Augmentar i gestionar la presència de vegetació a les ciutats és una de les principals línies d'actuació que plantegen els projectes de Mariona Ferrándiz. L'experta del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha elaborat informes que situen la renaturalització de les poblacions i els seus entorns com a mesura clau per a preparar l'urbanisme al canvi climàtic. Al llarg de les anàlisis, destaca com l'estudi de la vegetació pot atorgar informació sobre els efectes dels fenomens meteorològics cada cop més intensos. La investigadora en parlarà aquest novembre a la jornada Ciutats Resilients 2026.
Ferrándiz explica a Nació un dels seus darrers projectes, que consisteix en esbrinar com evolucionen els arbres a la ciutat de Barcelona. "A través d'una mostra de l'interior i l'ús d'uns sensors, podem saber com han sigut els darrers anys d'un exemplar", descriu. L'anàlisi permet reconstruir el creixement d'aquestes espècies urbanes al llarg de mig segle. La investigadora afegeix que, en cas de comparar els resultats amb el desenvolupament de la meteorologia amb la ciutat i determinar com hi ha afectat. "Si entenem i coneixem l'estat dels arbres a les ciutats, podrem donar consells sobre com gestionar-los d'acord amb les condicions que hi ha", conclou.
Amb aquest estudi com a exemple, la investigadora defensa l'aplicació de la tecnologia en estudiar el disseny mediambiental de les ciutats. "Com en l'agricultura, l'ideal seria aplicar l'anàlisi tècnica de les espècies com un estadi inicial a l'hora d'estudiar com es desenvolupa en entorns urbans", explica. Conèixer d'una manera acurada el comportament de les espècies vegetals és rellevant a l'hora de planificar la seva distribució a les ciutats i, per tant, que actuïn com a elements de resistència davant els reptes que planteja la intensificació dels fenòmens climàtics extrems.
Una ciutat càlida i permeable
La investigadora detalla que les polítiques públiques de caire mediambiental han de fixar-se en "com l'espai verd s'adapta a les noves condicions". Els arbres, apunta, són elements que "ajuden a regular la temperatura al llarg del dia" en determinades zones i poden donar aixopluc durant les calorades. Però convé que no estiguin concentrats en un mateix punt perquè, com afegeix Ferrándiz, "a la nit, la seva distribució ha de permetre que l'escalfor s'escapi, amb l'ús d'arbustos, que ajuden en aquest procés".
A les ciutats "cal que hi hagi sòl més permeable", assenyala Ferrándiz, en un context d'aiguats cada cop més intensos i freqüents. En aquest cas, combinar aquesta mena de terrenys amb una vegetació que ajudi a absorvir l'excés d'aigua, "redueix el risc d'inundacions", explica. La investigadora resumeix que "aquestes accions es poden quantificar i utilitzar com a informació per aportar més detalls als estudis sobre com ajuden a la mitigació dels efectes del canvi climàtic".
Mariona Ferrándiz abordarà l'adopció de l'ecologia urbana i l'arquitectura verda al Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i inclourà experts i institucions que debatran sobre quin és el futur que les ciutats han de seguir per preservar el benestar dels veïns i la biodiversitat. Juntament amb Álvaro Sainz (director del Servei de Projectes i Infraestructures de l'AMB) i Maria Lucrezia De Marco (arquitecta a Stefano Boeri Archietti), debatrà sobre com renaturalitzar les ciutats.
