Catalunya va instal·lar fa més de quaranta anys el primer parc eòlic de l’Estat. Era un moment en què el país es proposava per liderar la transició energètica parlant de tu a tu a potències com Dinamarca. Per causes difícils d’explicar, ha acabat al vagó de cua ja no d’Europa sinó de la península Ibèrica. “Hem passat de la Primera Divisió a la Quarta Regional”, lamenta el prestigiós socioecolòeg Ramon Folch. Tanmateix, ara hi ha una segona oportunitat: Catalunya vol liderar el boom de les bateries que ja compta amb 41 projectes autoritats i més de 2.000 MW en tramitació.
El finançament de les renovables
Malgrat que Catalunya és lluny dels objectius d’energia solar fotovoltaica, ara mateix és difícil tirar endavant projectes. El motiu? La canibalització del sector al conjunt de l’Estat. L’augment d’oferta -mentre encara continuen en marxa les nuclears- provoca que en les hores de màxima producció el preu sigui zero. Amb aquesta situació és quasi impossible que els bancs financin, apunta Daniel Pérez, director de L’Energètica.
El cas de l’eòlica és diferent. És possible aconseguir els diners per fer la inversió, però a Catalunya no afloren projectes, sigui perquè les zones amb més recurs ja estan ocupades, per la llarga tramitació o per l’oposició territorial.
Ara bé, hi ha una tercera pota amb molt potencial: les bateries. La seva instal·lació és imprescindible per reduir els curtailments -l’electricitat que no es pot aprofitar per la concentració de producció en unes determinades hores-, un “finançament agraït” i un procés de tramitació menys farragós.
Accelerar la instal·lació de bateries
Ara bé, és possible que amb les bateries passi el mateix que l’energia solar. L’Estat fixa l’objectiu d’arribar a les 10 GW instal·lades a final de dècada. “Les primeres 3, 4 o 5 s’instal·laran sense problemes, però després el finançament es complicarà”, apunta Pérez.
De fet, l’emmagatzematge va ser un dels àmbits que va protagonitzar Eco-nòmics, la primera edició de l’esdeveniment organitzat per Oikia. Joan Herrera, un dels fundadors de l’entitat, destaca “l’alta demanda” per aconseguir punts de connexió. “És molt positiu que es lideri aquesta fase de la transició energètica”, explica.
De fet, segons dades facilitades per la direcció general d’Energia, actualment s’han autoritzat 41 projectes amb una potència total de 360 MW, se’n tramiten 1.981 MW mentre que s’han concedit l’accés i la xarxa a 2.234 MW més.
- Projectes autoritzats: 41 (360 MW)
- Projectes en tramitació: 1.981 MW
- Projectes amb punt de connexió concedit: 2.234 MW
“Aquestes dades són fruit de ser els primers en regular-les en un decret llei. Ha atret molta inversió”, apunta la consellera Sílvia Paneque. Ara bé, el director de L’Energètica pública fa una crida accelerar els projectes: “El 2027 i 2028 sortiran molt a compte, després ja costarà més”.
Les primeres bateries connectades
Tot apunta que abans d'acabar l’any es connectin les primeres bateries a la xarxa vinculades a un parc solar de Montblanc. De fet, la Generalitat considera que no només són importants per emmagatzemar energia “sinó per fer viables” les instal·lacions fotovoltaiques. En aquest sentit, destaca les que complementaran l’únic macroparc solar de Catalunya a Alcarràs.
També se’n projecten d’independents, les anomenades stand alone, a tocar de les grans línies de distribució elèctrica en localitats com Rubí, Sentmenat i del Gironès. L’any vinent està previst que es pugui connectar uns 300 MW a Sant Julià de Ramis, un projecte autoritzat pel Ministeri de Transició Energètica. Les primeres autoritzades per la Generalitat se situen al polígon de Bellissens de Reus.
“És important que les bateries vagin vinculades a la generació”, matisa Xavier Sabaté, fundador d’Energia per al Bé Comú. L’exconseller de Governació, que actualment assessora entitats per implantar projectes de transició energètica, alerta que si s’aposta molt per les stand alone es pot incrementar el desequilibri territorial actual en la producció renovable.
Per Joan Herrera, la revolució arribarà amb les bateries distribuïdes. “Serà un element molt disruptiu a l’economia catalana”, explica l’exdirector de l’Idae i fundador de la consultora Samso. Es tracta d’elements de petites dimensions -una bateria d’1 MW ocupa el volum d’un contenidor- i es pot situar a l’entrada d’un poble, en un polígon industrial o en una comunitat de veïns.
El funcionament és bàsic: durant el dia es carrega a preus quasi zero i a la nit subministra electricitat quan és més cara. Ara bé, funciona com un autoconsum compartit. Els seus “socis” tenen un percentatge de la petita instal·lació i es reparteixen l’energia en funció del coeficient. “A Califòrnia en només dos anys el 30% de l’electricitat a les vuit del vespre ha passat a ser provinent de bateries”, assenyala Herrera.
