Un estudi internacional amb la participació del CSIC i del CREAF ha conclòs que algunes de les seqüeles de la sequera no se solucionen amb les pluges posteriors. Els resultats mostren que, si el sòl continua perdent humitat al llarg de l'any posterior a una sequera, la temperatura augmenta més del que disminueix quan recupera la mateixa quantitat d'aigua que havia perdut. En concret, quan el sòl perd una determinada quantitat d'aigua, la temperatura puja 0,13 graus i, quan el sòl recupera la mateixa quantitat d'aigua que havia perdut, la temperatura baixa només 0,06 graus. Això es deu, en part, al fet que les plantes no es recuperen al mateix ritme que l'aigua del sòl.
I és que després d'una sequera, les plantes poden haver acumulat danys als teixits vegetals i la seva capacitat de transpirar i absorbir CO2 triga a reactivar-se. Com a conseqüència, disminueix l'efecte de refredament de la vegetació i augmenta l'escalfament del planeta.
Les cicatrius de la sequera
L'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas explica que en l'estudi han observat les cicatrius que deixa la sequera un any després que hagi passat. Segons l'investigador, el motiu és que les plantes absorbeixen aigua del sòl i la transporten fins a les fulles, on uns petits porus anomenats estomes regulen l'intercanvi de gasos i la pèrdua d'aigua. Quan hi ha prou aigua, els estomes es mantenen oberts i permeten que entri CO2, necessari per a la fotosíntesi, i que una part de l'aigua surti de la fulla en forma de vapor mitjançant la transpiració. Aquest vapor d'aigua contribueix a dissipar la calor i a refredar la vegetació i l'aire que l'envolta. Després d'un estrès hídric sever, però, es produeixen embòlies en els vasos conductors i les reserves de carboni es desvien a reparar danys en lloc de crear noves fulles. Per això, fins i tot quan el sòl torna a rebre aigua, la transpiració no es recupera al mateix ritme i l'efecte refrigerador queda minvat, detalla l'investigador.
Aquest efecte prolongat de la sequera s'ha observat en més del 60% de la superfície terrestre. Pel que fa als motius pels quals el sòl pot trigar més a recuperar la humitat, l'investigador assenyala que la sequera pot haver esgotat les reserves d'aigua de les capes més profundes, que necessiten temps i pluges continuades per recarregar-se. A més, quan el sòl està molt sec i les temperatures són elevades, part de l'aigua pot evaporar-se ràpidament o no arribar a infiltrar-se fins a les capes profundes. A més, la pèrdua de vegetació deixa el sòl més exposat al sol i afavoreix l'evaporació.
Segons la recerca, les zones més afectades se situen a Amèrica del Nord, l'est de la Xina, l'Àfrica subsahariana i l'oest de l'Amazònia. L'investigador ha destacat que l'Amazònia "actua literalment com l'aire condicionat de tot el planeta" i per això ha assenyalat els efectes que pot tenir la sequera en aquesta zona.
Per arribar a aquestes conclusions, l'equip ha analitzat dades climàtiques i d'humitat de sòl des de 1980 fins a 2024. Aquesta informació l'han combinat amb 17 models del sistema terrestre, que simulen les interaccions entre l'atmosfera, el sòl, la vegetació i altres elements, per tal d'identificar l'efecte de la sequera un any després en la temperatura, la vegetació, la transpiració i l'absorció de carboni.
Els resultats del treball, publicat a Nature Communications, poden ajudar a millorar les projeccions futures de l'escalfament global.
