Als periodistes també ens agrada explicar bones notícies. Notícies que sumen, que ens fan contents, que donen sentit al que fem, i que ajuden a construir. En aquest cas, la humil aportació que fem amb l'aliança editorial que avui presentem i que comença a caminar entre Nació i la històrica revista El Temps. Estem segurs que ajudarà a enfortir el català al món digital i a donar més vigor a l'espai comunicatiu compartit dels Països Catalans. I serà, també, una bona notícia per als lectors dels dos mitjans.
A la portada de Nació hi trobareu a partir d'ara un espai específic de continguts elaborats pels companys de la revista El Temps, que dirigeix l'imprescindible Víctor Maceda i de la qual ja esteu familiaritzats amb la firma de Moisès Pérez. Amb els continguts de les seves redaccions tindrem una mirada més treballada al País Valencià i a les Illes Balears i cada setmana publicarem alguns dels seus millors temes.
Als dos territoris, governats per la dreta amb suport de l'extrema dreta espanyolista, hi ha aquest curs eleccions autonòmiques a més de municipals. Assumptes com el futur del català que s'hi parla, el finançament, la gestió de les infraestructures i dels serveis públics, els efectes de la crisi climàtica, l'habitatge o l'impacte del turisme són també al centre de la conversa pública. Temes que, ja ho sabeu els lectors de Nació, ens interessen especialment i que amb aquesta aliança ens permetran obrir focus i aprofundir més amb continguts de qualitat per entendre el què i el perquè.
L'aliança comença amb l'intercanvi de continguts editorials, però la intenció dels editors Marc Basté i Eliseu Climent és que ens permeti també fer créixer les comunitats de lectors i que puguem fer també productes conjunts enfocats al conjunt dels territoris de parla catalana o col·laborar en els Premis Octubre.
Els Països Catalans no han tingut una articulació política i, de fet, la Constitució espanyola ja va tenir cura d'impedir de forma explícita la "federació" entre comunitats autònomes (article 145). Però, a banda de compartir llengua i història, és evident que Catalunya, el País Valencià i les Balears tenen en comú inquietuds, problemes, desafiaments i fortaleses. Quan han compartit agendes i sumat els ha anat millor que quan han viscut d'esquena. Volem que la nostra iniciativa periodística posi un gra de sorra en la primera direcció. Som una realitat compartida que necessita ser explicada i fomentada per avançar i no recular.
Acabo explicant-vos que, personalment, em fa il·lusió que puguem fer camí amb els amics d'El Temps, setmanari on vaig tenir la sort d'escriure regularment en els meus anys de corresponsal a Madrid al costat de firmes que sempre havia llegit com Ramon Barnils, Joan Francesc Mira o Fabià Estapé. És, a més, un orgull per a la redacció de Nació aliar-nos amb una revista que ha conreat i conrea la investigació i la profunditat en l'anàlisi i que no fa incompatible la línia editorial clara i compromesa amb la pluralitat informativa i el tarannà inclusiu. Ens hi posem!
Avui no et perdis
- Per què el finançament pot superar el primer escull al Congrés sense l'aval explícit de Junts?; per Bernat Surroca.
- Les vides desestructurades de Pere i Otman, els dos menors acusats de l'homicidi a Manresa; per Pere Fontanals.
- De la pèrdua del gust per llegir a l'«embranzida» de les pantalles: radiografia del naufragi a les proves PISA; per Gerard Mira.
- Europa planteja la seva primera llei d'habitatge: com afectaria a Catalunya?; per David Cobo.
- Futbolítica: Portuari, proletari i popular: les tres «P» que defineixen el Feyenoord; per Ramon Usall.
El passadís
A les xarxes socials d'Inés Arrimadas fa temps que no s'hi parla de política, però pel que sembla hi ha "traumes" que costen de superar. L'exlíder de Ciutadans, formació ara desapareguda però que va arribar a guanyar les eleccions de 2017, recordava aquesta setmana, amb imatges d'ella al Parlament, el novè aniversari del que titllava com els "plens de la vergonya". Es referia a aquells sis i set de setembre de 2017 en què la majoria independentista va donar l'empenta definitiva a les lleis que havien de culminar del procés desbordant l'ordenament jurídic espanyol.
"És una infàmia que no podem deixar que s'oblidi. El nacionalisme és això", apuntava des del seu perfil d'Instagram. No recordava, això, sí, que ella va abanderar un altre nacionalisme, l'espanyol, durant aquells anys que, a més, tenia darrere l'aparell coercitiu de l'Estat. De què se n'ha fet d'Arrimadas i els altres dirigents de Ciutadans en parlava Lluís Girona en aquest article sobre els vint anys de l'auge i la caiguda de la formació.
Vist i llegit
Ignacio Sánchez-Cuenca és un dels acadèmics més respectats del pensament progressista espanyol. I dels pocs que durant el procés va mantenir una posició respectuosa davant les reivindicacions sobiranistes. Catedràtic de Ciència Política, ha publicat un article a El País que, sota el títol "Cuerpo electoral", proposa que sigui l'actual vicepresident i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, el cap de cartell del PSOE a les pròximes eleccions espanyoles. La seva és una opinió de les que incideix i fa evident fins a quin punt el cap de l'executiu està en hores baixes.
Per Sánchez-Cuenca, és molt difícil que Pedro Sánchez pugui alliberar-se de la crisi que l'encercla i la candidatura de Cuerpo oferiria més avantatges que les d'altres aspirants més alineats amb l'estil de Sánchez, com Óscar Puente. Cuerpo rebaixaria la polarització, genera menys crispació i és el responsable de la política econòmica, àrea de govern que no està sota el clima bel·ligerant de la política espanyola.
La perla del DOGC
El Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic de la Generalitat, té un consell rector. En formen part un representant de cada grup parlamentari, tres acadèmics vinculats als àmbits de treball de la institució i tres representants del Govern. El DOGC va publicar dijous passat el cessament dels representants de Vox i del PSC i els nomenaments dels seus substituts. Surten Joaquín Ferrándiz, que era assessor parlamentari del grup d'extrema dreta, i Mari Carmen García-Calvillo, que era alt càrrec a l'Ajuntament de l'Hospitalet i ara ha estat nomenada subdelegada del govern espanyol a Catalunya.
Els substitueixen pel PSC la politòloga Maria Mas Borràs, que és d'Esparraguera i treballa a l'àrea de bon govern de l'Ajuntament de l'Hospitalet, i un politòleg força peculiar per part dels ultres. Es tracta de Yesurrún Moreno, un personatge ben curiós que es defineix com a "socialista conservacionista" i al que s'ha presentat com "el marxista de Vox". El 2023 els ultres, que governaven amb el PP a Castella i Lleó, el va fer assessor seu a la Junta. Podeu recuperar aquí els nomenaments.
