La contaminació atmosfèrica és un factor que pot desencadenar malalties cardiometabòliques, com la diabetis. Ho demostra un estudi d'escala europea que inclou la col·laboració del grup Genomes for Life (GCAT) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Si a la pol·lució se li afegeix una temperatura elevada, "pot intensificar els seus efectes negatius sobre la regulació de la glucosa", ha explicat Natàlia Blay, una de les autores de l'informe, en declaracions a Nació.
La també investigadora de l'IGTP experta en diabetis, Sílvia Bonàs-Guarch, descriu que "l'estudi permet veure en individus que no tenen diabetis com prevenir aquesta desregulació de la glucosa". Mitjançant les dades de 21.259 voluntaris europeus, l'objectiu de la investigació ha estat fixar-se en els efectes de diversos factors ambientals. La contaminació atmosfèrica combinada amb una calor elevada augmenta, segons la recerca, els nivells d'hemoglobina glicada.
Entesa com un indicador que permet detectar desajustos en la regulació de la glucosa, com més elevada sigui l'hemoglobina glicada d'un usuari, més propens és a la diabetis. "Per separat, un escenari amb menys contaminació tendeix a fer baixar aquest indicador; mentre que el canvi climàtic es considera perjudicial", apunta Blay. La investigadora contempla un tercer escenari on es combina tot l'anterior: "Quan ens trobem en un context de canvi climàtic però comptem amb una reducció de la contaminació, el decreixement d'hemoglobina glicada s'intensifica".
La contaminació se situa, doncs, com el factor decisiu a l'hora de detectar i actuar davant l'aparició de malalties cardiometabòliques. Bonàs-Guarch considera que, arran de les conclusions de l'estudi, "cal impulsar polítiques públiques que abaixin la pol·lució i prevenir, així, casos de diabetis". Blay matisa, però, que aquesta variable "és rellevant a nivell poblacional, malgrat que pot ser la gota que fa vessar el got en el desenvolupament de la diabetis".
Refinar diagnòstics
La troballa afegeix "una capa més" en la recerca de la diabetis i la seva prevenció, d'acord amb les dues investigadores. Si bé la teoria científica cada vegada té més en compte factors com la genètica i estils de vida a l'hora d'estudiar la diabetis, tenir en compte les variables mediambientals "té importància a nivell de salut i quines mesures concretes prendre", conclou Bonàs-Guarch.
"Va en la línia de com hauria de ser la medicina personalitzada", complementa Blay, tot afegint que les condicions ambientals "són una variant exposòmica que cal començar a tenir present". És a dir, que l'estudi avança en la consideració de totes les exposicions ambientals que rep l'ésser humà al llarg de la seva vida com a variables rellevants a l'hora d'analitzar per què apareixen les malalties.
