Brussel·les ha proposat aquesta setmana que els dies disponibles per pescar al Mediterrani es redueixin un 32% l'any 2027. El primer esborrany sobre les quotes en el sector passa de les 143 jornades a disposar durant l'any a les 97 per a més de mig miler de pesquers d'arrossegament d'arreu de la conca. En el cas de les embarcacions de l'estat espanyol, tindrien la possibilitat de treballar un total de 54.127 dies, tot i que aquesta xifra podria augmentar gairebé en 20 mil si l'executiu es compromet a adoptar una sèrie de mesures ambientals. Europa defensa la mesura "es fonamenta del millor assessorament científic disponible i té en compte mesures aplicades pels pescadors en els darrers anys per millorar l'estat de les poblacions". Tot, dies després que els experts de la Comissió Europea redactessin un informe que assenyala la connexió entre l'activitat pesquera i la població de les espècies al mar.
Gairebé tots els estocs pesquers (93%) avaluats al Mediterrani occidental estan sotmesos a la sobrepesca. És una de les conclusions que recull l'últim estudi del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca comunitari, que n'analitza 14. La meitat estan formats per peixos adults que són incapaços de reproduir-se per sobre de l'habitual. En aquest darrer punt, els autors assenyalen que la limitació de la pesca podria accelerar la recuperació de les poblacions i fer que la seva explotació sigui sostenible. "Estudiar alguns escenaris en aquesta línia podria aportar informació valusa", recullen al text. Els experts d'altres entitats públiques, però, no analitzen de la mateixa manera la situació a la costa catalana i la valoren com a "pessimista".
Segons l'estudi del comitè de la Comissió Europea, les poblacions d'escamarlà de la costa del país es troben en una situació delictada i exposats a una pressió pesquera de gairebé tres vegades per sobre el nivell sostenible. En el cas del lluç europeu, del doble. Són els resultats de les campanyes de seguiment pesquer que ha compilat des dels diferents territoris analitzats a través del seguiment de les flotes pesqueres i les exploracions oceanogràfiques (científiques). "Utilitzen un model matemàtic que, sovint, dona incongruències", destaca Eve Galimany, investigadora de l'Institut Català del Mar (ICM). La també autora de diferents informes sobre l'evolució de les poblacions d'escamarlà reclama que la Comissió Europea tingui en compte diversos factors per corregir unes conclusions que "no són representatives".
Marc Balcells, també de l'ICM, és coordinador de mostreig de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar i embarca amb els pescadors per analitzar l'evolució de les espècies marítimes. Les dades que obté de les expedicions són utilitzades en informes de recerca que es publiquen anualment, que fan seguiment de diferents aspectes rellevants en la vida marítima a la costa catalana, des de les diferents poblacions de peixos fins a la qualitat mediambiental de les aigües. Pel que fa al recompte de les espècies, el centre de recerca està elaborant una nova manera de tenir en compte les variables que afecten el seu desenvolupament.
El darrer estudi sobre els estocs pesquers de l'entitat catalana apunta a una metodologia "basada en dades empíriques de biomassa" que es complementen amb l'anàlisi dels fons marítims, per construir "una font d'informació llarga i valuosa no només d'espècies comercials, sinó de tot l'ecosistema demersal". Per a Balcells, aquesta és la clau per a tenir una anàlisi completa de la situació dels peixos al Mediterrani.
"Els estudis europeus tenen només en compte estocs monoespecífics", és a dir, poblacions d'una sola espècie com el lluç o la gamba blanca, "en un context multiespecífic" com és el de la biodiversitat de cada regió del mar. L'objectiu de la nova metodologia és que es tingui en compte el 80% de les espècies marítimes. L'expert destaca que les conclusions que recullen els investigadors de la Comissió Europea (i que són determinants per fixar les quotes pesqueres anuals) sovint es basen en l'observació de poques poblacions i que només es té en compte l'activitat pesquera.
L'escamarlà, "espècie estrangulant"
L'any 2019, es va limitar per normativa europea la captura d'espècies com el lluç, l'escamarlà i la sardina, considerades "estrangulants" (o, en anglès, choke species) perquè es consideraven sobreexplotades pel sector. Set anys després, la recerca dels investigadors catalans assenyala que, durant les captures, han observat que les poblacions d'escamarlà es mantenen estables i que les restriccions en aquesta activitat "no sempre es poden presentar com l'única manera de recuperar població". A més, Galimany assenyala que "Europa no pot treure conclusions d'aquestes mesures quan mai s'hi ha intervingut en els darrers anys" arran de les restriccions.
Balcells va un pas més enllà: "Basar la gestió pesquera en l'estat de poques espècies amenaçades probablement farà que hi hagi dificultats per a les mateixes espècies". La captura de gamba vermella, que també es considera espècie estrangulant, compta amb una doble limitació. D'una banda, s'han delimitat zones de veda i una mesura mínima del crustaci i, de l'altra, els dies disponibles de pesca que marca Europa. Les captures, però, es concentren sempre a la mateixa època de l'any i tenen unes repercussions negatives en les poblacions. "Cada any, a la campanya de Nadal, les captures de les gambes vermelles es disparen", sintetitza l'expert.
L'esclafament global, factor de migració
Una nova metodologia que compti amb l'anàlisi de factors ambientals també pot mesurar com l'escalfament del mar afecta al comportament de les poblacions. Balcells recorda que la gamba blanca, per exemple, "no es pescava a Catalunya fins a l'inici del segle". A mesura que ha incrementat la temperatura de les aigües, l'espècie s'ha expandit latitudinalment i la seva distribució s'ha desplaçat de la costa andalusa cap a Catalunya fins al punt de determinar-la "espècie objectiu", és a dir, que moltes embarcacions s'hi dediquen exlusivament.
En el cas de l'escamarlà, però, les observacions indiquen que l'augment continuat de la seva presència a les aigües del país es pot relacionar amb aquest increment de la temperatura. Balcells destaca que, a mesura que la gamba blanca es desplaça cap a França, la tendència de l'escamarlà és que es quedi arraulit al nord "on s'està desenvolupant favorablement".


