Més enllà de la consternació i la indignació pel tràgic apunyalament mortal de Carles Vilajosana després de finalitzar la Festa Major de Manresa, la investigació sobre els dos menors detinguts pels fets destapa una realitat social crua i complexa on es barregen exclusió social i delinqüència. Pere i Otman, de 15 i 16 anys respectivament i actualment internats en un centre de menors, comparteixen una trajectòria vital marcada per l'absència de referents sòlids, la desatenció crònica i la incapacitat del sistema de serveis socials i educatiu per frenar una espiral de marginalitat que ha acabat de la pitjor manera possible.
Les informacions del seu entorn a les que ha tingut accés Nació revelen històries familiars dures sobre les que havien alertat reiteradament com a mínim els serveis educatius.
Companys de classe expulsats del sistema convencional
Pere i Otman es coneixien feia anys. Tots dos anaven a la mateixa classe i van escolaritzar-se junts a l'institut Pius Font i Quer de Manresa, durant dos anys, fins al curs 2023-2024. Durant aquell temps, les seves respectives tutores legals -l'àvia en el cas d'Otman i la mare, en el de Pere- feien acte de presència al centre. Se les havia vist anar-los a buscar i assistir a les reunions de famílies o tutories, demostrant una preocupació mínima per intentar mantenir-los dins del circuit educatiu.
Tanmateix, la complexitat dels seus perfils, els problemes de comportament i una insubordinació creixent van fer impossible la seva continuïtat a les aules convencionals. A partir d'aquell curs, tots dos van ser derivats a una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) de Manresa, un recurs destinat a alumnat amb necessitats especials i perfils altament conflictius. Lluny de redreçar la situació, l'absentisme escolar es va cronificar.
Les fonts educatives apunten a conflictes constants tant amb el professorat de l'institut com amb els educadors de la UEC. Tot i els reiterats avisos dels docents als serveis socials demanant una intervenció més contundent, la situació d'ambdós menors es va anar deteriorant fora del radar de control institucional i van anar entrant en el circuit delinqüencial.
Otman, entre l'abandonament i el carrer
La història d'Otman, de 16 anys i considerat el més agressiu dels dos en els informes policials i psicològics, és la d'un trencament familiar absolut. Nascut a Catalunya en el si d'una família d'origen migrant, el seu nucli es va enfonsar fa uns quatre anys, quan la seva mare va decidir tornar sola al Marroc. Immediatament després d'aquesta marxa, el pare se'n va desentendre per complet, deixant el noi i les seves dues germanes a càrrec de l'àvia materna. A diferència d'ell, les seves germanes -una de més gran i una de més petita- han aconseguit completar l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) malgrat el context familiar desestructurat.
L'àvia, ja gran, va assumir la tutela del jove amb moltes dificultats. Després d'anys de problemes de convivència, recentment la dona no va poder suportar més la situació i el va fer fora de casa. Tot i això, encara l'acollia de manera intermitent, però les constants sortides de to del menor acabaven sempre amb una nova expulsió del domicili. Aquesta inestabilitat residencial va dur-lo a pernoctar habitualment als baixos d'un local ocupat a la travessera dels Drets. Aquest mateix espai va ser escorcollat pels Mossos d'Esquadra hores després de produir-se el crim.
La dura història familiar de Pere
El cas de Pere, de 15 anys, està marcat per la desprotecció i la violència ja des del seu naixement. La mare va créixer patint la desatenció de la seva progenitora, l'àvia del menor. Aquesta va perdre la custòdia per desatendre la filla pel seu estil de vida i addiccions. La progenitora de l'adolescent va ser tutelada i ingressada en un centre de menors de la Generalitat.
Va ser dins d'aquesta institució, que teòricament l'havia de protegir, on va ser víctima d'una violació per part d'un monitor, i amb 14 anys va quedar embarassada de Pere. Nou mesos després va donar a llum el menor, ara acusat de participar en l'homicidi de Vilajosana. Malgrat la seva situació i la manca absoluta de xarxa familiar, la mare va intentar fer-se càrrec del seu fill al llarg dels anys tot i que amb escàs èxit a l'hora de conduir-lo i posar-li límits. L'escalada de conflictivitat del noi va portar alguns centres educatius a demanar als serveis socials la retirada de la custòdia materna, una mesura que, en ser considerada molt dràstica i requerir garanties, no es va materialitzar mai.
Aquesta manca de contenció va derivar en un expedient delictiu molt greu per a un noi tan jove. El Pere es trobava en llibertat vigilada des del mes d'agost, després d'haver estat internat en un centre de menors entre el 6 de maig i el 31 de juliol per una temptativa d'homicidi en un bar de Manresa.
Una de les condicions de la seva llibertat era conviure amb la mare i fer vida familiar. Ho incomplia sistemàticament passant les hores al local ocupat de la travessera dels Drets amb l'Otman i altres menors conflictius. El fracàs del seu procés de reinserció és tan palès que només quatre dies abans de l'homicidi de Vilajosana va ser detingut per una agressió amb tornavís i robatori, i feia tot just 48 hores que havia assistit a una sessió de seguiment amb la seva terapeuta.
Diagnòstic rotund i avisos ignorats
L'apunyalament mortal de Vilajosana la matinada de l'1 de setembre, arran d'una disputa iniciada prèviament durant els actes de la Festa Major, va ser el colofó d'una escalada de violència que el sistema no va saber, o no va poder, aturar. Les conclusions dels psicòlegs que han avaluat els joves després de la seva detenció apunten en una mateixa direcció: absència de figures paternals, manca de supervisió durant la infància, dificultats greus de gestió emocional, alta impulsivitat i compromís nul amb la societat.
Les vides del Pere i l'Otman evidencien la vulnerabilitat dels menors en situació d'exclusió i la insuficiència dels mecanismes actuals de detecció i prevenció secundària. Persones que els han tractat de prop lamenten profundament que, malgrat els avisos constants sobre el deteriorament de tots dos, no s'articulés cap mesura efectiva de protecció i contenció fins que ha estat massa tard i quan ja estaven plenament immersos en la delinqüència. Actualment, els dos joves afronten un futur reclosos en un centre de menors, mentre la ciutat debat com evitar que històries que acaben malament es tornin a repetir.
