Aquest estiu etern crec que ha estat un punt d’inflexió -com ho va ser a França el del 2003-. El fet d’encadenar setmanes amb temperatures tan per sobre de la mitjana ha fet obrir els ulls a quasi tothom: l’escalfament global té un impacte directe en el nostre dia a dia i -a banda de la mitigació- caldrà adaptar-nos a totes les escales: també en la més quotidiana.
Em va sorprendre molt arribar als 39,5 ºC a finals de maig o que s’hagi passat d’un rècord de setze dies amb temperatures de 40 graus -assolit el 2025- a 24. També s’han esmicolat els registres de nits tòrrides i el darrer divendres de setembre s’ha arribat als 37,4 graus, un valor absolutament canicular.
No és cert -com a vegades es diu alegrament- que aquest estiu serà el més fresc de tots els que encara ens toca viure. La meteorologia no és lineal i hi ha molta variabilitat. Ara bé, la tendència no només és evident sinó que s’ha accelerat en el darrer quinquenni. El que fa pocs anys era excepcional comença a ser habitual, i el que ara és excepcional -com l’estiu del 2026- acabarà sent la norma.
Malgrat que és cert que les previsions han arribat a subestimar la intensitat de l’escalfament a casa nostra -ho admetia en aquesta entrevista Marc Prohom, climatòleg del Meteocat-, mai podrem al·legar que no ens havien avisat. Tampoc ho podrem dir els pròxims mesos quan l’impacte del Superniño afecti en major o menor grau tots els continents del planeta.
Ho explicava aquesta setmana tan didàcticament com he pogut. No hi ha cap dubte que l’actual episodi superarà el rècord d’intensitat d’ençà que es monitora el principal fenomen natural de variabilitat climàtica. El planeta estarà dopat per partida doble -per l’escalfament global i per un Niño que assolirà una capacitat d’intensificar els fenòmens extrems mai vistos- i les conseqüències seran destructives. Estem més que avisats.
Què suposa la nova planificació elèctrica?
Tothom entén què suposa un grau més o menys de temperatura, 30 mm de pluja o 10 cm de neu. En canvi, els MW i els GWh d’energia costen molt més. Aquest fet dificulta entendre notícies com la que ha suposat aquesta setmana la presentació de la nova planificació elèctrica.
- Actualment, la capacitat de demanda elèctrica té una potència de 8.000 MW.
- La nova proposta n’afegeix 3.800 més que han de fer possible projectes estratègics com hospitals, dessaladores o polígons industrials.
- També ha de permetre contribuir a descarbonitzar, és a dir, que grans instal·lacions com la petroquímica o el port de Barcelona transformin processos alimentats amb combustibles fòssils a electricitat.
- L’ampliació de la xarxa ha de permetre connectar noves plantes de generació renovable i, sobretot, d’emmagatzematge: sigui en forma de bateries o de centrals reversibles.
Aquesta setmana també és notícia
- Pesta porcina | El Govern anuncia la «darrera fase» de l'eliminació de senglars a Collserola
- Canvi climàtic | Ho demostra el Meteocat: l'escalfament als Pirineus es dispara entre 1.500 i 2.200 metres
- Mobilitat | Barcelona eliminarà 3.500 bicicletes compartides (a l’espera de les eleccions)
La volta al món en quatre notícies
- Alemanya fixa per primera vegada un any per deixar enrere els combustibles fòssils: 2045 (llegit a DW).
- “Com una pel·lícula de Disney”: tres germans gossos salvatges fan el viatge més llarg d'Àfrica (llegit a The Guardian).
- Els pastors mongols utilitzen noves tecnologies per fer front a un clima més dur i sec (llegit a France 24).
- Guyana declararà 1,5 milions d'hectàrees de bosc com a àrea protegida per complir l’objectiu 30x30 de biodiversitat (llegit a Carbon Pulse).
