Malgrat la pròrroga per tres anys de la central d’Almaraz, el govern espanyol assegura que el calendari de tancament de les nuclears es manté vigent. En aquest sentit, el primer reactor català a apagar-se seria el d’Ascó I just d’aquí a quatre anys. És viable? Un estudi mostra que energèticament és factible, però que amb l’actual ritme de desplegament de renovables caldrà augmentar molt les importacions o el consum de gas per generar electricitat.
No hi ha una resposta clara
L’acord entre el govern espanyol i les grans companyies elèctriques preveu tancar la central nuclear d’Ascó I l’1 d’octubre de 2030. Després serà el torn d’Ascó II (setembre 2032) i, finalment, de Vandellòs II (febrer de 2035).
Ara bé, és factible complir aquest calendari? "Era necessari saber on estem exactament", explica Joan Ramon Morante, president de Renovem-nos. L'estudi de l'entitat hi posa xifres comparant l’evolució actual de la producció i consum energètic amb el de les previsions oficials. La resposta -segons l’anàlisi de l’entitat Renovem-nos- és ambivalent: energèticament és viable, però obligaria el país a augmentar molt les importacions d’electricitat o l’ús de gas per produir-ne, fet incompatible amb els objectius climàtics.
La necessitat de cobrir la nova demanda
Ascó I ha generat en la primera meitat de la dècada una mitjana de 7,8 TWh anuals, vora un 18% del consum elèctric del país. Si es té en compte la tendència actual, Catalunya passarà d'un consum de 43,14 TWh a 47,49 l’any 2030, assenyala Enric Pardo, responsable de l'estudi. Un augment de la demanda que inclou grans projectes estratègics com nous polígons industrials, dessaladores, centres de dades, la producció d’hidrogen renovable o l’electrificació del port de Barcelona, entre altres.
Si es tenen en compte els projectes de renovables en cartera, Renovem-nos considera que el 2030 podrien aportar 7,93 TWh anuals de nova generació. Es tracta d’una xifra pràcticament equivalent a Ascó I (7,79), però que no cobriria l’augment de demanda, alerta Pardo.
En aquest sentit, el dèficit seria d’uns 4,22 TW anuals, que caldria cobrir amb generació gestionable, importacions, flexibilitat o una combinació d’aquests recursos.
El dilema: gas o importacions
Per Renovem-nos, el tancament d’Ascó I, si no canvia radicalment la tendència actual amb les renovables, condueix a una disjuntiva. Si es mantinguessin les importacions al voltant dels 7,15 TWh del 2025 -quasi un 16% de l’electricitat combinada-, les centrals de cicle combinat -que la generen a partir de cremar petrogàs- n’haurien d’aportar 10,2. És quasi el doble que actualment i, segons els autors de l’estudi, “seria incompatible amb la trajectòria de reducció d’emissions fixada pels pressupostos de carboni”.
En canvi, si es mantingués la generació amb gas, les importacions haurien d’augmentar fins a 11,37 TWh anuals. Ara bé, si la producció dels cicles combinats es rebaixés a 2,5-2,7 per tal de complir amb els objectius climàtics de la Generalitat, les importacions haurien de créixer fins a fregar els 15 TWh anuals. “Són valors actualment inviables i que depenen de l'execució de les noves línies de reforç previstes”, apunten els autors de l’estudi.
De fet, per poder tancar Ascó caldria multiplicar per 3,3 l'actual ritme d'implantació -no d'autorització- de renovables, aprovar el projecte de llei de simplificació administrativa, desencallar el Plater, accelerar els bombaments -les centrals reversibles de la Baells i de la Ribera d'Ebre- així com ampliar la xarxa i les interconnexions.
Tanmateix, Enric Pardo fa un advertiment. No només cal substituir Ascó sinó també Ascó II (2032) i Vandellòs II (2035) que sumen 16,9 TWh/any anuals. “Tot allò que accelerem en aquests moments ens situarà en millors condicions per no haver de parlar de més pròrrogues”, conclou.
“Una pròrroga no seria inòcua”
Renovem-nos considera que el debat no ha de ser si "pròrroga de nuclears o no", sinó com es poden fer els deures. En aquest sentit, adverteixen que ampliar la vida dels reactors "no seria inocu".
