néixer -tocat de mort- el PDECat. En la segona, Bernat Surroca us aportarà les claus de la sentència que dictarà dijous vinent la justícia sobre la llei d'amnistia, clau per al futur -polític i personal- de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras. Bon cap de setmana!
