Ceuta serà l'estocada final de Pedro Sánchez? El president del govern espanyol, sempre hàbil en la gestió de les crisis i en trobar sortides imprevisibles, sembla ara contra les cordes. Una gestió erràtica en els primers dies després de l'entrada massiva, desaparició durant l'agost i el desgavell policial de les darreres hores sobre el paper del Marroc converteixen la compareixença d'aquest dijous al Congrés en una autèntica prova de foc per al líder socialista. Sánchez, que ha fet una defensa tancada de les autoritats marroquines per exculpar-los de la crisi de Ceuta, s'ha trobat ara amb un informe policial, encarregat per la jutgessa, que apunta a la participació de la seguretat alauita per facilitar l'entrada, que hauria estat planificada, de desenes de milers de persones a finals de juliol. Hores més tard, el govern espanyol ha negat que hi hagi evidències per apuntar cap a Rabat.
Però anem per parts. Quin paper va tenir el Marroc en tot plegat? Si hi ha una línia que Sánchez i els seus ministres han seguit des que va esclatar la crisi és en no assenyalar el país nord-africà. És sabut que les autoritats marroquines utilitzen estratègicament la població per fer pressió migratòria als països veïns, en aquest cas Espanya, quan els convé, però en aquest cas el govern espanyol nega que hi hagi hagut cap participació per dissenyar o incentivar l'onada d'entrades del 31 de juliol per la frontera ceutí. Sánchez ho va deixar clar en una entrevista dilluns a la Cadena SER, i en les darreres setmanes els ministres també han ressaltat la bona coordinació amb Rabat per gestionar el retorn de les desenes de milers de persones que van entrar a la ciutat autònoma. De fet, el president espanyol ha assenyalat abans Rússia i Israel i la internacional ultradretana que no pas el règim alauita.
La situació s'ha complicat aquest dimecres, arran d'un informe policial publicat per El Español que apunta al Marroc com a instigador de l'entrada massiva de persones. La informació, una torpede a la línia argumental de la Moncloa, ha descol·locat tothom. També el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, de qui depèn la Policia Nacional espanyola, que ha demanat explicacions al director del cos. Més tard, fonts d'Interior han explicat que l'informe en qüestió el va encarregar la jutgessa de l'Audiència Nacional que investiga els fets, i que era secret també per als responsables policials i polítiques. I insisteixen, en tot cas, que "no hi ha cap informe policial que atribueixi a les Forces de Seguretat del Marroc la planificació o execució dels fets de Ceuta". En paral·lel, El Confidencial ha exhibit fragments del document de la Policia que assenyala un "risc extrem" d'entrades massives a Ceuta, sense referències al paper del Marroc.
En aquest context de versions creuades, mentre afloren les mancances en la gestió de la crisi, creix el malestar social a Ceuta i l'extrema dreta es frega les mans, arriba una compareixença complicada per a Sánchez. Dins de l'executiu, segons ha publicat El País, hi ha malestar perquè es considera que la Policia ha ocultat informació sensible, creix la sensació de descontrol a Interior i el ministre Marlaska, un dels homes fort del govern, queda en entredit. A més, en la defensa del Marroc, el PSOE no pot comptar amb els socis de Sumar, que han assenyalat públicament el règim alauita. El que és clar és que, fins a dia d'avui, el govern espanyol fa una defensa tancada del Marroc, tant en públic com en privat, i nega que hi hagi cap mena d'indici de la seva participació en la crisi, però creixen els dubtes sobre si les autoritats marroquines o els potents serveis secrets del país no van detectar com desenes de milers de persones es desplaçaven cap a la frontera amb Ceuta.
L'oposició es frega les mans
Sánchez arriba al Congrés en un moment de màxima fragilitat i amb la sensació de descoordinació tant al govern espanyol -Interior i Defensa van fer evident discrepàncies sobre el paper del CNI- i entre els diferents serveis de l'Estat. Es preveu una jornada de molta tensió a la cambra espanyola, alimentada per part del PP i Vox, que busquen capitalitzar el malestar creixent a Ceuta. S'hi sumen, també, problemes en la gestió per part del govern espanyol, que no va activar el gruix de les mesures per fer front a la crisi -per exemple declarar la situació d'interès per a la seguretat nacional o designar un comandament únic- fins fa pocs dies, un mes després de l'entrada massiva a la ciutat autònoma. Sánchez ha promès "transparència" i desmuntar "fake news", però l'oposició -que insisteix a demanar dimissions i eleccions immediates- el farà suar. Sánchez, que ha resistit totes les crisis, caurà per Ceuta?
