Al final dels anys 90, els pagaments per serveis ecosistèmics van sorgir com unes accions que asseguressin la gestió dels espais naturals. Es tracta d'un enfocament diferent a l'hora de tractar el manteniment i recuperació del medi ambient: compensar econòmicament actors clau en aquestes tasques, com els ramaders o els pagesos, per mantenir el benestar d'unes zones les quals es beneficia tota la societat. Després de quatre dècades de desenvolupament d'aquesta mena d'iniciatives, un estudi de l'Institut Metròpoli determina que "poden contribuir d'una manera significativa a la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes", però matisa que "no constitueixen una solució universal".
L'objectiu del text és "explorar quins són els condicionants perquè els pagaments puguin funcionar arreu dels sistemes agrícoles, forestals, marins i les aigues continentals", repassa Guillem Bagaria, tècnic de l'entitat que ha encarregat l'informe, l'Associació d'Iniciatives Rurals i Marítimes. Després d'analitzar desenes d'estudis relacionats amb els PSE, l'estudi apunta que els principals factors que determinen la seva viabilitat és com es dissenya, s'implementa i es fa seguiment dels projectes. També, d'integrar "les dimensions socials, culturals i institucionals dels territoris"; és a dir, tenir en compte "els actors locals" en el seu disseny.
A Catalunya hi ha dos projectes que es podrien classificar com a compensacions i exemplifiquen com funciona el sistema. Des del 2022, el Contracte Agrari de Collserola aplega diversos camps de conreu integrats dins el parc natural i remunera directament els propietaris per generar "serveis ecosistèmics, socials i culturals". Si bé al principi el finançament s'obtenia a través de fons europeus, en els darrers anys ha estat el consorci gestor qui l'ha dotat recursos fins a assolir els 90.000 euros anuals. La recuperació de parcel·les, la pastura de bestiar i l'ús d'energies renovables han sigut alguns dels projectes beneficiats.
Un any després de l'inici del Contracte Agrari, la Generalitat va impulsar el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals. En els darrers tres anys, les empreses, entitats i administracions poden "compensar" les emissions locals a través de la compra de crèdits, que acaben recompensant econòmicament les iniciatives de gestió forestal. Va més enllà de controlar la població d'arbres: suposa, també, projectes que optimitzin el consum d'aigua als boscos i millorar escosistemes. L'estudi recull que té una "arquitectura robusta, amb participació territorial i capacitat d'integrar alhora mitigació, adaptació i biodiversitat".
El debat del finançament
La investigadora de l'Institut Metròpoli i autora de l'informe Laura Clavet, "és imprescindible que hi hagi un finançament estable, però la seva monetització de la seva activitat no sempre ha sortit bé". Begaria complementa aquesta reflexió i explica que l'adopció d'aquests sistemes és beneficiós per a tothom, però no està mantenint un rèdit al mercat". L'estudi planteja també la necessitat d'explorar "fórmules de finançament mixtes" que no depenguin només de recursos públics, sinó que també contempla incloure-hi actors privats sense que la necessitat que es tregui un benefici econòmic de la gestió ambiental.
Calvet assenyala que aquest és objecte de debat, perquè la inversió per part d'entitats privades té el risc d'originar situacions de blanqueig verd (greenwashing), malgrat que és "un debat latent" en la recerca sobre la viabilitat dels projectes. "Volen demostrar que la natura també genera beneficis", conclou, tot afegint que "la qüestió no és pegar el cost del servei, sinó atorgar-li valor".
