Una de les demandes de les institucions del Berguedà per tal de donar suport a la futura central reversible de la Baells era que solucionés la connexió elèctrica del polígon d'Olvan. Finalment, la proposta de planificació elèctrica que aquest dijous han presentat el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, acompanyada de Sílvia Paneque, ha aconseguit un dos per u: una nova subestació al Bages donarà servei a la infraestructura energètica mentre que el desenvolupament industrial s'electrificarà gràcies a l'ampliació de la de Cercs.
La consellera de Territori no ha amagat la satisfacció per una proposta que suposarà “un abans i un després” en el desenvolupament de projectes estratègics i que recull la pràctica totalitat de les al·legacions presentades per la Generalitat.
Un any de negociacions molt profitoses
El 17 de setembre de 2025, just fa un any i una setmana, la mateixa Paneque va liderar la delegació catalana que es va desplaçar a Madrid per analitzar la primera proposta de planificació elèctrica realitzada pel Ministeri de Transició Ecològica. Va ser el punt d’inici de mesos de negociacions molt profitoses -com han reconegut tant la consellera com el secretari d’Estat- amb l’objectiu d’assolir un “salt qualitatiu i quantitatiu molt important per a la transició energètica de Catalunya”.
Un any després, ambdues parts han celebrat un resultat final que no han dubtat de qualificar d'"històric" gràcies al treball conjunt entre secretaria d’Estat amb els tres organismes de la Generalitat en l’àmbit de l’energia -direcció general, l’Icaen i L’Energètica-. La planificació preveu 3.800 nous MW -un gran hospital com el nou Clínic necessita 30 MW de potència- que han de permetre-hi connectar tant noves fonts de generació renovable com de consum.
En el cas del Berguedà, la connexió de la futura central reversible del Berguedà -que impulsa l'austríaca Verbund, l'espanyola E-Storagy i que inclourà L'Energètica pública com a accionista- es farà a través d'una nova subestació anomenada Cardener que s'ubicarà en un punt encara no definit del Bages. Situada en l'eix Sallente-Isona-Sentmenat de 400 kV també permetrà reforçar la xarxa de distribució de la zona i contribuir a l’electrificació de la demanda industrial del Bages.
En canvi, el polígon d'Olvan es desencallarà amb una altra solució: l'ampliació de la subestació de Cercs -la que dona servei a la central convencional de la Baells-.
- La consellera Sílvia Paneque amb Joan Groizard, secretari d'Estat d'Energia
- Xavier Pi / ACN
Des de centrals reversibles a hospitals
La planificació dibuixa “noves portes d’entrada” tant per generar o emmagatzemar energia així com per a atendre futures grans demandes. En aquest sentit, garanteix tots els projectes estratègics que la Generalitat havia posat sobre la taula.
En destaquen els futurs hospitals Clínic de Barcelona i Trueta de Girona, també la gigafactoria de Móra d’Ebre, del futur macropolígon i l’estació intermodal de Torreblanca-Quatre Pilans a Lleida com també la petroquímica de Tarragona, indústria que necessita avançar en l'electrificació per descarbonitzar-se. L’arribada de l’alta tensió al port de Barcelona també hauria de donar servei a la Zona Franca i a l’aeroport o a les dessalinitzadores previstes a la Tordera i a l'Empordà, entre altres.
A banda de la Baells, també es preveu la connexió d'una gran central reversible a l'Ebre, a través de l'ampliació de la subestació dels Aubals. En aquest cas, curiosament, són dos projectes que pugnen per convertir-se en una megabateria d'energia renovable. El LlumAigua és el que pretén evacuar l'energia pels Aubals mentre que el Gironès Raïmat -conegut ara com a Gira- ho faria a través de Mequinensa. Sigui com sigui, només se'n pordrà desenvolupar un.
Precisament, aquest mateix dijous Ecologistes en Acció i l' hAssociació Sedimentsan presentat al·legacions contra el projecte Gira planificat a Flix-Ascó i la Fatarella. Les dues organitzacions han reclamat al Govern la seva retirada del un cop analitzada la documentació sobre el mateix per tractar-se de "territorialment sobredimensionat".
La nova planificació elèctrica a Catalunya, en xifres
- Noves subestacions o ampliacions d'existents: 96
- Noves línies: 437 km
- Repotenciació de línies existents: 640 km
- Nova demanda prevista: 3,8 GW (el 53% per al sector industrial)
- Nova capacitat: generació (3 GW), autoconsum (1.500 MW) i emmagatzematge (1,5 GW)
