Austràlia, presidenta de la COP31 i tercera exportadora mundial de combustibles fòssils

Acció

Rússia i l'Aràbia Saudita completen el podi de principals proveïdors de carburants amb emissions d'efecte hivernacle, segons un estudi publicat a Carbon Brief

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 13:24

L'inici de la Conferència de les Parts de clima (COP31) començava en forma de llista: "Mantenir la temperatura a un límit d'1,5 graus, accelerar l'acció climàtica, facilitar finançament per a la transició energètica i distribuir-lo sense contemplacions", enumerava el copresident australià de la cimera, Chris Bowen. Una trobada que situa la transició verda al centre del benestar mediambiental del planeta i la seguretat energètica dels països: "Hem de fer que l'electrivitat de fonts renovables passi de representar una cinquena part del consum mundial a que suposi un terç", fixava. Austràlia, però, és un dels exportadors amb més pes en el mercat dels combustibles fòssils. 

Un estudi publicat a la revista especialitzada Carbon Brief revela que ocupa la tercera posició en la llista de potències proveïdores de carburants amb emissions d'efecte hivernacle de la història. Des del 1850, les exportacions de Rússia, Aràbia Saudita i Austràlia han provocat milers de milions de tones de diòxid de carboni "en forma de gas, petroli i carbó que han cremat en altres països", segons el seu autor, l'investigador noruec Robbie Andrew.

Canberra és coneguda per aquest darrer element: el país concentra més de la meitat de projectes de mines de carbó a escala mundial i la seva producció de petroli i gas s'ha alçat un 77% des del 2015, d'acord amb dades de l'observatori 350.org. Turquia, que comparteix la presidència de la COP, és el principal productor de carbó a Europa i té la intenció d'incrementar la indústria de cada al 2035.

Austràlia és responsable de més del doble de l'escalfament global en comparació amb la mitjana de països i si s'inclouen les emissions de les seves exportacions de combustibles fòssils, mentre que l'Aràbia Saudita la quadruplica. Les exportacions russes han comportat 70 gigatones (mil milions de tones) des de mitjan del segle XIX, mentre que la potència de la península Aràbiga n'han originat 60 i, Austràlia, 25.

L'estudi d'Andrew assenyala, també, en el final de la llista de països responsables d'emissions de diòxid de carboni. Aquells que depenen en gran mesura de les importacions, com ara el Japó o Alemanya, se'ls atribueix quotes "molt més baixes" de gasos d'efecte hivernacle en cas que la responsabilitat es traslladi als productors de combustibles fòssils.

Electrificació i resiliència: el full de ruta de la COP31

La compensació econòmica a països amb escassedat de recursos és una de les qüestions preponderants a la conferència. La Unió Europea ha deixat clar que no incrementarà el seu pressupost per donar-los suport en la transició energètica, tal com demana la coalició africana. Fa dues edicions, les parts van acordar que es destinéssin, almenys, 300.000 milions de dòlars anuals per als més empobrits d'aquí al 2035. Les negociacions sobre aquesta qüestió es preveuen minses, ja que la COP31 també compta amb grans absències, com la dels Estats Units i grans aparicions, com la de la Xina.

El full de ruta per abandonar els combustibles fòssils, aprovat a l'anterior conferència, també es posarà a prova amb l'objectiu d'avançar en la transició energètica. L'electrificació hauria de suplir el 35% de la demanda l'any 2035, tal com proposa la presidència bicèfala. "Hem d'actuar amb urgència davant la gravetat de la crisi climàtica i tancar l'escletxa entre les promeses i les accions concretes que permetran salvar vides amenaçades per la crisi climàtica", assenyalava Murat Kurum, a la mateixa inauguració.

Escull Impacte com la teva font preferida de Google