Malgrat que el Mediterrani és una de les regions més sensibles als efectes del canvi climàtic, les costes d'arreu d'Europa també noten les repercussions de la pujada desfermada del nivell del mar. Ha quedat palès a la primera edició del Ciutats Resilients, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona que ha aplegat desenes d'experts. També, representants institucionals d'arreu del continent que han compartit experiències i mecanismes a l'hora de fer front als reptes meteorològics del futur. En el cas de Rotterdam, punt clau en el desenvolupament econòmic neerlandès i alemany, les preocupacions se centren en el seu delta.
El cap de planificació urbanística de la ciutat, Mattijs van Ruijven, ha dedicat bona part de la seva cartera política a repensar els entorns del riu Mosa, "que els veïns de la ciutat li han donat l'esquena, històricament", ha exposat a la seva intervenció a la jornada. La projecció de parcs a la llera, així com l'ordenació de barris com el Katendrecht (afectat per l'infraurbanisme), són exemples pràctics de la intervenció del govern local per fer la ciutat més resilient davant les inundacions i, en els darrers estius, les sequeres. De fons, plana una qüestió rellevant per al futur de les localitats del sud dels Països Baixos: el possible creixement del nivell del delta i les conseqüències de tancar-lo. Una decisió, ha explicat van Ruijven, que s'haurà de prendre en el futur més immediat.
Durant la teva ponència, has destacat que el delta de Rotterdam és clau per a l'esbarjo dels ciutadans i, també, la seva resiliència. Com pot trobar l'ajuntament l'equilibri entre aquests dos elements?
Bé, aquest és el repte. Al final, tots els veïns necessiten també un delta resilient i han de fer-se resilients. Cal prendre mesures importants que la gent pugui entendre de primera mà i pensar: "Oh, això no és bo" o "em veig realment afectat". Per tant, hem de demostrar que aquestes coses no són una contradicció, sinó que funcionen conjuntament. I, per això, necessitem un enfocament diferent amb els veïns, amb la gent que viu a la zona i que se'n veu afectada. I, al mateix temps, serem honestos amb l'objectiu global, que significa mantenir "els peus secs" en una àrea molt més gran.
Fins a quin punt és important l'ús social dels entorns fluvials i, per tant, com es veu això reflectit en la presa de decisions del govern local?
Sí, volem que la gent experimenti el verd, sabem que els espais verds són bons per a la salut. Et fan caminar, i això és molt important, però d'altra banda, també volem enriquir-los amb més biodiversitat. I això també significa que s'han de tancar i protegir certes àrees. El que veiem ara, de vegades, és que de sobte s'acoten espais verds. I la gent es pregunta: "Per què no hi puc anar?". Així que, de nou, també has de parlar amb el públic, explicar què estàs fent i què hi guanyen. I què hi guanya la natura, i que, al final, ells també se'n beneficien saludable a la zona i d'una biodiversitat cada cop més gran.
Però l'estat del delta no només és important per als veïns, sinó que també hi ha una dimensió econòmica rellevant.
El port té una gran importància per a l'economia dels Països Baixos i, per exemple, per a la d'Alemanya. Aquesta és una escala diferent i cal relacionar-la amb la protecció contra les inundacions per a la gent que viu a prop del riu, a Rotterdam. I això vol dir que no és només una entitat la que pot prendre la decisió. Es tracta d'un procés de presa de decisions més ampli. Així que no és només cosa de l'ajuntament, sinó que implica l'opinió d'altres governs locals propers. També del govern nacional i de l'autoritat portuària, que tots han d'aprovar-ho i pensar que la solució escollida és la millor solució en general.
Hi ha temps per repensar el sistema de dics de contenció que hi ha arreu de la zona. Concretament, fins al 2070, per renovar-lo. Quin futur ens hem d'imaginar per a la costa dels Països Baixos?
Si vols mantenir el delta i la seva dinàmica, ha de continuar obert. Perquè si no, si el tanques (aquest és un dels escenaris) és clar que no hi entra el sediment del riu, i les corrents del mar també canviarien. Així que si vols mantenir el delta i consideres que l'ecosistema és important per a Europa, doncs llavors l'has de mantenir obert. Però llavors sorgeixen reptes, per exemple, sobre com mantenir-se en terreny sec. Això és el que estem estudiant: com podem fer aquestes combinacions? Però sí, si tens un delta, el tanques. Bé, en realitat no saps quines en són les conseqüències.
Ho hem vist en el passat, quan vam tancar-ne parts: es crea una gran bassa d'aigua gairebé sense vida. Així que tota la biodiversitat desapareix. Canvia d'aigua salabrosa a dolça, però amb gairebé cap planta. Per tant, has de tenir en compte totes aquestes conseqüències. I, a més, si vols aigua dolça, hi ha mecanismes perquè el sistema del delta pugui formar-ne part. Altrament, depens molt de solucions tècniques. En aquest escenari, només caldria afrontar un únic problema, que és la manca d'aigua.
També hi has destacat que el riu Mosa pateix les calorades de l'estiu.
Ara, amb els estius secs dels darrers anys, ens hem adonat que tenim un problema amb l'aigua dolça. Per això, ara estem més interessats a conservar-la a la nostra ciutat. I això vol dir que, el riu en si, pot arribar a ser molt salat per la influència del mar. Però tenim en compte que les pluges, durant l'hivern, apujen el seu nivell. Podem captar tota aquesta aigua i no enviar-la directament al mar, cosa que hem fet durant dècades, sinó retenir-la a la nostra ciutat. Per això, ja disposem de grans zones inundables als afores. Ara les fem servir per emmagatzemar-hi molta aigua i fer-la servir a l'estiu.
En aquest sentit, quin paper juga, per exemple, la vegetació a la llera del riu i la ciutat?
Amb tot aquest verd, mirem com poden fer front a les circumstàncies naturals. Així que, de manera més natural, ens adaptem al sistema delta. Però també com podem suportar la calor. Per tant, estem estudiant diferents espècies i, fins i tot, hem introduït molts arbres que no són autòctons dels Països Baixos. Estudiem aquestes possibilitats perquè la vegetació sigui més robusta. I també estem mirant plantes del sud o falgueres.
Poden ser aptes per al nostre clima futur, perquè si ara les introduïm, d'aquí a 30 anys estaran plenament crescudes i podrem valorar els seus beneficis. Però si col·lapsen, llavors tens un problema. Si tens en compte aquest sistema natural, el pots combinar amb més verd, aiguamolls, etcètera. La gestió natural no només s'ha de basar en les masses d'aigua.
