Salvador Illa ha entrat a l'hemicicle acompanyat de la consellera d'Educació, Esther Niubó, un gest que no és casual i que mira de transmetre la confiança del president en la màxima responsable de l'escola a Catalunya, al punt de mira de l'oposició pels mals resultats, la mala maror amb els mestres i el desgavell per l'exclusió de Catalunya de les proves PISA. Illa ha comparegut aquest dimecres al Parlament per donar explicacions, poc abans de reunir-se, aquest divendres, amb els grups parlamentaris i obrir un "debat de país" que posi les bases per rellançar l'escola catalana, que no passa pel millor moment. Sobre PISA, Illa ha admès "errors greus i inacceptables" que no es poden repetir, ha reivindicat que s'han pres mesures -com el cessament de la secretària general del Departament- i que s'han obert tres expedients per esclarir responsabilitats internes, que es continuen tramitant. La destitució de Niubó, assenyalada per l'oposició, està descartat. "M'ha posat el càrrec a disposició, però no aportaria res fer un canvi de persones i no el faré; té la meva confiança", ha dit Illa.
El president, però, ha mirat de girar full aferrant-se a la proposta de "nou pacte de país", que s'ha de començar a forjar a partir d'aquesta setmana. I, en aquest sentit, ha esbossat les primeres bases d'aquest consens: poques mesures -5 o 6, ha dit Illa- que siguin clares i assumibles, i que vagin acompanyades de recursos i un calendari de compliment. També el compromís d'un retiment de comptes "públic i anual" i, sobretot, que les mesures que s'adoptin tinguin "continuïtat". Se'n començarà a parlar a partir de divendres, primer amb els grups parlamentaris, que ja han advertit al Parlament que no hi participaran si és per "fer una foto", per amagar els conflictes al sector educatiu o per no abordar realment els problemes del model.
"Errors greus i inacceptables" amb PISA
En una intervenció d'uns trenta minuts davant dels grups, Illa ha admès que durant la realització de les proves PISA l'any 2025 hi va haver "errors greus i inacceptables" i ha reconegut que no es pot "minimitzar" el que va passar. El problema? Una exempció d'alumnes del 23%, molt per sobre del 5% que recomana l'OCDE. Els problemes ja es van detectar l'abril de 2025, però les advertències "no van arribar als centres ni es van activar mesures específiques de seguiment i correcció". El Departament d'Educació va rebre fins a set alertes quan encara hi havia marge per arreglar-ho, però ningú en va fer cas i Illa no ha concretat el perquè. De tota manera, ha mirat d'aïllar les responsabilitats polítiques en aquest fiasco. "La informació sobre la incidència no va ser elevada als responsables polítics del Departament", ha assegurat, que ha assegurat que no hi ha hagut voluntat de "manipular" els resultats, però ha admès que "el sistema no va funcionar com havia de funcionar".
"Hi va haver errors d'interpretació, de supervisió i mancances en la transmissió de la informació. Ho hem d'explicar sense minimitzar. Els mecanismes han fallat i hem de corregir els processos", ha reconegut Illa. El president, però, ha insistit que ja s'han començat a prendre mesures per evitar que es repeteixi un problema com aquest. D'entrada, es va cessar la secretària general d'Educació, Teresa Sambola, número dos de Niubó. I s'han obert tres expedients sancionadors a tres treballadors del Departament, que continuen en tràmit i dels quals Illa no n'ha donat nous detalls. S'han "corregit processos" i "reforçat els mecanismes de supervisió", també s'ha designat una comissió coordinadora per a les proves, amb nous protocols, llindars d'alerta i mecanismes de traçabilitat, i es continuarà treballant per reforçar l'agència d'avaluació i prospectiva de l'educació. Les explicacions d'Illa no han convençut l'oposició, que ha lamentat la manca de novetats i ha demanat el cessament de Niubó.
Mirar endavant i abordar els problemes de fons
Sigui com sigui, Illa ha enllaçat la cronologia del fiasco de PISA amb les conclusions de les proves en general, que apunten a un descens preocupant dels resultats en educació, a escala internacional. En aquest sentit, el president s'ha compromès a "posar tots els recursos necessaris" per recuperar l'excel·lència educativa. "Mai cap govern havia destinat tants diners com ara", ha insistit, i ha fet una crida a abordar els problemes de fons. "És una responsabilitat de país", ha dit, i ha demanat posar els esforços en aquest "pacte de país" que fa dies que planteja. Durant el debat que començarà divendres, ha demanat abordar com es reforça l'aprenentatge de l'alumnat, garantir que els alumnes acabin la primària sabent llegir i escriure, com es manté l'atenció dels infants o es garanteix l'autoritat dels mestres. Les conclusions del Consell de l'Educació de Catalunya, a l'abril.
"El pacte no és una foto ni llançar la pilota endavant", ha advertit Illa davant les crítiques de l'oposició. S'ha mostrat disposat a escoltar els grups i tota la comunitat educativa, per arribar a un "acord". "Tenim màxima voluntat de pactar", ha dit. El president ha assegurat que el Govern abordarà "els debats de fons" per prendre decisions en un calendari concret. "M'és indiferent el cost que tingui pel Govern; vull poder dir que hem avançat en educació", ha reblat. En aquesta línia, ha dit que el model d'escola catalana no està en dubte i que el català "és la llengua de l'escola", i que l'escola concertada tampoc és el problema. "No serà fàcil, especialment pel Govern, no miraré pel retrovisor i apel·lo a la seva responsabilitat; no buscaré la comoditat però no serà ràpid", ha insistit Illa.
Un calendari "gradual i realista" pel 6% en educació
I mentrestant, treballar per arribar "de manera gradual" al 6% del PIB en educació, una fita ambiciosa i pràcticament impossible a curt termini. La llei d'educació del 2009 marcava horitzó de vuit anys per arribar-hi, però no ha passat. "S'hi pot arribar; la situació ha canviat completament i si no posem més recursos no ens en sortirem", ha dit el president, que ha recordat que fa 17 anys sense avançar en aquest sentit, no es podrà fer en 17 mesos. Illa s'ha compromès a fer un "calendari gradual i realista, que no vol dir lent, per arribar-hi", ha dit. I caldrà encertar, també, on es posen aquests recursos. "Tots hem comès errors en educació", ha dit, i per això ha demanat un "pacte de país" per aplicar de manera transversal i al llarg del temps un model educatiu perquè doni resultat.
