Les inundacions del Nepal, les calorades a Europa i un Niño cada cop més amenaçador han acompassat els discursos inaugurals de la trenta-unena edició de la Conferència de les Parts (COP) del clima a Antalya, Turquia. "Així és com es mostra l'era de la implementació", ha sentenciat Simon Stiell, secretari executiu de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Com executar-la ha pautat les intervencions de la presidència d'aquesta cimera, que enguany és, per primera vegada, compartida entre dos països. Ambdós, relacionats amb la producció massiva de carbó, tot i que han fonamentat les seves intervencions inicials en l'acceleració de les fonts d'energia renovable.
L'amfitrió s'ha centrat en la practicitat i l'objectiu d'avinentesa en les negociacions. "Hem d'actuar amb urgència davant la gravetat de la crisi climàtica i tancar l'escletxa entre les promeses i les accions concretes que permetran salvar vides amenaçades per la crisi climàtica", ha assenyalat Murat Kurum, president de la COP. Serà l'encarregat de portar al dia l'agenda d'actes de la cimera i els acords polítics que hi sorgeixin, que es desenvoluparan formalment al llarg de la setmana vinent.
Austràlia és qui, d'altra banda, encapçalarà les converses entre les parts. La decisió política final, per al president de les negociacions, Chris Bowen, ha d'oferir respostes "centrades, pràctiques i concretes". Per fer-ho, s'ha fet referència a una reunió multilateral prèvia a la cimera, la que es va celebrar a Fiji i Tuvalu a l'inici de l'octubre i que va aplegar representants governamentals de diversos països i que va marcar alguns dels punts de l'agenda de la cimera.
"Mantenir la temperatura a un límit d'1,5 graus, accelerar l'acció climàtica, facilitar finançament per a la transició energètica i distribuir-lo sense contemplacions" són les principals línies d'actuació segons Bowen, que situa l'electrificació i la resiliència econòmica com els principals reptes per abordar a la cimera. "Hem de fer que l'electricitat de fonts renovables passi a representar una quinquena part del consum mundial a que representi un terç", ha situat. Una mesura que "no només és bona pel planeta" per al president de les negociacions, "sinó que contribueix a la seguretat energètica dels països". Però l'escalfament global, com més tard ha recordat Still, "ja és una realitat" més enllà dels compromisos de l'Acord de París.
La petjada de carboni d'Austràlia i Turquia
Si bé el 2015 la política mundial s'havia compromès a no arribar al grau i mig d'anomalia de temperatura, "estem cada vegada més a prop d'assolir els 2,8", ha assenyalat Bowen. "Tenim les eines, però hem d'accelerar la seva distribució", ha descrit, tot remarcant la importància de mecanismes i mesures que garanteixin l'efectivitat de la cimera a l'hora d'avançar cap a decisions unitàries. Quins mecanismes implementar a escala mundial, però, és motiu de discussió: l'anterior COP de clima, que es va organitzar al Brasil, no va fer referència als combustibles fòssils. Turquia i Austàlia són, precisament, dues potències que hi estan estretament relacionades.
Tal com recorda l'Observatori del Deute en la Globalització, plataforma d'investigació catalana sobre la justícia climàtica present a la conferència, són els únics països industrialitzats que no compten amb un compromís d'abandonar el carbó. La seva cadena de subministrament provoca més de 75 milions de tones d'emissions de diòxid de carboni en la darrera dècada, des de l'Acord de París. Per dimensionar-ho, és l'equivalent a quatre vegades les emissions anuals d'Etiòpia, que presidirà la cimera de l'any vinent.
"L'objectiu d'electrificació només seria un avenç si es vincula a l'abandonament urgent dels combustibles fòssils, la garantia del dret a l'energia, la reducció del consum energètic al Nord global, la priorització de fonts renovavles i el fre a l'extractivisme de minerals crítics", enumera Clàudia Custodio, investigadora de l'observatori. La representant de l'organització a la conferència apunta, també, al canvi de rols i estratègies de les parts en aquesta nova edició.
Una COP amb grans absències
A l'espera que s'actualitzi la llista de representants polítics que s'atansaran a les taules de negociació d'Antalya, la cita està marcada per l'absència de països que tradicionalment han participat en les conferències. El Regne Unit és un dels únics europeus que serà present a la cimera de caps d'Estat al final de la setmana i queda pendent, encara, si hi intervindrà algun representant dels membres de la Unió Europea. La Xina, en canvi, sí que hi intervendrà. La seva influència com a possible amfitrió de la COP33 el 2028 i els interessos comercials poden ser els motius d'aquesta participació.
En paral·lel, la Unió Europea ha deixat clar que no incrementarà el seu pressupost per a assegurar un finançament climàtic igual per a tots els participants. És, de fet, una de les principals demandes de la coalició africana per a aquesta COP, que ha exigit que aparegui en l'ordre del dia. Ja a la conferència de Bakú (Azerbadjan), les parts van acordar que es destinéssin, alments, 300.000 milions de dòlars anuals per als països empobrits d'aquí 2035 per permetre polítiques d'actuació davant la crisi climàtica.
