El Ciutats Resilients 2026 s'ha fonamentat en la resposta dels ajuntaments a l'hora de fer front als efectes del canvi climàtic. Ha estat el debat central de la jornada: com cinc localitats europees transformen el seu urbanisme no només per mitigar les repercussions de la crisi, sinó, també, acceptar que els fenòmens meteorològics extrems poden ser habituals i adaptar els carrers per a fer-los resistents davant un futur incert. Desenes d'experts hi han contrastat quines polítiques públiques són les més efectives a l'hora de combatre la calor, les inundacions i les sequeres.
Aquesta, precisament, ha estat la tasca professional de Marta Olazabal. La doctora en Economia de la Terra i enginyera ambiental s'ha dedicat durant dues dècades a la investigació de la sostenibilitat als entorns urbans i la consultoria a llurs governs locals. Actualment, és la cap de recerca del Basque Climate Change Centre (Leoia, Biscaia) i ha centrat la seva intervenció a la jornada celebrada a Barcelona en la planificació a llarg termini de les ciutats per tal de superar la burocràcia i cicles electorals.
A la teva ponència has insistit en que les polítiques mediambientals no es promoguin, només, des d'un sol departament.
Si ens basem en tota l'experiència que hem adquirit fins ara amb els plans i polítiques de canvi climàtic i d'adaptació d'arreu del món, hem de ser conscients que fa gairebé dues dècades que els treballem. I hem vist que quan aquests plans estan liderats per l'alcaldia, tenen molt més èxit, evidentment perquè és d'allà d'on prové el lideratge, i té la capacitat d'influir en les polítiques de tots els departaments. És a dir, no es tracta només de lideratge, sinó també de la capacitat de la persona o del departament responsable, tot i que darrere de cada departament hi ha persones, i són molt importants en aquests contextos, com també ho és la seva influència dins del departament.
També és evident la importància que aquests criteris relacionats amb el clima s'integrin en totes les polítiques, però especialment en aquells departaments i polítiques que reben finançament significatiu. Sabem, per exemple, que els departaments d'obres públiques apleguen gran part del pressupost municipal. És important que els criteris climàtics hi estiguin representats en aquells que tenen més capacitat d'intervenció directa a la ciutat.
Com ha de mirar la governança local al canvi climàtic?
Les polítiques climàtiques tenen dues vessants: d'una banda, reduir les emissions (i, per tant, l'impacte dels gasos d'efecte hivernacle) a escala mundial, la qual cosa està provocant l'augment de les temperatures; i de l'altra, adaptar-se als impactes que ja es produeixen. El que diem és que ambdues coses han de passar alhora; no podem adaptar-nos-hi sense mitigar el canvi climàtic.
Ni tampoc podem mitigar-lo sense adaptar-nos-hi, perquè aquests impactes ja són a la nostra porta. Per tant, és evident que la renaturalització de la ciutat té un paper crucial i vital. No només perquè redueix les temperatures, sinó també perquè permet la permeabilitat del sòl, millora la qualitat de vida i el benestar: les ciutats verdes tenen incomptables beneficis.
Però, és clar, aconseguir aquesta verdor té un cost: significa treure espai al que actualment ocupa gairebé el 80 per cent de l'espai de la ciutat, és a dir, els vehicles de motor. Per tant, cal disposar d'un pla de mobilitat que incorpori criteris climàtics, no només pel que fa a la reducció d'emissions, que òbviament també tenen un impacte en la contaminació de l'aire, sinó també pel que fa al temps dedicat al transport, i garantir que l'espai s'assigni a zones verdes i aquelles més actives que la gent pugui utilitzar perquè els carrers siguin aprofitables. I l'altra gran àrea d'acció és, sens dubte, la construcció d'edificis.
A Espanya, per exemple, hi ha un parc immobiliari molt important del qual cal treure el màxim profit; no podem centrar totes les noves mesures i la innovació climàtica i mediambiental únicament en els nous desenvolupaments, sinó que també s'ha d'estendre a la regeneració dels edificis existents. Hi ha molt a fer en aquest àmbit, i juga un paper fonamental en la reducció d'emissions.
Quan es millora el desenvolupament d'un edifici, hi ha menys emissions; consumirem menys energia, la qual cosa es traduirà en menys emissions, però també sentirem menys calor a l'estiu i més calidesa a l'hivern. Això millora la capacitat de l'edifici per mantenir la temperatura interior, la qual cosa és un avantatge important per preparar-se per al canvi climàtic.
Com es mesura l'efectivitat de les polítiques públiques en matèria climàtica?
La formulació de la pregunta considero que no s'ajusta a la realitat. L'adaptació no és una cosa que aconseguirem de la nit al dia. No és un problema que simplement desapareixca. Hem d'adaptar-nos al canvi climàtic demà, demà passat, d'aquí a cinc anys i en el segle vinent. Per tant, qualsevol cosa que fem ara és una oportunitat per al futur. No podem donar per fet que alguna cosa sigui efectiva i que en podrem mesurar l'eficàcia demà.
És cert que hi ha una qüestió en què potser ens estem centrant massa, i que en realitat no és una mesura d'aquesta capacitat d'adaptació: per exemple, quan renaturalitzem una ciutat, comptant els metres quadrats d'espai verd o el nombre d'arbres. Això no és suficient. Ni tan sols seria suficient calcular la reducció de les temperatures. Per què? Perquè no sabem com està afectant la gent. Quin tipus de comunitats fan ús d'aquests espais verds?
Així que haurem de veure-ho amb el temps, i això és una cosa que requereix esforç per part de les comunitats, així com de les autoritats públiques, per supervisar i avaluar com s'utilitzen aquests espais verds (i si realment promouen el benestar social de qui, perquè això també és important). No tothom utilitza aquests espais de la mateixa manera, i no tothom té el mateix nivell d'accessibilitat.
Per exemple, les comunitats de gent gran o de nens —en definitiva, aquests grups vulnerables— requereixen altres tipus d'intervencions, a més de la renaturalització de la ciutat, perquè ells també puguin desenvolupar aquesta capacitat d'adaptació. Així doncs, és una combinació de factors, i crec que n'estem aprenent; sabem què no funciona al cent per cent i crec que anem pel bon camí.
