Des d'aquest estiu (hivern austral) s'han albirat un nombre de balenes mortes més alt de l'habitual a les costes de l'Argentina. A la vora de la Península de Valdés, a l'estat de Chubut, han arribat a registrar-se'n quatre en menys de 24 hores, tot i que la xifra augmenta a un mes vista. A l'espera d'un recompte final, els experts creuen que el nombre de cadàvers de cetacis podria ser superior al de la temporada del 2022, quan se'n van comptabilitzar desenes.
Les darreres tres balenes mortes s'han observat aquest dilluns. Fins ara, la majoria dels exemplars registrats són femelles d'entre 10 i 14 metres, tot i que també s'han comptat diversos cossos de cries. Totes són balenes franques del sud i aquest punt de la costa argentina és clau per a la seva reproducció i criança. Les causes de les morts són diferents en cada cas, tot i que poden estar relacionades amb els canvis que el Superniño provoca a alta mar.
Pel que fa a la mort de les cries, la principal hipòtesi és que s'infecten d'un bacteri marí que "es pot introduir als seus cossos a través de ferides". Ho assegura en declaracions a Associated Press Marcela Uhart, experta veterinària que lidera una investigació que intenta esclarir patrons i causes sobre les morts. El programa de monitoratge de la salut de la balena geperuda del sud (Southern Right Whale Health Monitoring Program) tem que estigui relacionat amb l'ascens de les temperatures en aigües superficials.
Mentre continua l'anàlisi de les causes de les morts, Uhart explica que el canvi climàtic o el Superniño conformen "una tempesta perfecta". Gràcies a l'escalfament, el bacteri guanya prou força per esquivar el sistema immunitari de les cries de balenes i provocar, segons a investigadora, la pèrdua massiva de cetacis. Un fenomen que, com Nació ha explicat al llarg dels darrers mesos, pot ser el més potent mai registrat.
El Superniño desferma l'escalfor del mar
El planeta ha encadenat ja dos mesos amb un escalfament per sobre del grau i mig (un fet relacionat amb el desenvolupament del Superniño al Pacífic, que allibera l'escalfor de l'oceà). L'Organització Meteorològica Mundial, però, alerta que el pitjor d'aquest fenomen no arribarà fins al desembre i s'allargarà, almenys, fins al febrer i podria desencadenar efectes indirectes en la meteorologia de diversos punts de la Terra. Es preveu sequeres a les costes d'Austràlia i Indonèsia, així com l'extrem sud de l'Àfrica. En canvi, al Pacífic americà, l'Àsia Central i la Banya d'Àfrica, podrien ser escenari d'aiguats.
La calor també arriba a la superfície del mar. En plena intensificació del Superniño, aquest setembre els mars han assolit una temperatura mitjana superior als 21 graus (sense tenir en compte els que se situen als pols). A la regió Niño 3.4, la zona del Pacífic on els experts es fixen en el seu desenvolupament, l'escalfament ha arribat a fregar els 30ºC. Suposa una anomalia de 2,2 graus. Entre el 2015 i el 2016, quan el "Niño Godzilla" va fer el seu darrer rècord de temperatura, se situava quatre dècimes per sobre.
