A Catalunya la pràctica totalitat dels aerogeneradors se situen en carenes de muntanyes. No és un país que vagi sobrat de recurs eòlic i això obliga a instal·lar els parcs a zones elevades on es pugui aprofitar el màxim de vent. Ara bé, també hi ha excepcions. La multinacional Kronoxpan pretén instal·lar el molí més potent en un polígon industrial seguint els passos de l’autoconsum que Amazon implanta a l’Empordà. Es tracta d’una modalitat que la Generalitat facilita a través del nou decret de renovables, aprovat a finals del 2025.
El molí de vent més potent de Catalunya
Els aerogeneradors més potents actualment en funcionament a Catalunya són els del parc de Colladetes. El passat mes de juny, se’n va inaugurar la repotenciació: es va passar de 54 molins a només sis.
Els nous tenen una potència de 6 MW, l’equivalent a una planta solar sobre terreny de dimensió petita. Ara bé, aquest rècord quedarà superat una vegada tiri endavant el projecte que la multinacional austríaca Kronoxpan, dedicada a la fabricació de taulers per a mobles, impulsa al polígon Catalunya Sud, als termes de l’Aldea i Tortosa.
Concretament, es planteja un aerogenerador de 7,2 MW del fabricant danès Vesta i amb una alçada màxima de 200 metres. A inicis de mes, es va publicar al DOGC la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia, de construcció i avaluació d’impacte ambiental d’un projecte que desenvolupen Endesa i la consultora catalana Normawind.
Primer pas d’un parc eòlic d'autoconsum
La instal·lació d’aquest molí és la primera fase d’un projecte d’un parc eòlic d’autoconsum. En aquest sentit, ara s’invertiran 7,7 milions d’euros, però Kronoxpan es planteja destinar-hi en global quasi 30 milions amb l’objectiu d’avançar cap a l’autosuficiència elèctrica.
- L'aerogenerador tindrà una potència de 7 MW, un rècord a Catalunya
- Cedida per Normawind
La planta del polígon Catalunya Sud compta actualment amb una coberta solar fotovoltaica de 9,5 MW -també la més potent de Catalunya- i quan entri en servei el primer aerogenerador arribarà al 38,5% de l’actual demanda. Amb els dos molins suplementaris de la segona fase s’assoliria una cobertura del 65%. Cal tenir en compte que la fàbrica consumeix l’equivalent a més de 20.000 llars.
Segon projecte d’autoconsum eòlic
Més enllà de ser l’aerogenerador més potent de Catalunya, es tracta d’un projecte singular perquè encara és molt poc habitual. De fet, és tot just el segon que es planteja després del d’Amazon a l’Empordà. “En ambdós casos es fan en sòl urbà i això facilita la tramitació”, explica Víctor Cusí, responsable de Normawind.
En aquell cas, ja autoritzat per la Generalitat, però encara no construït, el molí era menys potent: “només” 2,35 MW. L’autoconsum eòlic -també desenvolupat per la consultora catalana- es complementa amb una coberta solar, però els seus promotors ja van advertir que l’autosuficiència només es podria assolir amb la instal·lació de bateries.
Al conjunt de l’Estat, el projecte de referència és el de l’automobilística Stellantis a Aragó que tindrà fins a quatre aerogeneradors de 6,9 MW, dels quals un ja està en servei des del 2024. Els molins s’hibriden amb tres plantes solars i també amb sistemes d’emmagatzematge.
També destaca Inditex -amb un parc eòlic de 19,8 MW en una zona portuària de la Corunya- com també diverses iniciatives públiques i privades d’autoconsum al polígon industrial d’Arinaga, a Gran Canària.
Catalunya pretén fomentar l’autoconsum eòlic
Per què hi ha tan pocs projectes d'autoconsum eòlic? Cusí assenyala tres raons: són complexos i requereixen una inversió elevada, no hi ha tantes indústries amb un consum tan intensiu que ho justifiquin, però també que calen unes condicions molt específiques. No és només tenir vent a prop de les indústries sinó que no hi hagi condicionants -per exemples les servituds aèries- que impedeixin la instal·lació d'aerogeneradors.
La Generalitat, a través del decret llei 22/2025, ha modificat el marc legal per afavorir-ne els projectes. Per exemple, ha aclarit un element tant bàsic com clau: que l’alçada màxima d’un edifici no afecta les dimensions d’un aerogenerador o que la llicència d’obres queda exempta com ja passava amb les pèrgoles fotovoltaiques, entre altres elements per simplificar-ne els tràmits.
Caldrà veure si aquesta reglamentació afavoreix no només grans projectes com els d’Amazon o Kronoxpan sinó també la denominada microeòlica. Un dels exemples és el que impulsa la comunitat energètica industrial del polígon Bufalvent a Manresa.
- Cobertes solars al polígon de Bufalvent de Manresa
- Cedida per Manresa Il·lumina
En una primera fase, segons explica Montse Ambrós a Nació, es van centrar en cobertes fotovoltaiques. Actualment, n’hi ha una connectada i esperen que ben aviat comencin a produir electricitat cinc més. “Ens està costant molt, cada pas és molt lent”, reconeix la gerent de l’associació que aplega les empreses de Bufalvent.
L’aposta per l’eòlica -per fer honor al nom del polígon- forma part de la segona fase. En aquest sentit, esperen poder instal·lar aquest mes un anemòmetre en una antena per fer els mesuraments que permetin redactar el projecte. La idea inicial era instal·lar una dotzena d’aerogeneradors molt petits que sumessin una potència de 120 kW, però ara no descarten posar-ne menys si els càlculs són favorables. Aquesta segona fase també inclourà bateries i una pèrgola solar.
Víctor Cusí, que també és president de la patronal EolicCat, es mostra escèptic. “Veig la microeòlica molt complicada. Els aerogeneradors són rendibles quan són grans per la capacitat de captar vent en alçada”, explica en declaracions a Nació. En aquest sentit, el responsable de Normawind considera que la fotovoltaica és molt més competitiva per a magnituds petites.
