Les conseqüències del canvi climàtic en els hàbitats naturals s'enumeren aquesta setmana a la Erevan (Armènia), on se celebra la Conferència de les Parts sobre Biodiversitat (COP17). Aquest dijous, una delegació del departament de Territori hi ha presentat els primers estudis sobre l'impacte que la crisi té en els ecosistemes catalans. El compara amb Califòrnia, una regió amb qui comparteix característiques sobre com li afecta els episodis meteorològics extrems. La repercussió més visible és la pèrdua progressiva d'espècies autòctones, especialment sensibles a les onades de calor i grans incendis.
El fenomen es manifesta de maneres diferents. "L'objectiu d'aquest estudi liderat per Catalunya i Califòrnia és analitzar efectes com els desplaçaments d'espècies, els canvis hidrològics o la pèrdua de creixement dels ecosistemes", ha detallat el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. Segons l'informe del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), els experts de totes dues regions coincideixen que protegir la biodiversitat implica intervenir en els seus hàbitats.
Alguns dels mecanismes que l'estudi considera prioritaris són la creació de refugis perquè les espècies puguin resistir millor els episodis extrems, així com afavorir uns ecosistemes que siguin més diversos i actuar en problemes estructurals, com la sobreexplotació d'aqüífers o la sobrepesca. També incideix en el seguiment, un factor crucial per entendre què canvia als entorns naturals i poder actuar-hi a temps. Tot, per afrontar una crisi climàtica que no afecta a totes les espècies per igual.
Salvar la vida als rius
La coordinadora de l'Informe, Alicia Pérez Porro, considera "urgent" protegir i monitorar millor els ecosistemes d'aigua dolça, ja que "són els que més necessitarem en un clima cada cop més sec". Els sistemes aquàtics de Catalunya i Califòrnia comparteixen episodis de sequera greus que, sovint, estan acompanyats per pluges extremes. Com recorda l'estudi, els peixos autòctons en pateixen les conseqüències, juntament amb la fauna i la flora dels rius.
Les espècies en zones humides a Catalunya es va reduir a la meitat entre el 2002 i el 2019. En el cas de Califòrnia, 8 de cada 10 peixos nadius es consideren molt vulnerables al canvi climàtic. "Identificar, protegir i garantir la connectivitat d'una xarxa de refugis d'aigua repartits pel territori" són algunes de les mesures que proposa Pérez Porro. La preservació de basses, fonts i hàbitats per aigües subterrànies és prioritari per tal que les espècies puguin viure quan s'asseca el riu i, per tant, el "recolonitzin" després d'una sequera, detalla.
Boscos més diversos
En unes regions ja acostumades als incendis extensos i virulents, tot i que el que crema, els boscos, són diferents. A Catalunya, les masses forestals són joves, hereves de l'abandonament rural, denses i estructuralment homogènies. A Califòrnia, s'han tornat atapeïts i vulnerables a la sequera i el foc. L'estudi assenyala que la manca d'humitat, però, ha servit per regular la densitat de les zones forestals. Apunta que redueix la competència per l'aigua entre supervivents, obre clarianes i genera fusta morta; fets que afavoreixen les espècies que depenen d'aquests hàbitats.
El CREAF veu que cal fer una gestió forestal que afavoreixi les espècies autòctones resistents a la sequera, així com recuperar prats i espais oberts i planificar el paisatge. Encara més quan Catalunya i Califòrnia es troben en l'anomenada "trampa de l'extinció". És a dir, que les polítiques centrades exclusivament en la mitigació d'incendis permet solucionar la situació a curt termini, però augmenten el risc de nous focs en el futur més llunyà. "Com més eficients som apagant els incendis, la prevenció queda en un segon pla i és quan més combustible s'acumula", conclou Pérez Porro.
