Aquest cap de setmana no es va formar cap minihuracà mediterrani a davant de la costa catalana. Ara bé, el sistema de tempestes que va impactar de ple en les comarques del litoral va tenir clarament “ingredients de tropicalització” coincideixen els experts. En aquest sentit, l’escalfament del Mediterrani -encara 2 graus per sobre la mitjana- ha esdevingut benzina per un temporal que ha deixat fins a 350 litres.
No va ser un minihuracà mediterrani
El temporal que va paralitzar la meitat est de Catalunya des de dissabte al vespre fins diumenge al migdia va tenir forma de sistema convectiu de mesoescala. Es tracta d’un conjunt de tempestes que actuen com un únic sistema produint una àrea de precipitació d’un centenar de quilòmetres, amb capacitat de regenerar-se i mantenir-se actiu durant diverses hores.
En aquest sentit, experts com Javier Martín Vide, climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, deixen clar que finalment no es va formar cap minihuracà mediterrani o medicà, les dues denominacions en català per descriure una borrasca molt més estructurada i que, malgrat formar-se sobre el nostre mar, adapta l’aparença de tempesta tropical amb un ull ben visible, núvols en espiral i, sobretot, vents sostinguts molt forts.
Precisament, un dels elements que destaca Marc Prohom, cap de Climatologia del Meteocat, és que en l’episodi d’aquest cap de setmana el vent va ser poc important. Ara bé, considera que més enllà de com es defineix, l’important és que provoquen el mateix efecte: l’acumulació de molta precipitació en poca estona. “Si s’hagués tractat d’un medicà, fenomen que encara no té una definició del tot clara, a banda de les ratxes de vent també hauria provocat un augment del nivell de mar”, explica en declaracions a Nació.
Ingredients de tropicalització
“De sistemes convectius de mesoescala ja n’havíem tingut, però aquesta vegada va comptar amb ingredients clarament tropicals”, assenyala Prohom. Malgrat que recepta prudència, hi coincideix el catedràtic de la UB que recorda que aquest estiu “el Mediterrani ha assolit temperatures similars o, puntualment superiors, al mar Carib”.
En aquest sentit, a l’espera d’estudis aprofundits, la majoria d’experts apunten que el comportament d’aquests dies ha tingut característiques més tropicals que mediterrànies. En primer lloc, la temperatura del mar, encara dos graus per sobre la mitjana. Per altra banda, l’alçada de les tempestes que van superar els 10 quilòmetres, segons els radiosondatges del Meteocat. “Aquest fet és més propi dels tròpics o de l’equador que les nostres latituds”, apunta Martín Vide.
A l'animació del satèl·lit Meteosat s'observa l'evolució del sistema convectiu, amb el seu centre davant la costa Central. El radi és molt ampli: va des de les Illes Balears fins a Catalunya, i s'observen indicis de molt desenvolupament vertical, sobrepassant la tropopausa. pic.twitter.com/g3e1CwNH35
— Meteocat (@meteocat) October 5, 2026
Evidentment, la principal conseqüència d’aquests episodis són l’acumulació de molta pluja en poca estona. Va passar dissabte a la nit al Baix Llobregat i a punts del Barcelonès, i al llarg de diumenge al Vallès, el Maresme i l’Empordà. Aquest dilluns, en canvi, l’afectació ha quedat molt concentrada a Granollers i zones pròximes. “Una de les característiques d’aquestes situacions és la capacitat de sorprendre com aquest matí”, sosté el catedràtic de la UB.
De fet, tal com ha justificat Santi Segalà, cap de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, els models no el preveien. Sí que assenyalaven la formació d’un potent nucli a l’interior del mar, però la realitat és que s’ha desenvolupat de manera molt ràpida i ha acabat impactant de ple inicialment al prelitoral i després també a les comarques costaneres.
És la situació contrària a la del passat 9 de setembre. Aleshores, els models indicaven acumulacions molt importants en punts de la costa tarragonina i de l’entorn de Barcelona. Amb avisos vermells sobre la taula, Protecció Civil va anunciar el tancament de classes i la restricció de la mobilitat. Finalment, les pluges van ser menors de les esperades, ja que les tempestes van descarregar primer al mar i després a les Balears. De fet, a Mallorca es va haver de lamentar l’ofegament d’una dona en ser arrossegada per l’aigua.
Mai s’havien registrat 200 litres en 24 hores a Barcelona
Barcelona disposa d’una joia per a l’estudi del clima: una sèrie de dades de més de 110 anys. En aquest sentit, l’Observatori Fabra mai ha registrat 200 litres en un sol dia.
En aquesta ocasió, segons explica el meteoròleg Alfons Puertas, s’hi va quedar aprop. Concretament, el 3 d’octubre es van recollir 155 que, sumats als de diumenge i dilluns, ascendeixen fins a 238.
Ara bé, a l’estació de Can Bruixa, situada al barri de les Corts, sí que es va trencar aquest registre. Concretament, l’observatori de la xarxa XOM del Meteocat va registrar 213 litres en 24 hores.
Plou amb ganes a punts del Vallès, Barcelonès i Maresme i segueix augmentant la pluja acumulada des de dissabte.
— Meteocat (@meteocat) October 5, 2026
Destaca Granollers #VallèsOriental, amb 98 mm avui fins a les 11 h i 346 mm al llarg de l'episodi. El mapa mostra com s'ha ampliat la zona amb més de 200 mm acumulats pic.twitter.com/cRk3hUQsP4
Al conjunt de l’episodi, el valor més elevat és el de Granollers amb un total de 346 mm, dels quals 108 han estat aquest dilluns a primera hora. També destaca el Maresme -296 a Vilassar, 256 a Mataró i 249 a Cabrils- com també la mateixa ciutat de Barcelona: el Raval (230 litres), el mateix Fabra o la Zona Universitària (196). Al Baix Empordà, el Vallès Occidental i entorn del Montseny també s’han superat els 170 mm.
