Més de 80 representants d’institucions públiques, centres de recerca, comunitats indígenes i locals, autoritats de protecció civil, organitzacions financeres i filantròpiques, empreses tecnològiques i living labs es van reunir als Jardins de Cap Roig per accelerar la implementació de paisatges resilients als incendis forestals. La trobada, que va tenir lloc en un context d’incendis forestals cada vegada més intensos i devastadors, es va centrar en una ambició compartida: passar del coneixement, els projectes pilot i les iniciatives aïllades a una acció coordinada i a gran escala per reforçar la resiliència dels paisatges, les comunitats i les economies davant dels incendis forestals.
Es tracta d’una necessitat urgent: a mitjans de setembre del 2026 ja s’havien cremat a la Unió Europea 666.236 hectàrees, una xifra molt per sobre de la mitjana registrada durant les dues últimes dècades. A Catalunya, malgrat no patir megaincendis com els de Castella o la Gironda, enguany se superen les 5.000 hectàrees calcinades.
Una xarxa global
La reunió internacional celebrada en plena Costa Brava va ser organitzada per la Wildfire Resilient Landscapes Network (WRLN) de la Circular Bioeconomy Alliance (CBA) i el programa FIRE-RES, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya ( Avançar des d’iniciatives pilot cap a una resiliència a escala de paisatge requerirà "replantejar l’economia tal com l’hem entesa fins ara per situar la natura al centre", afirma Marc Palahí, director executiu de la CBA. De fet, la xarxa pretén impulsar paisatges resilients als incendis forestals arreu del món i "accelerar la transició cap a un nou paradigma econòmic que situa les persones i la natura en primer lloc".
A la reunió, celebrada a les instal·lacions de la Fundació "la Caixa", es va posar en relleu la necessitat d’una gestió activa del paisatge, la integració del risc d’incendis en polítiques més enllà de l’àmbit forestal i de la protecció civil, i una millor coordinació entre sectors i nivells de govern. També es va emfatitzar que les comunitats i els gestors del territori han de tenir un paper actiu en la presa de decisions.
Per transformar aquests principis en accions concretes, els participants van explorar models de finançament que combinen fons públics, assegurances, filantropia i inversió privada, juntament amb tecnologies operatives i una xarxa connectada de living labs. També s’estan desenvolupant propostes molt ambicioses de projectes per a la Comissió Europea i altres institucions, amb la participació de la majoria de membres de la xarxa a Europa, Xile, Amèrica del Nord, Austràlia i Sud-àfrica, amb l’objectiu de consolidar l’activitat i l’impacte de la xarxa a escala mundial.
Un enfocament integrat davant del risc d’incendis forestals
L’extinció d’incendis continua sent essencial, però la resposta d’emergència per si sola no pot abordar la magnitud i la complexitat creixents del risc d’incendis forestals, tal com explica Marc Castellnou, inspector en cap del GRAF. De fet, la mateixa Comissió Europea, en una comunicació del març de 2026 sobre la gestió integrada del risc d’incendis forestals, advoca per un enfocament holístic que connecti prevenció, preparació, resposta i recuperació postincendi, i situa els paisatges resilients al foc al centre de l’estratègia.
En la reunió es va analitzar com es pot aplicar aquest enfocament en la pràctica mitjançant una gestió activa del territori i paisatges multifuncionals que redueixin el risc d’incendis i que alhora afavoreixin la biodiversitat, la provisió d’aigua, els mitjans de vida rurals i les economies locals.
