Hola!

En una setmana que ha començat amb els estralls de la dana Adam, la recuperació dels aiguats i les conseqüències més ferotges del canvi climàtic, Impacte us proposa tractar una qüestió d'una manera més reposada. La darrera vegada que va analitzar els incendis, aquest estiu, Catalunya feia front a diversos focs que s'estenien arreu del país.

En aquesta ocasió, Carlos Albaladejo i Arnau Urgell fan un pas enrere i es fixen en els boscos: una massa forestal que, si creix amb descontrol, pot afectar greument a la biodiversitat i que els incendis es propaguin. Ho fan juntament amb els investigadors Andrea González i Joel Segarra, de la UB i Agrotecnio, amb una reconstrucció de com era Catalunya el 1945.

Ho analitzen aplicant tres models d’intel·ligència artificial a les fotografies aèries d'aquell any, que han reconegut, píxel a píxel, els boscos, els conreus i les zones urbanes de tot el país. Després n’han corregit el resultat a mà i l’han validat amb més de mil punts. El resultat és un mapa de les cobertes del sòl de fa vuit dècades, que ara es pot comparar amb l’actual disponible a partir d'avui.

[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]

Compareu-ho vosaltres mateixos

El lector s'endinsa en els boscos a través de diversos visors que ensenyen com ha evolucionat el territori. L'especial compara la cartografia del 1945 amb l'actual, tot demostrant com la massa forestal ha crescut en superfície i densitat al llarg del temps. En les últimes vuit dècades, el país ha guanyat un 26% de bosc i matollars fins a revestir la meitat de la seva àrea total. Per dimensionar-ho: hi ha tant bosc que supera la superfície de Mallorca. Un mapa interactiu permet buscar qualsevol municipi o carrer per descobrir com era fa vuitanta anys.

Boscos continus

L'expansió forestal és un dels factors fonamentals a l'hora d'explicar la incidència dels incendis a Catalunya. Juntament amb la manca d'espais oberts, que hi hagi boscos més atapeïts i continus fa que tot cremi per molt que la humitat es mantingui en uns nivells favorables. La biodiversitat que més pateix és la dels camps i les pastures: les poblacions d’espècies d’espais oberts s’han reduït, de mitjana, un 40% en només vint anys. Mentrestant, la part dels camps que no s’ha convertit en bosc ha quedat sota teulada: la superfície urbana s’ha multiplicat per més de tres.

És una característica que, per cert, compartim amb Califòrnia en la lluita contra el canvi climàtic i que fa que totes dues regions siguem menys resilients davant les conseqüències de la crisi mediambiental.

Ho expliquen Sergio de Miguel (catedràtic de Ciència i Gestió Forestal a la Universitat de Lleida), Enric Tello (catedràtic emèrit d’Història Econòmica a la Universitat de Barcelona i especialista en història ambiental, agrària i agroecologia), Joan Pino (director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals - CREAF) i Cristina Santín (ecòloga del foc al Consell Superior d'Investigacions Científiques - CSIC). Per analitzar com l'abandonament de finques agrícoles hi ha jugat un paper clau, els pagesos Josep Rius i Rafel Jornet aporten al reportatge la seva experiència i expertesa.

[Subscriu-t'hi per rebre els butlletins d'Impacte a la teva safata d'entrada]

"Ciutats Resilients": una jornada per reimaginar l'urbanisme

Impacte i l'Ajuntament de Barcelona organitzaran un espai de trobada d'institucions, experts i públic per reflexionar sobre el futur de les ciutats davant les conseqüències del canvi climàtic. Ciutats Resilients 2026 convidarà personalitats com Carlos Moreno (urbanista i creador del concepte "ciutat dels 15 minuts") i governs locals d'arreu d'Europa: Londres, París, Rotterdam, Atenes i Vitoria-Gasteiz; a més de Barcelona, ciutat amfitriona. Us hi podeu inscriure aquí.

Ciutats

«Ciutats Resilients»: com encarar un futur marcat per la crisi climàtica Eloi Sadurní

Impacte aquí i allà: Superniño

La intensificació del fenomen meteorològic ha fet que diferents punts del globus es posin en alerta. Des de la seva seu a Ginebra, les Nacions Unides han advertit de les conseqüències imprevisibles que el Superniño més fort mai registrat pot provocar arreu del planeta. Ha anunciar un paquet de 50 milions de dòlars per donar suport a les zones que es preveuen més afectades.

Tot i que no es preveu que tingui una incidència clara en els Països Catalans, centenars d'experts han exposat que és un escenari vulnerable per la contribució del Superniño al canvi climàtic. Han entregat una carta als governs català i valencià perquè prioritzin polítiques mediambientals estratègiques, com la creació de reserves d'aliments, medicaments i productes bàsics.

Aquesta setmana també és notícia

• Barcelona, la segona ciutat europea amb més morts atribuïbles a la calor extrema
• La contaminació i la temperatura condicionen l'aparició de la diabetis
• Catalunya és líder en bateries, la segona onada de la transició energètica

Abans de marxar, tres recomanacions:

• Negocios turbios, de Joseph Bullman. Minisèrie que porta a dos jubiliats a investigar el que sembla un escàndol mediambiental en un petit poble anglès, on han aparegut milers de peixos morts. L'estic seguint des de Movistar+.
• Tèrbol: Territori i visions submarines, al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Exposició que proposa diverses activitats per conèixer els paisatges aqüàtics i el que no es veu a simple vista. Hi ha temps de submergir-s'hi fins al gener del 2027.
• Digger, de Alejandro G. Iñárritu. La història d'un magnat del petroli que amenaça a destruir el planeta per pura negligència. La sàtira amaga reflexions que esgarrifen. Encara és a la cartellera.