Poques hores abans de la compareixença de Pedro Sánchez al Congrés per donar explicacions sobre la crisi de Ceuta, encara hi ha més preguntes que respostes i s'ha estès la sensació que hi ha hagut errors de gestió importants. Mentre el PP i Vox es freguen les mans i veuen, de nou, el president contra les cordes, el govern espanyol fa anuncis per mirar de transmetre seguretat i confiança a la ciutadania, sobretot als veïns de la ciutat autònoma, que aquest dimecres s'han manifestat per exigir solucions. Ha passat més d'un mes des de l'entrada massiva de milers de persones a Ceuta i, ara, Sánchez promet oferir informació "transparent" als diputats, amb el paper del Marroc i la coordinació entre el govern espanyol i els serveis d'informació de l'Estat en entredit.
1. Quin paper té exactament el Marroc en l'entrada massiva de migrants?
El paper del Marroc és un dels focus de controvèrsia. És sabut que utilitza la seva població per pressionar altres països, atiant entrades massives de persones, però el govern espanyol ha evitat en tot moment -en públic i en privat- carregar contra Rabat. La Moncloa sostenia aquests dies que no hi ha cap evidència que apunti que la monarquia alauita hi va tenir res a veure i, de fet, n'ha agraït la col·laboració en la gestió posterior de la crisi. Ara bé, la Policia Nacional va per una altra banda i ha enviat un informe a l'Audiència Nacional, al qual ha tingut accés Nació, apuntant que van ser les autoritats marroquines les que van orquestrar i incentivar l'onada migratòria de finals de juliol. Per això, és pertinent que Sánchez aclareixi quin paper va tenir exactament el Marroc en els fets i quin coneixement tenien ell o el ministre de l'Interior sobre la investigació policial.
Més tard, fonts d'Interior han explicat que l'informe en qüestió el va encarregar la jutgessa de l'Audiència Nacional que investiga els fets, i que era secret també per als responsables policials i polítiques. I insisteixen, en tot cas, que "no hi ha cap informe policial que atribueixi a les Forces de Seguretat del Marroc la planificació o execució dels fets de Ceuta". L'informe, de 58 pàgines, diu que hi havia una "planificació prèvia" de l'entrada massiva, i que "efectius uniformats de les Forces de Seguretat del Marroc que donen indicacions als immigrants i gestionen el flux de persones", és a dir, que hi van tenir una participació activa.
Aquests fets tenen altres derivades internes, que evidencien una descoordinació entre el govern espanyol i els serveis d'intel·ligència i policials. Quan va esclatar la crisi, hi va haver discrepàncies públiques entre els ministeris d'Interior i Defensa sobre el paper del CNI i si havia informat o no el govern espanyol del risc d'una entrada massiva a Ceuta, i un mes després transcendeix un informe que fonamenta el paper de les forces de seguretat marroquines en els fets de finals de juliol, cosa que desmunta el missatge de Sánchez i la Moncloa, i posa en entredit el Ministeri de l'Interior i la coordinació interna dels serveis de l'Estat. L'oposició furgarà en aquest sentit al Congrés, i Sánchez s'haurà d'empescar alguna altra versió si vol mantenir que el Marroc no hi va tenir res a veure.
2. Quines proves hi ha de la implicació de Rússia i Israel en la crisi de Ceuta?
De fet, per exculpar les autoritats marroquines, Sánchez va denunciar la implicació de Rússia i Israel -socis estratègics de Rabat- en la crisi i va acusar els dos països d'alimentar mentides i difondre informacions falses sobre l'entrada massiva de Ceuta. És cert que Moscou i Tel-Aviv poden tenir interès en erosionar el govern espanyol i desestabilitzar països de la Unió Europea, però també ho és que Sánchez no ha aportat proves que acreditin una implicació d'aquests dos països en la crisi. Un informe europeu difós per El Periódico confirma que Rússia va fer-se ressò dels fets, però de manera breu i poc intensa, i després de l'entrada massiva, no pas abans. Sigui com sigui, situar el focus en la internacionalitat ultradretana, les fake news i el paper de les xarxes socials casa bé amb el relat recent que promou el govern espanyol.
3. Per què el govern espanyol va tardar tant a reaccionar?
Un dels problemes de la crisi de Ceuta és el retard en la reacció del govern espanyol. Es va fer un primer anunci de 25 milions d'euros extraordinaris per atendre menors migrants, pocs dies després de l'entrada a l'estat espanyol, però no ha estat fins a finals d'agost que s'ha declarat la situació d'interès per a la seguretat nacional i es va designar un comandament únic. Fins aleshores, missatges imprecisos de diversos ministres, sobretot d'Interior i de Defensa, en què s'afirmava que la situació estava sota control malgrat que aquesta setmana encara hi ha migrants malvivint a la platja de Ceuta, i creix també el malestar entre la ciutadania ceutí, aprofitada per l'extrema dreta. Per què el govern espanyol va tardar tant a mobilitzar recursos i prendre mesures per coordinar la resposta? Va calcular malament l'abast de la crisi?
4. Quines mesures es prendran per evitar que torni a passar?
Des que va esclatar la crisi hi ha hagut rumors de nous intents d'entrades massives. Un exemple va ser el 15 d'agost, en què el Marroc va comunicar que havia frenat milers de persones que intentaven creuar la frontera amb Ceuta. És previsible que Sánchez concreti al Congrés quines mesures ha adoptat el seu govern per evitar que es repeteixin els fets de finals de juliol. Per ara, sembla clar que l'Estat aposta per mantenir i enfortir la col·laboració i coordinació amb el Marroc per controlar la frontera sud. El consell de ministres ha aprovat aquesta setmana una bateria de mesures per reforçar la seguretat i accelerar el retorn dels migrants que no tenen dret a asil.
5. Què passarà amb els menors migrants a Ceuta?
La crisi té una evident derivada humanitària. Segons dades del govern espanyol, hi ha almenys 1.612 menors migrants identificats a Ceuta, pendents de resoldre el seu futur. És difícil tenir les xifres concretes, i algunes ONG eleven el nombre d'infants i adolescents presents a la ciutat autònoma. Els que no puguin ser retornats, es distribuiran per les autonomies, però ja fa setmanes que el PP i Vox avisen que no volen acollir més migrants, i a Catalunya el Govern demana que els migrants que arribin vinguin acompanyats de recursos per a integrar-los. ERC per la seva banda, diu que Catalunya no pot acollir "infinitament" i Junts demana que el país quedi fora del repartiment. La decisió final la tindrà el Congrés.
