En una setmana marcada pels aiguats als Països Catalans, centenars d'experts en clima han reclamat mesures per enfrontar-se a l'increment de fenòmens meteorològics extrems. A Barcelona i València presenten una carta a llurs governs que adverteix del risc que pot comportar el Superniño que s'està formant al Pacífic (i que és el pitjor des que es tenen registres).
El seu impacte sobre el clima és clar: el fenomen allibera l'escalfor de l'oceà i fa que augmenti la temperatura atmosfèrica. L'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Jordi Solé, adverteix que el Superniño "està agafant una intensitat molt forta" i encara "es desconeixen els fenòmens que patirem". "És precisament per aquesta raó que cal estar preparats", conclou tot repassant alguns dels punts del comunicat adreçat a les administracions.
Els experts que la signen demanen que "s'estableixin reserves estratègiques d'aliments, medicaments i productes bàsics", sobretot a la regió metropolitana de Barcelona. Juntament amb Solé, la professora titular de la Universitat Politècnica de Catalunya i doctora en Física Olga Alcaráz ha recordat que "les temperatures extremes fan minvar la producció de cereals" i, per tant, l'enfortiment del Superniño "no només pot comportar problemes logístics, sinó que podria suposar l'emergència alimentària".
L'altre dels punts destacats en la carta presentada als governs de la Generalitat catalana i valenciana és que "es revisin i es reforcin les infraestructures crítiques", és a dir, les vies de comunicació, xarxes elèctriques, gestió de residus i hospitals, entre d'altres. Són "planificacions a mig i llarg termini, que no s'improvisen i requereixen temps", entén Solé, tot i que "preparar-se per una meteorologia més extrema no és alarmisme, sinó responsabilitat".
Alcaráz afegeix que "també cal explicar els beneficis d'aquesta inversió", per tal que la ciutadania sigui més conscient del canvi climàtic com l'estalvi que comporta a les administracions. Tots dos experts s'han fet referència a les últimes dades sobre els costos de la crisi climàtica: l'efecte de l'escalfament global en els darrers quatre anys supera els 208.000.000 euros (similar al pressupost anual de la Unió Europea).
Els Països Catalans, més sensibles al Superniño
La presentació de la carta no és casualitat. L'escalfament global que atia el Superniño té una incidència especial als països mediterranis, ja que, com recull Solé, "una mediterrània més càlida pot produir més energia i huitat". De fet, en aquesta zona es tropicalitza el clima i fa que les temporades típicament seques (a l'estiu) i les humides (al voltant de l'hivern) s'accentuïn. "Plourà molt més del que estàvem acostumats i caldrà començar a mentalitzar la gent que la nostra vida canviarà", resumeix l'investigador.
També critica l'enviament de missatges Es-alert. Si bé defensa que es proporcioni prou informació a la ciutadania perquè estigui conscienciada de la magnitud dels fenòmens meteorològics, l'emissió continuada d'aquestes alertes és "perillosa" perquè fa que "es normalitzi" les situacions d'excepcionalitat. "No només toca revisar els sistemes d'emergència i infraestructures, sinó que cal canviar la cultura", explica Solé.
