Pedro Sánchez no s'ha sortit del guió. Ha evitat fer autocrítica amb la gestió de la crisi de Ceuta, ha negat que hi hagués cap avís o alerta extraordinària prèvia, i ha tancat files, almenys de moment, amb el Marroc. Així es pot resumir la compareixença del president del govern espanyol aquest dijous al Congrés, per donar explicacions sobre l'entrada massiva de migrants a l'enclavament d'Espanya al nord d'Àfrica, una cita crítica per a Sánchez després d'un estiu carregat de crítiques de PP i Vox. Davant de l'oposició, que es frega les mans i intenta treure rèdits de la crisi migratòria, el líder socialista ha dit es va actuar des del primer moment reforçant la frontera, que cap organisme de l'Estat -ni el CNI ni la Policia Nacional, al centre de la polèmica aquests últims dies- va advertir dels fets del 30 i 31 de juliol i que, ara com ara, no hi ha cap prova contrastada que situï el Marroc al darrere de onada migratòria de l'estiu. De fet, ha dit que la coordinació amb les autoritats marroquines va ser imprescindible per aconseguir un retorn ràpid de fins a 63.000 migrants en els tres primers dies després de la crisi.
D'entrada, doncs, Sánchez ha evitat assenyalar el regne alauita, com han fet el PP, Vox i també els socis del govern espanyol, Sumar. “He de coordinar la crisi amb rigor i prudència, i prendre decisions sobre evidències i no sobre so0spites o prejudicis, perquè hi ha passos que quan es fan no es poden desfer”, ha advertit el president. A dia d'avui, doncs, no es pot afirmar que l'entrada de Ceuta fos “dissenyada o executada” per les autoritats marroquines, i Sánchez ha assegurat que la crisi va ser imprevisible també per al Marroc. Ara bé, també ha garantit que si hi ha proves contrastades de la participació marroquina es prendran les decisions pertinents. “No tenim por d'enfrontar-nos a altres estats”, ha afirmat, i ha recordat que no es poden prendre decisions a partir de proves falses, com va passar la guerra il·legal de l'Iraq durant el mandat de José María Aznar.
Es va citar l'ambaixadora del Marroc
Quin va ser el detonant, doncs? Sánchez ha situat la sentència del Tribunal Suprem, convenientment tergiversada, que es va fer servir per incentivar l'entrada a Ceuta per mar. Algunes anàlisis sí que han detectat, en aquest sentit, "indicadors suaus de coordinació" en els missatges que es van enviar, però sense que es pugui determinar, a hores d'ara, la participació del Marroc, Rússia o Israel. "De moment, això està descartat", ha dit. Sánchez sí que ha criticat les autoritats marroquines per les declaracions de ministres qüestionant la sobirania espanyola sobre Ceuta. ´"Són inacceptables", ha dit, i ha revelat que es va convocar l'ambaixadora del Marroc a l'agost. En tot cas, ha garantit que Ceuta i Melilla seran espanyoles "fins a la fi dels temps". "Ceuta no és la frontera d'Espanya, és Espanya a la frontera, i l'única frontera terrestre que té Europa amb el continent africà", ha recordat.
Passos a fer a partir d'ara? Sánchez ha identificat cinc fronts per "preparar millor" l'Estat. El primer és reforçar la frontera sud i incrementar la seguretat davant d'atacs híbrids, per exemple la ciberseguretat, més que no pas la defensa militar. La coordinació amb el Marroc hi ha de ser, però Sánchez ha dit que ha de ser "diferent". El segon front és ampliar la capacitat de l'Estat per donar resposta a "episodis migratoris extraordinaris. El tercer, destinar més recursos a la ciutat de Ceuta. Hi ha un altre front, en aquest cas per reforçar la presència d'Europa a Ceuta i Melilla, i ha anunciat que es proposarà que les dues ciutats tinguin un seient permanent al Comitè de les Regions de la UE. El darrer front passa per mantenir i enfortir la política migratòria espanyola. "És més necessària que mai", ha dit i ha rebutjat el "model reaccionari". "Som de les fronteres menys poroses", ha remarcat.
Sense advertències prèvies de l'entrada massiva
El govern espanyol va adoptar diverses mesures després de la sentència del Tribunal Suprem i es va incrementar la vigilància marítima amb 70 efectius addicionals, més embarcacions al litoral, i es va començar a dissenyar una instal·lació de contenció física. També es van fer reunions de treball amb les autoritats marroquines i es van ampliar les places del SETI per acollir persones si augmentava la corrent migratòria. “Vam reaccionar a l'únic canvi real el 8 de juliol amb la sentència del Suprem”, ha dit. També ha insistit que el govern espanyol no va rebre ni avisos ni alertes extraordinàries sobre què podia passar. “Hem repassat tots els informes, notes... I cap anava més enllà de la descripció dels fets i de l'avís rutinari. Cap va preveure l'escala del que va passar”, ha insistit.
En aquest sentit, ha dit que el Centre Nacional d'Immigració i Fronteres, autor de l'informe que va transcendir dimecres, tampoc va anticipar cap entrada massiva. Sí que va parlar, els dies abans, d'un “increment progressiu” de creuaments, i també d'un “risc potencial” d'entrades a Ceuta i Melilla el dia 30, amb “impacte baix i mitjà”. I, en tot cas, deia que hi havia poques opcions d'un intent coordinat de creuaments. A partir d'aquí, es fan avisos als passos fronterers. “No tenim res a amagar i he donat ordre de publicar un dossier amb tots els informes perquè tothom els pugui examinar”, ha anunciat, i ha insistit que una cosa és detectar que creixen els creuaments nedant i, una altra, anticipar l'arribada de 70.000 persones. “No ho va fer cap informe”, ha dit, i ha insistit que els fets del 30 i el 31 de juliol van ser “excepcional”. Sánchez sí que ha qüestionat que el CNIF no comuniqués a cap autoritat política els seus informes sobre Ceuta.
