Uns 44 quilòmetres quadrats de l'Antàrtida estan revestits per vegetació. No arriba a una desena part de la superfície del continent, però és imprescindible per regular el cicle de carboni i proporcionar refugi i aliment a la biodiversitat que allotja el pol sud. Un estudi liderat per la Universitat d'Edimburg amb participació del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha analitzat que un 21,4% de la coberta vegetal és dins d'espais protegits.
La vegetació antàrtica, conformada per plantes amb flor i centenars d'espècies de molses i líquens, és única per la seva adaptació a un clima fred extrem. En declaracions a Nació, la investigadora de la Universitat de Dublín i el CREAF Mariana García explica que són espècies amenaçades. Un dels principals factors és la presència d'espècies invasores però també de les conseqüències de la influència humana sobre el continent.
"Cada vegada hi ha més creuers i viatges organitzats i totes aquestes activitats derivades del turisme poden tenir uns efectes bastant grans per les petjades i l'accés a diferents zones vegetals", descriu García. L'informe també aborda les possibles repercussions de l'emplaçament de centres d'investigació propers a la vegetació. D'una manera global, recorda l'experta, "el canvi climàtic implica l'augment de les temperatures i l'alteració del règim de neu i els esdeveniments extrems del clima."
Per preservar les espècies vegetals, l'estudi proposa noranta zones candidates a ser protegides pel Comitè per a la Protecció del Medi Ambient del Tractat Antàrtic. S'ubiquen majoritàriament a les península de Fildes (nord-oest de la península antàrtica), la vall de Taylor i els turons de Vestfold (a l'est del continent).
"Són àrees que identifiquem arran de la vegetació present, la cobertura vegetal i la proximitat a diferents impactes i amenaces", detalla. També, per com d'úniques són en aquells indrets. García explica que "la voluntat és complir amb una protecció del 30% en cadascuna de les zones biogeogràfiques de l'Antàrtida i assolir una protecció representativa de la seva biodiversitat". Un percentatge que correspon amb l'objectiu global de fixar aquest mínim de protecció de zones terrestres i marines que estableix el Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal per a l'any 2030.
Una "molsa" com a indicador
Els efectes del canvi climàtic són palpables a l'Antàrtida gràcies a un tipus de plantes. "Els briòfits calibren el seu contingut d'humitat per l'ambient que l'envolta: si n'hi ha poca, es poden assecar", descriu García. Aquestes espècies sense arrel, similars a molses, tenen les seves limitacions, però, quan s'utilitzen com a indicadors de biodiversitat. Tot i la seva rellevància, la investigadora matisa que "el seu creixement és molt lent, menor a un mil·límetre per any, i, per tant, és difícil identificar quin efecte té el canvi climàtic".
García planteja que cal conèixer millor l'Antàrtida per saber quin impacte té el canvi climàtic en el punt més septentrional del planeta. "És el que considerem un desert de dades, perquè en sabem molt menys en comparació amb la resta de continents", apunta. Malgrat l'ús de satèl·lits i drons que atorguen informació més detallada de la vegetació que allotja el continent, "fa falta identificar-ne més i com reaccionaran al nou clima global". I conclou que aquesta informació és imprescindible per conèixer "com afectarà altres espècies, el funcionament dels ecosistemes i el cicle de carboni".
