Tretze observatoris internacionals preveuen el mateix: un Superniño que s’allargarà fins al febrer i podria ser el més potent de les últimes set dècades. Ho recull l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que anticipa un escalfament anòmal a les aigües del Pacífic equatorial de fins a 3,7ºC al desembre, el moment on la temperatura de la superfície oceànica assoliria el seu pic.
L’escalfament de les aigües no és una conseqüència provocada, però, directament pel fenomen. Tal com recorda la secretària general de l’OMM, Celeste Saulo, “el Niño no afegeix més calor al planeta, sinó que allibera les altes temperatures que l’oceà ha anat emmagatzemant". Les previsions excepcionals fins ara recollides, per tant, s’expliquen perquè “l’oceà del qual s’alimenta el Niño és el més càlid mai registrat”, segons Saulo.
L’alliberament de calor a l’atmosfera es tradueix en l’aparició d’esdeveniments extrems en altres punts del planeta. Entre el 2015 i el 2016, l’anomenat “Niño Godzilla” va provocar indirectament condicions de sequera a Centreamèrica i l’Àfrica oriental; mentre que a zones com el Carib i el Pacífic asiàtic es van desenvolupar inundacions. En el pitjor moment d’aquell Niño, la temperatura màxima que es va registrar a la mateixa àrea del Pacífic equatorial va ser de 2,6ºC per sobre de l’habitual, el màxim registrat fins aleshores.
Ara per ara, mentre el Superniño va madurant en aquest punt clau per als observatoris climatològics, l’OMM assenyala diverses repercussions a escala mundial. A conseqüència de l’augment de temperatura mitjana global, s’espera sequeres tant a les costes del Pacífic asiàtic (a Austràlia i Indonèsia), així com l’extrem sud d’Àfrica. La costa pacífica d’Amèrica, l’Àsia Central i la Banya d’Àfrica, en canvi, poden ser escenari d’aiguats i inundacions.
A un pas de certificar el rècord
Cada pocs anys meteoròlegs, periodistes i administracions adverteixen de l’impacte d’un Niño. Ara bé, no tots els episodis són iguals sinó que, en funció de l’anomalia de l’escalfament en una franja molt determinada del Pacífic equatorial, es pot esperar efectes més extrems o més moderats.
També, perquè no sempre provoca un escalfament de les aigües, sinó que fa que aquesta regió oceànica (i, alhora, la temperatura global) es refredi. En aquestes circumstàncies, el Niño s'anomena Niña.
S’avalua amb l’índex del Niño oceànic (ONI) calculat amb una mitjana mòbil de tres mesos. De fet, tan bon punt l’anomalia supera el llindar de +0,5 es considera que s’ha iniciat un episodi, però és a partir d’1,5 que ja és fort i de 2 graus que és molt fort i, per tant, excepcional.
El valor de setembre -que inclou també juliol i agost- se situa en 2,2, a només quatre dècimes del rècord assolit fa una dècada. El creixement és ben ràpid: 0,9 al juny, 1,4 al juliol i 1,8 a l'agost.
