L’Empordà és una de les dues regions de Catalunya amb més recurs eòlic. A diferència del sud del país, passen les dècades i encara no s’ha instal·lat ni un sol aerogenerador. De moment, hi ha autoritzat un projecte d’autoconsum d’Amazon i un parc a l’Albera amb un contenciós administratiu pendent de resoldre.
Recentment, s’ha obert una nova via: un projecte que respon al model de màxima descentralització que reclamen alguns dels opositors a com es desenvolupa la transició energètica. L’empresa Estabanell, de capital 100% català, tramita un projecte consistent d’un molí de 5 MW que es connectaria directament a la línia de distribució. “És un projecte important i és clau que tiri endavant”, explica la consellera Sílvia Paneque en declaracions a Nació.
Generació renovable distribuïda
Estabanell és una companyia elèctrica fundada a inicis del segle XX a partir d’una històrica tèxtil. Des d’aleshores, la propietat s’ha mantingut en mans de la família fundadora i, en els darrers anys, ha passat de comercialitzar i produir electricitat a partir de centrals hidroelèctriques a fer-ho també amb solar fotovoltaica.
En aquest sentit, sumen un total de 13 plantes entre connectades i en construcció, onze de les quals a Catalunya. “Sumarem una potència total d’uns 50 MW”, explica Pere Borràs, director de Generació de la companyia amb seu a Granollers.
Ara, amb el projecte del Baix Empordà, Estabanell enceta la via de l’eòlica. “Forma part del model de generació distribuïda que plantegem”, explica Borràs. Si fins ara ho feien amb parcs solars de menys de 5 MW connectats directes a les línies elèctriques, ho volen reproduir també amb l’aprofitament del vent.
Concretament, es planteja un sol molí de 5 MW de potència al terme municipal d’Albons, entre aquesta població, Viladamat i l’Escala. Concretament, al paratge dels Salancs, topònim que fa referència a zones d’antics aiguamolls o salines medievals productives que van acabar desapareixent o assecant-se.
El Molí dels Salancs s’espera que generi anualment uns 13.000 MWh, el consum equivalent d’unes 4.300 llars al cap de l’any. La línia d’evacuació, de només 124 metres, serà totalment soterrada i també s’enterrarà part de la línia de distribució existent. “La nostra idea és limitar al mínim la distància entre la producció i el consum”, explica Borràs a Nació.
El primer molí d’Estabanell
Una de les singularitats del molí d’Albons és que no està situat en una serra o una carena sinó en una zona plana. “Els millors llocs ja estan ocupats per altres projectes i, per tant, ara cal trobar emplaçaments on el recurs no sigui tan òptim, però el fet de connectar-los directe a la xarxa permeti rendibilitzar la inversió”, assenyala Borràs.
En aquest sentit, es tracta el primer de diversos projectes eòlics d’Estabanell, bàsicament a Catalunya, però també a l’Aragó -amb un miniparc de dos aerogeneradors-. Al nostre país, malgrat no voler revelar les possibles ubicacions per intentar-les consensuar abans amb els ajuntaments, es pretén reproduir el model d’un sol aerogenador de 5 MW, unes dimensions ja superades pel mercat -el d’autoconsum de Kronoxpan serà de 7- que obliga a aprofitar els últims models en estoc o bé explorar el mercat de segona mà.
Oposició al “molí gegant”
Malgrat tractar-se d’un miniprojecte amb capital català, ja hi ha campanya en contra. La plataforma Salvem l’Empordanet intenta mobilitzar els veïns de la zona contra el “molí gegant” que qualifiquen de “delicte ecològic i un atemptat contra la vida de la gent”, pel seu impacte visual.
Des del Departament de Territori, la consellera Sílvia Paneque considera, en canvi, que és “un projecte important”, ja que a l’Empordà malgrat haver-hi recurs eòlic no hi ha ni un sol aerogenerador. També celebra que el tiri endavant una empresa catalana que “coneix el territori” i que això pot ser clau per afavorir l’acceptació social.
