Aquells punts que permanentment estan coberts de glaç s'estan desfent irremeiablement, segons una investigació la Iniciativa Climàtica Internacional de la Criosfera. El que adverteix és, en primer lloc, de "l'augment del nivell del mar extremadament ràpid i irreversible" provocat per la pèrdua de massa glacial amb un ritme que podria arribar als cinc centímetres cada any fins arribar al 2150. "Això exposa les comunitats i ecosistemes costaners a un risc enorme de pèrdues i danys", resumeix l'informe, que compta amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Vorejar els 1,5ºC d'anomalia per l'escalfament global duu a la criosfera a un punt de no retorn. "L'escenari més optimista amb un escalfament constant d'aquesta temperatura seria que trigaria segles o mil·lenis a assolir 'una nova normalitat', amb uns nivells del mar entre dos i nou metres més alts", assegura la investigació, un context que permetria que "almenys algunes comunitats costaneres s'hi puguin adaptar".
Però ara per ara, que l'escalfament global estigui assolint nivells superiors als previstos als de l'acord de París "podria provocar pèrdues i danys permanents en les capes de gel de la Terra", resumeix. Per evitar l'impacte sobtat d'aquesta pèrdua de massa glacial, l''estudi apunta a que les emissions de diòxid de carboni haurien de reduir-se, com a mínim "a la meitat" abans d'acabar la dècada i "arribar a zero" a mitjan de segle.
Els investigadors, però, admeten que l'adopció de les fonts renovables poden fer assolir la neutralitat en els nivells de diòxid de carboni cap a l'any 2050 "amb la voluntat política suficient". Abaixar les temperatures globals "ben per sota del grau i mig" comportaria la formació generalitzada del gel sempre que hi hagi una precipitació de neu suficient. Aquest llindar mínim, explica, "continua sent un repte de recerca", malgrat que es coneixen els seus beneficis. "Un gruix de neu més gran alleugeraria en certa manera els problemes d'emmagatzematge d'aigua a altes latituds", sintetitza.
El desglaç que ja es veu
L'informe repassa, també, algunes situacions actuals que mostren l'impacte del desglaç. Les inundacions del Nepal, provocades pel col·lapse de la glacera de Lantang Lirung, "demostren els riscos significatius dels desastres que pot desencadenar", resumeix. En cas que les perspectives de l'escalfament global es mantinguin, regions com el Càucas, Escandinàvia o Islàndia serien capaces de sostenir "només entre el 18 i el 35%" de les seves masses glacials d'aquesta dècada.
Al oceà artic, les formacions de gel conformen l'element crucial per a la supervivència dels ecosistemes. En aquest punt, les crestes rugoses de gel marí "sostenen comunitats microbianes diverses", que incentiven el desenvolupament d'algues a l'estiu, tal com recull l'informe. "La pèrdua del gel podria reduir el creixement d'aquestes poblacions i augmentar la descomposició del carboni orgànic, amb greuges en les xarxes tròfiques (cadenes alimentàries) de l'Àrtic", sosté la investigació.
La pèrdua de massa glacial ha perjudicat, també, espècies terrestres com el pingüí emperador. A l'Antàrtida, la coincidència del desglaç amb la temporada de muda d'aquests animals "ha provocat una disminució brusca d'algunes colònies". Abans de l'any 2022, se n'havien identificat més de cent grups i, tres anys després, n'havien quedat 25 de poca extensió. La seva població total a la península àrtica ha disminuït gairebé un quart (22%) des de principis de segle.
