Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que les tempestes han tornat a causar una víctima mortal a Catalunya, aquesta vegada a Olivella. Fa temps que sabem que el clima ha canviat, que els episodis violents són més freqüents, més imprevisibles i més destructius. No val l'argument que després de les vacances d'estiu sempre hi ha hagut tempestes, o que les rieres sempre han baixat amb força en pobles de costa. Que ho preguntin a Joan Roig, alcalde d'Alcanar, que el desembre passat va decidir plegar perquè estava tip de veure com les destrosses dels temporals afectaven els ciutadans. Negar l'evidència és abraçar la imprudència. 

Davant d'això, les institucions han de fer equilibris entre la mitigació i l'adaptació. Això inclou la gestió de les emergències, que encara es fa sota el trauma de la dana que es va endur 227 vides al País Valencià fa dos anys. Per evitar situacions com aquestes, que són fruit de la fatalitat i de la distracció -física i mental- de Carlos Mazón, la Generalitat ha optat per l'abundància en les alertes. La ventada del febrer, per exemple, va generar un nivell de preocupació que finalment no es va materialitzar. Quan van morir dues persones fa unes setmanes a Roda de Berà, per exemple, no es va enviar cap Es-Alert previ. I ahir, amb una advertència vigent, es va jugar el Barça-Racing de Santander amb normalitat. 

"No podem aturar-ho tot perquè plou molt", sostenia aquest dijous la consellera Núria Parlon al costat dels responsables de Protecció Civil. Té raó. La setmana passada, això sí, 400.000 alumnes no van poder anar a l'escola davant un presumpte episodi violent de tempestes a cinc comarques. És impossible de predir amb una certesa del 100% què passarà o què deixarà de passar, però seria hora que es diguessin les coses tal com són: decisions d'aquest tipus no només són tècniques, també són polítiques. I caldrà anar trobant el terme mig entre l'alarmisme innecessari i el passotisme de Mazón. I, de passada, apel·lar a la responsabilitat individual al marge de si s'envien avisos al mòbil. 

Ens ha agradat

Ha estat una delícia veure com aquesta setmana el Madrid mediàtic s'ha abraonat contra Vinícius Jr., Kylian Mbappé i Ibrahima Konaté per la seva negativa a posar-se la samarreta en solidaritat amb Ceuta en el partit que va enfrontar l'equip blanc contra l'Elx. Monòlegs de Federico Jiménez Losantos al marge, la situació ha retratat amb precisió fins a quin punt arriba la farsa dels qui volen separar esport i política: quan tres jugadors del Madrid s'han negat a obeir els interessos d'un determinat espectre, han passat a ser una espècie de traïdors. Mentre el Barça és líder amb tots els punts possibles i 28 gols a favor en només sis partits, polèmiques així haurien de ser de pagament. 

No ens ha agradat

El rebuig extremeny al nou finançament parteix de la deshonestedat intel·lectual. No passa res per dir la veritat: en un sistema de règim comú, és comprensible que hi hagi comunitats que aportin menys i que, per tant, hagin de rebre més recursos dels que són capaços de generar. Això vol dir que hi ha qui hi guanya, i que hi ha qui hi perd. Com demostra el dèficit fiscal, Catalunya mai ha rebut un tracte a l'alçada del que aporta al sistema. I intentar que es minimitzi el forat entre els recursos que marxen i els que finalment es reben no és insolidaritat, és justícia. Ara Salvador Illa, entregat a elogiar l'aportació extremenya a la història recent del país, ja sap què es trobarà amb el PP a la Moncloa .

Què fem el cap de setmana

A banda de gaudir de l'últim partit del Barça abans de l'aturada -criminal- de seleccions, al diari estarem pendents del pla que tenen la dreta i l'extrema dreta per Catalunya. Aquest divendres, Santiago Abascal visita Barcelona per primera vegada en els últims dos anys, i Alberto Núñez Feijóo serà diumenge a la capital catalana. És el mateix dia que la Festa de la Rosa, on enviarem el nostre cap de Política, Bernat Surroca. I, si teniu una estona, podreu veure l'últim episodi de l'Snooker, que concentra totes les lliçons que ens deixa la sèrie Catalunya Last Call. Us les resumiran, amb el rigor i el sentit de l'humor habituals, Neus Climent, Pep Martí i Ferran Casas. Bon cap de setmana!