A l'estiu del 2023, la Fundació Pioners del Nostre Temps i el Centre de la Propietat Forestal impulsaven els primers crèdits climàtics de Catalunya. El projecte tenia l'objectiu de millorar la gestió forestal a la Vall de la Muga, un punt clau per a l'obtenció de recursos hídrics en un moment en què la sequera al país era acusada i el pantà de Darnius-Boadella, com la resta de les conques internes, en patia les conseqüències. Aquesta tardor finalitza el programa amb dues dades: una inversió de 256.900 euros i l'arranjament de 57,8 hectàrees d'alzinars i boscos mixtos.
Repartides en sis finques privades d'Albanyà, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), les masses forestals eren denses i desestructurades. Era la conseqüència de l'abandonament agrícola i forestal de les darreres dècades i comportava, a banda del malvaratament d'aigua, un alt risc d'incendi. Les aclarides selectives per reduir l'arbrat i el sotabosc dels darrers anys han permès que la vegetació es conservi i creixi millor, a més de generar fusta morta i altres elements clau per a la biodiversitat.
El finançament dels treballs ve de la venda de 58 crèdits a un preu per unitat de 4.400 euros. "Aquest mecanisme permet complementar finançament públic i fer que participin les empreses del territori que volen formar part d'aquesta gestió forestal i millorar les condicions dels boscos", resumeix el director de la Fundació Pioners del Nostre Temps, Oriol Armet. La compra voluntària de cada crèdit permet la inversió necessària per tractar una hectàrea de terreny i fer que els boscos siguin més resilients als efectes de la crisi climàtica.
Es calcula que les aclarides que s'hi han dut a terme permetin que la massa forestal de la Vall de la Muga retinguin unes 5.000 tones de diòxid de carboni i estalviïn més de 165.000 metres cúbics d'aigua al llarg dels propers 15 anys. Condicions que, indirectament, fomentaran la capacitat d'acollir biodiversitat i milloraran l'abastiment de Darnius-Boadella. S'estima que a l'any 2050 l'embassament perdi un quart de la seva capacitat (26%) per l'impacte del canvi climàtic i la manca de gestió forestal.
Sobre el futur del projecte, la fundació treballa en una nova edició que permeti gestionar 120 hectàrees (i crèdits) més. Pioners del Nostre Temps col·labora amb l'empresa d'enginyeria forestal Artiocat per la redacció de la nova iniciativa mentre estudien les zones d'actuació. Com en la primera edició, la majoria de participacions han estat adquirides per l'ens públic d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL).
Els crèdits repartits a Catalunya
En els darrers tres anys i a partir del projecte de la Vall de la Muga, Catalunya ha desenvolupat un sistema de crèdits climàtics arreu dels boscos del país. N'hi ha un total de 16 que es distribueixen en diferents zones i apleguen unes 708 hectàrees. La venda de centenars de crèdits han permès la gestió de punts com la Vall de Bianya (Garrotxa) o la Vall de Lord (Solsonès). L'actuació en aquest darrer implica 161 hectàrees.
Malgrat que el concepte de crèdits climàtics és nou, la gestió forestal a través de la cooperació entre entitats públiques i privades té predecessors. Des del 2022, el Contracte Agrari de Collserola aplega diversos camps de conreu que s'integren dins el parc natural i remunera directament els propietaris per generar serveis ecosistèmics, socials i culturals. En els darrers anys, el consorci gestor l'ha dotat amb 90.000 euros anuals.
Tant el Govern de la Generalitat (que ha exposat el cas a la Conferència de les Parts de clima) com l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes en defensen la seva implementació. L'últim estudi comparatiu de l'entitat recull que els projectes de crèdits climàtics tenen una "arquitectura robusta, amb participació territorial i capacitat d'integrar alhora mitigació, adaptació i biodiversitat".


