Aquest novembre, el consell de ministres espanyol ha donat llum verda a la modificació de la normativa sobre les zones de baixes emissions (ZBE). Es tracta d'un canvi en el decret llei del 2022 que regula les ordenances municipals que tenen l'objectiu de limitar el trànsit dels vehicles més contaminants. El govern estatal ara vol assegurar-se que les restriccions són efectives i exigirà que els ajuntaments acreditin la vigència de les mesures. L'objectiu final és evitar que les ciutats de més de 50.000 habitants, obligades a planificar-les, no puguin esquivar la llei mitjançant moratòries i excepcions.
En aquest sentit, els ajuntaments catalans es troben a una cruïlla legal entre el decret llei espanyol i el Pla de Qualitat de l'Aire de la Generalitat, "tot i que cadascun té marge per fer i desfer", afirma el membre d'Ecologistes en Acció Dídac Navarro. L'ambientòleg critica que hi ha ZBE (anomenades "falses") "amb tantes excepcions que és impossible multar vehicles" o bé que "se situen en zones peatonalitzades". "Tot plegat, fa que no es pugui comprovar que la mesura sigui efectiva", lamenta en una conversa amb Nació.
Fonts de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Goven consultades per aquest diari, afirmen que s'està analitzant detalladament com s'haurà d'aplicar la normativa, tot i que la llei catalana "recull moltes de les normes que ara actualitza el decret estatal com, per exemple, comptar amb controls que ja s'havien anat demanant als municipis afectats". De la mateixa manera, diversos ajuntaments confirmen que estan analitzant els canvis en la legislació espanyola.
Baixes emissions (amb excepcions)
El punt més rellevant de la modificació que el govern espanyol posa sobre la taula és l'exigència "d'una documentació acreditativa de la vigència efectiva del règim de prohibicions o restriccions d'accés" dels vehicles contaminants. Només exclouria "qualsevol sistema transitori d'avisos que s'hagi completat prèviament". En aquest context, la trentena de municipis amb ZBE que hi ha Catalunya tenen excepcions a l'hora de controlar aquest trànsit, tot i que hi ha mesures que posen a prova la viabilitat de les limitacions.
Capitals com Girona o Terrassa, per exemple, permeten l'entrada de vehicles durant 24 dies a l'any sense autorització prèvia (a diferència de localitats com Mataró, que exigeixen sol·licitar-ho). Segons la informació facilitada per l'ajuntament del Vallès Occidental, s'admeten 3 de cada 4 procediments per accedir a la ciutat (que acumula més de mig miler de peticions anuals). La imposició de mesures com la limitació dels vehicles amb etiqueta B "tindria un impacte superior", admeten les mateixes fonts municipals.
A partir d'aquest 2026, la normativa catalana ha eixemplat l'obligatorietat de les ZBE perquè els municipis de més de 20.000 habitants també n'estiguin proveïts. "La normativa hauria de tenir en compte més criteris i no uns barems homogenis", assenyala el regidor d'Urbanisme de Vilanova i la Geltrú, Gerard Llobet, que també demana "recursos econòmics i materials" per a les ciutats que, com la capital del Garraf, "no són tan grans".
Vilanova i la Geltrú ha aplicat l'ordenança el juliol d'enguany. A l'espera d'implementar ZBE es troben caps de comarca com Banyoles, Olot, Vic o Manresa. Ciutats com Badalona, en canvi, arrosseguen l'obligació des de fa quatre anys. Consultat per aquest diari, l'ajuntament de la localitat afirma que, tot i les modificacions del decret llei espanyol, espera restringir l'accés de vehicles contaminants a partir del gener del 2027. Les mateixes fonts indiquen que, en qualsevol cas, la mesura s'implementarà "gradualment". Com a municipi de més de 50.000 habitants, tindrà un any (a partir del 2028) per a prohibir-ne aquells amb etiqueta B, tal com marca la normativa catalana.
Protecció jurídica: el cas de Sant Adrià de Besós
Navarro contextualitza que "no són pocs els municipis que han hagut de tombar les ZBE". Recorda el cas de Barcelona, que tenia una segona ordenança "a la recàmera" mentre passava per un procediment judicial que va anular-ne la primera. Ara, és el cas de la de Sant Adrià de Besós. L'ajuntament del municipi ha afirmat que "respecta la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya" que anula la implementació de les restriccions, malgrat que "n'està analitzant els fonaments amb els serveis jurídics" i no descarta interposar-hi un recurs de cassació.
"L'Ajuntament està treballant amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta d'administracions per garantir-ne la seguretat jurídica", expliquen fonts consistorials. Precisament, un dels punts de la modificació de la legislació espanyola insisteix en aquest darrer punt: "la norma és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea".
