A mesura que passen els mesos, els pronòstics sobre l'evolució del Superniño s'agreugen. El fenomen ja és "fermament present" i "creix ràpidament", com apunta la secretària general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), Celeste Saulo, que també afegeix que hi ha "gairebé un 100% de possibilitats" que es perllongui fins al febrer i que sigui "el més potent des d'almenys el 1950" .
Per arribar a aquestes conclusions, l'OMM es fonamenta de les anàlisis de més de tretze observatoris que se centren en un mateix punt: l'anomenada regió Niño 3.4. Se situa al mig de l'oceà Pacífic en el seu pas per l'equador i, a través de l'enregistrament de les seves temperatures en superfície, els experts dedueixen quina magnitud pot estar prenent el Niño. Aquest desembre es preveu que s'escalfi 3,7ºC, el més alt registrat.
El Niño, però, "no afegeix més escalfor al planeta, sinó que allibera les altes temperatures que l'oceà ha anat emmagatzemant", tal com recorda Saulo. El fenomen es produeix per l'afebliment dels vents alisis, que bufen en latituds baixes i d'una manera constant, tot guanyant escalfor pel seu contacte amb la superfície terrestre.
Normalment, empenyen l'aigua de la costa del Pacífic equatorial cap a l'oceà i fa que l'aigua freda del seu interior ascendeixi (i, també, els nutrients que carrega). Quan el fenomen no es forma, l'aigua costanera s'escalfa i s'empobreix de fitoplàncton. És per aquest motiu que els pescadors del Perú, quan veien que de manera recurrent es reduïen les seves captures, relacionaven aquest augment de temperatures amb la proximitat de Nadal (i, per tant, l'arribada del Niño).
Les conseqüències: escalfament global i temporals extrems
Si bé l'arribada del Niño té un impacte directe en els països més propers a la formació del fenomen, les seves repercussions són d'abast planetari. L'alliberament de les temperatures altes de l'oceà a l'atmosfera contribueix a l'escalfament global i, per tant, en augmentar les possibilitats que apareguin fenòmens meteorològics extrems.
Entre el 2015 i el 2016, el batejat com a "Niño Godzilla" va ser el precursor de sequeres a Centreamèrica i l'Àfrica Oriental; mentre que el Carib i el Pacífic asiàtic van ser escenaris d'inundacions. Aquell Superniño va fer que la temperatura de la regió 3.4 registrés 2,6ºC més de l'habitual. Aleshores era el màxim mai registrat.
Una dècada més tard, quan l'esdeveniment pot assolir un grau més i fer, per tant, un nou rècord, l'OMM ha llistat algunes de les àrees que preveu que surtin més malparades. És el cas, una altra vegada, del Pacífic asiàtic (Austràlia i Indonèsia) i l'extrem sud de l'Àfrica, on s'espera sequeres. A la costa pacífica d'Amèrica, l'Àsia Central i la Banya d'Àfrica, d'altra banda, poden allotjar aiguats i inundacions.
Mentre el Superniño madura al Pacífic equatorial, Catalunya no espera conseqüències directes del seu creixement. Vicent Altava, tècnic de Recerca i Modelització del Meteocat, ha explicat a Nació que els canvis que pot provocar el Niño a escala global "no són unidireccionals" i que "un mateix fenomen pot produir efectes molt diferents". Fenòmens com la sequera no tenen una vinculació clara amb el Niño, si bé està clarament relacionada amb l'escalfament global que, recordava Altava, "s'ha intensificat a la Mediterrània occidental des del 2023".
