Aquesta setmana -entre avisos vermells per pluges torrencials i enviaments nocturns de missatges ES-Alert- hi ha hagut una notícia important que ha passat força desapercebuda. La contaminació per ozó afecta milions de persones arreu del món, però també posa en perill les collites i els ecosistemes.
L'últim informe Atmosphere Watch, publicat pel Servei de Monitoratge de l'Atmosfera de Copèrnicus (CAMS), alerta que enguany les condicions de qualitat de l’aire han estat deficients o molt deficients arreu del planeta, especialment a Àsia, però també a Amèrica del Nord i Europa. En aquest sentit, els seus responsables alerten del denominat “peatge climàtic”. A Europa, l’augment de les onades de calor dispara la concentració d’ozó i neutralitza l’efecte positiu de la reducció dels contaminants primaris que el formen.
A Catalunya també ho patim. Si l’any passat es van registrar 24 dies per sobre del llindar d’informació -la pitjor dada en una dècada-, enguany ja han estat 33 (i un total de 121 hores). No és només producte de l’augment de temperatures sinó també per efectes menys evidents causats per l’escalfament global com és la reducció de brises.
Ara bé, tornant al conjunt del planeta: quants ciutadans han estat exposats a una qualitat de l’aire extremadament dolenta per ozó? És molt probable que hagi vist la notícia recordi la xifra del 40% o de “quasi el 40”. Tanmateix, el mateix gràfic simple que distribuïa el projecte europeu Copèrnicus marcava 34.
El dubte és evident: 34 o quasi 40? Vaig fer la consulta. I la resposta em va sorprendre molt: la xifra era 34, “però ho havien arrodonit” fins a la quarantena (suposant que calgués arrodonir a una desena, la xifra correcta seria 30). Algú podria pensar -amb una mica de raó- que soc un perepunyetes, però la diferència entre ambdues dades equival a 492 milions de persones… més que tota la Unió Europea junta.
No em sembla una anècdota. Massa sovint, veiem aquest tipus d’exageracions -en les dades o en els titulars- per difondre una problemàtica ambiental. És lícit -i sa- que s’intenti “vendre” un projecte, una recerca o una publicació científica. Però no fa cap favor fer-ho d’aquesta manera. La crisi ambiental ja és prou greu per inflar-la sense justificació.
L’electrificació de la mobilitat accelera
Un dels grans responsables de la contaminació per ozó és el transport. Per aquest motiu -i per no contribuir encara més a l’escalfament global- la seva electrificació és un element crític.
- El Parlament ha instat el Govern a no comprar cap cotxe de combustió més, inclosos els híbrids.
- Una proposta -en línia amb el pla de promoció vigent- en plena acceleració de l’electrificació del parc mòbil català: a l’agost les matriculacions van superar el 32%.
- La UPC ha calculat si surt a compte electrificar el 100% de la flota d’autobusos a Barcelona: en 15 anys suposa un benefici de 66 milions d’euros.
- Destaca el potencial dels certificats CAE: aportarien 44 milions com a contrapartida per l’estalvi energètic generat.
Aquesta setmana també és notícia
- Inundacions | Catalunya provarà ben aviat una modalitat d'ES-Alert menys intrusiva
- Boscos | Troben per primer cop a Catalunya un fong exòtic que ataca els freixes i no té cura
- Anàlisi | És compatible l’ampliació del Prat amb l’emergència climàtica? Això diu la ciència
La volta al món en quatre notícies
- Com el canvi climàtic pot tornar-se tòxic a Sudan del Sud: les inundacions dels darrers anys han provocat una greu contaminació de l’aigua a la principal regió petroliera (llegit a DW).
- Bhutan es converteix en el primer país a adoptar el “producte brut de l'ecosistema” a escala nacional: el PEB del país asiàtic duplica el seu PIB (llegit a Stanford).
- “Explosió de les taxes de desglaç”: el 20% de les glaceres suïsses s'han perdut en cinc anys (llegit a The Guardian).
- La Unió Europa activa un pla contra el greenwashing que l’estat espanyol encara no ha adaptat (llegit a Climática).
