El Govern vol impulsar la producció de pinyons a partir de la modificació genètica del pi pinyer. Aquest és el pla del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per incrementar el rendiment del pinyer, un procés que comença amb un empelt i que, al final, permet produir pinyes més ràpidament que qualsevol arbre no modificat genèticament. A més, des del Departament puntualitzen que el nou arbre és més baix que els habituals i això permet recol·lectar amb més seguretat.
En concret, el procés comença amb una clonació. És a dir, a partir de la selecció d'una part d'un arbre molt productiu, els tècnics fan un empelt a un nou exemplar. A partir d'aquí, els tècnics de Forestal Catalana de Sant Feliu de Buixalleu (Selva) controlen el creixement del nou arbre fins que està llest per comercialitzar. En el moment que es planta -en una zona silvestre o en una agrícola- el nou exemplar produeix pinyes a partir del tercer any, cinc vegades abans que qualsevol pi pinyer de bosc.
El pinyó, un dels productes més valorats
Des de fa temps, el pinyó és un producte mol ben valorat a Catalunya, el preu del qual volta entre els 80 i els 100 euros. Un dels motius és perquè la producció és escassa, "perquè hi ha molt poques pinyes al bosc". És per aquest motiu que des d'Agricultura s'ha volgut impulsar un programa per incrementar-ne la producció a partir de la millora genètica de l'arbre.
Un cop fet tot el procés que culmina amb el creixement correcte del pi, aquest es pot comprar a un preu d'uns 11 euros. Després, es pot plantar en zona forestal o també en terrenys agrícoles i al cap de tres anys començarà a recollir les primeres pinyes.
Ara bé, fins que sigui plenament productiu -des d'un punt de vista econòmic- cal esperar uns anys més, però en cap cas els 15 que han de passar, almenys, per començar a veure pinyes en pins silvestres que estan a bosc. El responsable de l'Àrea de Recursos Genètics de Forestal Catalana, Miquel Segarra, compara la tècnica dels pins amb la que es fa servir en els fruiters. "El que fem és transformar aquell arbre jove, en un d'adult amb només tres anys", explica.
Segarra explica que l'encàrrec del Departament va venir a partir de la manca de pinya a bosc i per la voluntat d'incrementar la producció de pinyó. "La idea és portar al mercat el pinyó de casa nostra de la manera que s'havia fet abans quan es recol·lectaven del bosc", remarca el tècnic.
Més baixos, més seguretat
Una de les característiques dels exemplars clonats és que són més baixos que els habituals silvestres. Això es deu a aquesta millora genètica que se li aplica i també a la poda, ja que es busca que la copa de l'arbre "creixi en forma de vas". D'aquesta manera, explica Segarra, poden incrementar la quantitat de pinyes que genera i, alhora, s'aconsegueix més comoditat per recol·lectar-les. En aquest sentit, des de Catalana Forestal remarquen que la collita de la pinya és "molt més agraïda" i, fins i tot, es poden recollir en arbres que ja tenen 10 anys perquè segueixen sent baixos.
Una espècie habitual a Catalunya
El pi pinyer és una espècie habitual del paisatge mediterrani i ocupa prop de 23.000 hectàrees a Catalunya. La seva distribució es concentra principalment a les comarques litorals i prelitorals de les demarcacions de Barcelona i Girona, especialment al Maresme, la Selva, el Vallès Oriental i l'Empordà.
La producció de pinyó blanc presenta una elevada variabilitat entre campanyes. Durant la darrera dècada la producció mitjana ha estat d'unes 18 tones anuals, amb màxims de 30 tones i mínims recents entre cinc i sis tones.
