Hola!
Hem començat aquesta setmana amb una altra (l'enèsima) mala notícia sobre els efectes del canvi climàtic. L'escalfament global no només destrueix les glaceres i entorns gelats, sinó que deixa una petjada "irreversible" en els ecosistemes que es desenvolupen al seu voltant. És el que s'anomena "criosfera" i la seva recuperació depèn directament, segons una investigació, d'abaixar la temperatura superficial del planeta "ben per sota del grau i mig" (i, per tant, de la voluntat política per neutralitzar els nivells de diòxid de carboni).
Si bé l'informe es fixa en el dany que ja està provocant en indrets remots de l'Antàrtida o al Nepal, Catalunya també forma part de la criosfera (i està en perill). El Pirineu és la nostra gran reserva de glaceres, que coronen espais on viuen espècies i enriqueixen, per tant, el patrimoni natural de casa nostra. Als peus d'aquests cims on la temperatura acostuma a romandre per sota dels zero graus (el que es coneix com a "permafrost", als flancs nord de les muntanyes), hi ha estanys i basses claus per a la biodiversitat del territori. I aquesta setmana, els hem pogut conèixer un per un.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha liderat un projecte que permet estudiar més de 6.000 masses d'aigua pirinenques des d'una mateixa font: un sol catàleg que recull llurs característiques. Com detalla l'investigador que ha encapçalat el projecte, Jordi Catalan, un dels objectius és "evitar confusions en els estudis científics", ja que l'inventari inclou totes les denominacions possibles per a cadascun. Però els més petits (l'estudi n'arriba a registrar un de cinc centímetres quadrats), sovint no tenen nom. Pots recórrer els estanys i basses al detall amb un visor que hem creat per a l'ocasió.
"Mantenir aquesta recerca és molt valuós per estudiar com responen els ecosistemes lacustres (d'aigües tranquil·les) als canvis ambientals i climàtics", repassen els investigadors del projecte. L'anàlisi d'estanys com el de la Creuenya i el Redon, que no han estat alterats directament pels humans, determina com el Pirineu està notant els fenòmens meteorològics extrems. Un projecte que demostra, doncs, que encara queda molt per conèixer del Pirineu i que ens han de permetre veure la degradació que promou la crisi climàtica. Exigir mesures dràstiques per frenar-la passa per conèixer millor el nostre territori i, així, evitar perdre el nostre nord.
[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]
Cap a un model de "Ciutats Resilients"
Els diferents experts i ponents que participaran a la jornada de Ciutats Resilients 2026 se centren, en canvi, en les múltiples maneres de veure els efectes del canvi climàtic en llocs on, en comptes de roca i gel, hi ha asfalt. Hem sabut que Barcelona aposta per implantar 73 hectàrees d'espais verds al llarg de quatre anys, tot parlant amb la tinenta d'alcaldia Laia Bonet.
El director de l'Agència de la Salut Pública de la mateixa ciutat, Joan Ramon Villabí, n'ha destacat el seu ús per mitigar les calorades i prevenir, per tant, efectes sobre el benestar dels veïns. Amb aquests dos perfils tanquem la nostra ronda de veus expertes per explicar d'on parteix el Ciutats Resilients (encara t'hi pots inscriure). Aquí un recull de les frases més destacades de cada article, per ordre de publicació:
- "La crisi de l'habitatge no només té un enfocament econòmic, sinó que els desastres naturals fan que el mercat es redueixi". Esteban León, director de programa a UN-Habitat.
- "Si entenem i coneixem l'estat dels arbres a les ciutats, podrem donar consells sobre com gestionar-los d'acord amb les condicions que hi ha". Mariona Ferrándiz, investigadora del CREAF.
- "Cal gestionar de la mateixa manera un riu que una plaça". Álvaro Sainz, cap d'Infraestructures de l'AMB.
- "El model agroalimentari està vinculat amb el canvi climàtic i els patrons de consum poden ajudar a frenar-lo". Joan Ramon Villabí, director de l'Agència de la Salut Pública de Barcelona.
- "Davant l'increment teòric de les temperatures, aterrem a la pràctica amb una simulació sobre com actuaria la ciutat quan assoleixi els 50 graus". Laia Bonet, primera tinenta d'alcaldia de Barcelona.
Impacte aquí i allà: troballes animals
L'observació de diferents espècies han marcat, també, l'actualitat dels darrers dies. Aquesta vegada, tant a terra ferma com al Mediterrani:
🐟 Un estudi del CSIC investiga al Port de la Selva si els peixos utilitzen els banyistes i bussejadors com a escut davant preses. Encara s'ha de determinar si això perjudica la cadena alimentària de l'ecosistema marí.
🐺 Han nascut cinc llops entre l'Alt Empordà i l'Alta Garrotxa, la segona llopada de l'últim segle. Una espècie que es considera en perill d'extinció a Catalunya i que, en els darrers anys, s'ha vist al nord i centre del país. A la primavera del 2022, un exemplar es va acostar fins a les portes de Barcelona.
Aquesta setmana també és notícia
- Catalunya registra un octubre cinc vegades més plujós de l'habitual
-
Barcelona revoluciona el Bicing: electrifica tota la flota i sanciona l'empresa de manteniment
-
Una tardor amb la meitat de bolets: «La temporada encara no ha començat i ja s'ha acabat»
Abans de marxar, tres recomanacions:
📹 Olivera regenerativa i biodinàmica, de Veus del camp. La sèrie de converses del sindicat JARC es fixa en el cas d'un pagès que, després d'arranjar uns terrenys abandonats, hi ha plantat un oliveram. Gestió mediambiental solvent i sense grans projectes al darrere.
🎫 L'art de la pagesia, al Museu Terra (l'Espluga de Francolí). Exposició temporal que aprofundeix en la petjada humana en els paisatges. Disponible fins al 7 de març.
🎬 L'odissea del vell marí, de Marta Hierro i Núria Abad. Documental que segueix d'a prop les foques monjo i el seu retorn a la Mediterrània. Impacte n'ha parlat amb les seves autores. Aquest diumenge es projectarà als Cinemes Girona, en el marc del festival Suncine.
