No és cap novetat, però continua sent una realitat incòmoda: Catalunya continua molt lluny de ser un país sobirà elèctricament. De fet, fins a un 84% de la demanda depèn de l'exterior, sigui perquè s'importa directament o de manera indirecta, a partir de portar combustible fòssil o nuclear per produir-lo a casa nostra. En aquest context, els experts apunten que ja és impossible complir l'objectiu marcat per al 2030: que la meitat de l'electricitat generada a Catalunya sigui d'origen renovable.
“Ens estem allunyant”, lamenta Víctor Cusí, president de la patronal eòlica. “No ens calen molts més projectes, el que ens calen és implementar-los”, afegeix. En aquest sentit, l'Observatori de les Renovables identifica una cartera de fins a 231 projectes eòlics -amb una potència global de 8,1 GW- i 1.107 de solars fotovoltaics, que sumen quasi 11 GW.
“Els projectes costen de tramitar. Valorem mecanismes impulsats pel Govern com el nou decret i el Plater, però això no és suficient”, explica el responsable d'EolicCat. En aquest sentit, es calcula que calen 900 dies per tal que s'aprovi un parc fotovoltaic i 1.200 pels eòlics. “És el doble que altres comunitats que han apostat per les renovables”, lamenta Jaume Morron, redactor de l'informe.
Tot plegat, en ple debat sobre si el govern espanyol compleix o modifica el pla de tancament de les nuclears. Des del sector, es deixa clar que -sigui quina sigui la decisió- cal accelerar la implantació de renovables, però també de bateries. “Sense bateries no hi haurà transició energètica”, afirma Cusí.
Menys producció renovable
L'any 2025 no va ser el del punt d'inflexió. De fet, la producció d'electricitat lliure d'emissions de CO2 i residus nuclears, no només no va augmentar sinó que es va reduir. Segons l'informe de l'Observatori de les Renovables, presentat aquest dimarts, la caiguda va ser d'un 3,1%. “Les dades no són bones, però el retrocés és fruit que, després de molts anys, la demanda ha augmentat”, justifica la consellera Sílvia Paneque.
Malgrat que els embassaments es van omplir fins al màxim -fet que va incrementar la producció hidroelèctrica-, va ser un mal any per l'eòlica. El parc eòlic de Colladetes, per exemple, estava en plena repotenciació, iniciant un pla renove que el Govern pretén tenir acabat en una dècada.
De fet, va ser un mal any per a la connexió de nova potència renovable. Concretament, només va augmentar amb 12,2 MW eòlics i 73,3 solars fotovoltaics (excloent l'autoconsum), mentre que la capacitat hidroelèctrica ha disminuït en 7 MW. “Va ser un any molt dolent per instal·lació”, lamenta Raúl Rodríguez, director general de Fegicat, la federació de gremis d'instal·ladors. En aquest sentit, els nous parcs sobre terreny -78 MW tot just equivalen al consum de 35.000 famílies-, van ser tot just un terç de les noves instal·lacions d'autoconsum.
D'aquesta manera, la nova potència renovable no compensa a l'augment de la demanda -després d'anys estancada- i això ha situat les importacions en màxims dels últims 20 anys. Concretament, segons l'informe de l'Observatori de les Renovables, cobreix fins al 15,8% de la demanda.
Menys renovables que electricitat importada
Catalunya va necessitar importar uns 7.150 GWh -l'Aragó, en canvi, en va exportar més d'11.300- mentre que només va produir 6.941 GWh d'origen renovable. I què suposen respecte a la demanda elèctrica? Nació ja va avançar el gener que se situaria al voltant del 15,5%, i l'Obercat ho puntualitza: un 15,3.
Per què aquesta dada dista de la presentada recentment per l'Icaen i que ascendeix fins a un 21,3%? Per una banda, la Generalitat inclou l'autoconsum solar -que provoca que la fotovoltaica ja superi l'eòlica- i, per l'altra, ho calcula respecte a la producció.
Per tot plegat, l'observatori impulsat per les patronals eòlica, solar i altres entitats, calcula que un 83,7% de la demanda elèctrica catalana es cobreix amb recursos aliens, un punt més que l'any 2024. “Hem aprovat un decret per agilitzar la tramitació, hem presentat el Plater i estem impulsant el Plemcat, la plataforma experimental d'eòlica marina”, assegura Sílvia Paneque. “Tot va en la línia de revertir unes dades que no són bones”, ha afegit a la roda de premsa posterior al consell executiu.
Menys instal·lacions d'autoconsum, però més grans
On sí que hi ha hagut un punt d'inflexió és l'autoconsum. Els Fons Next Generation -així com la necessitat d'aconseguir un preu assequible de l'electricitat- va impulsar un creixement exponencial de les instal·lacions domèstiques de dimensions reduïdes.
El 2025, en canvi, van guanyar pes projectes més grans dels sectors industrial i comercial. En aquest sentit, amb 14.890 projectes es van sumar 231 MW, per sota de les 21.460 i 350 MW de l'any anterior. L'Observatori de les Renovables explica aquesta caiguda del 30% -després d'anys de creixement sense fi- per la fi de les subvencions, les traves a la tramitació, l'augment dels tipus d’interès i a la percepció que el preu de l’electricitat és baix.
Actualment, hi ha 138.000 instal·lacions amb una potència total d'unes 1.600 MW, equivalent a una central nuclear i mitja, però amb una producció infinitament menor. A més, els autoconsums col·lectius només van representar un 4% de les noves. “Cal generalitzar-los, són imprescindibles per democratitzar la transició energètica”, assegura Gorka Martí, portaveu de l'Observatori de les Renovables. En aquest sentit, ha fet una crida a aprofitar que el radi per aprofitar aquest tipus d'instal·lacions ha passat de 2 a 5 quilòmetres.
