Les ciutats són el primer front dels fenòmens meteorològics extrems i, a mesura que guanyen més intensitat i freqüència, confeccionen polítiques públiques que canvien la fesomia de l'arquitectura urbana. El com és un objecte de debat. La primera jornada de Ciutats Resilients aborda aquesta qüestió amb institucions i experts, on es posa al centre la col·laboració entre governs locals per compartir experiències davant el canvi climàtic.
Barcelona, amfitriona de la trobada, ha abordat el seu paquet de mesures sobre com augmentar l'adaptació de la ciutat a la sequera, la calor i els aiguats, tal com llista la seva tinenta d'alcaldia, Laia Bonet. Les institucions públiques de Londres, Atenes, Rotterdam i Vitoria-Gasteiz hi han concretat les seves accions per mitigar els efectes de la crisi climàtica.
A mesura que el Mediterrani es tropicalitza, amb calorades i ruixats que es des marquen de la biodiversitat, la polarització del clima també ha arribat a indrets propers al canal de la Mànega. Ciutats Resilients 2026, organitzat per Nació i l'Ajuntament de Barcelona, ha confirmat que les ciutats costaneres tenen elements en comú i s'enfronten, totes, a uns esdeveniments cada vegada més intensos i imprevisibles que posen en risc des de la seva ciutadania fins a la seva biodiversitat. Les solucions per a cada cas són concretes, però amb una visió compartida sobre com assumir les repercussions del canvi climàtic.
Barcelona i «l'acceleració del verd»
Amb aquesta mirada global per enfocar les polítiques públiques, Bonet ha destacat que li agradaria veure "solucions més valentes, que sovint passen pel finançament" arreu de la Unió Europea. Ha posat l'exemple de la seva ciutat. Segons la tinenta d'alcaldia, Barcelona aposta per la via d'accelerar "l'acció contra els efectes del canvi climàtic" a través d'eines com el Pla clima, que compta amb una dotació de 2.800 milions d'euros i que té l'objectiu, ha dit, de "guanyar resiliència davant els tres fenòmens claus que afecten la ciutat: calor, sequera i inundacions".
Per a totes les qüestions, la també regidora de Medi Ambient ha situat "el verd" com a la principal línia d'actuació del consistori. "Redueix la temperatura, millora la qualitat de l'aire i el comfort urbà", llista, i afegeix que "contribueix al benestar mental, que sovint és una qüestió que es deixa a banda a l'hora de parlar de medi ambient". Bonet ha posat en context aquesta estratègia: "Després de la sequera, hem doblat el ritme de plantació per recuperar els espais verds de la ciutat després de la mort de milers d'arbres", tot recordant que, en els propers quatre anys, la ciutat augmentarà en 73 hectàrees els seus espais verds.
Una vegetació capaç de regular la humitat, ja que permet retenir aigua quan en falta i absorvir l'excedent en cas d'aiguats. Sobretot, ha remarcat la tinenta, tenen la funció d'oferir ombra i mitigar la calor i revestir una altra de les estratègies de l'ajuntament davant les altes temperatures. "El 99% dels veïns de Barcelona té un refugi climàtic a deu minuts a peu durant el mes de juliol", ha afirmat Bonet, tot afegint que "el repte" de l'ajuntament és apliar-ne la disponibilitat al pic de la calor, a l'agost. "Tot això era impensable fa una dècada, ara és indispensable", ha conclòs.
La calor que transforma Londres i Rotterdam
L'augment atípic de les temperatures és un esdeveniment que Hannah Betteridge, responsable de Clima i Aigua de la Greater London Authority, és preocupant a la capital d'Anglaterra. "És una suma de factors: tenim unes estructures d'època victoriana que encara requereixen de recursos perquè puguin suportar les calorades i que es troben en un context de densitat poblacional, que és del doble respecte a qualsevol altra localitat del país", ha resumit.
Les accions polítiques per adaptar la ciutat a la calor després que hagi passat per cinc onades i múltiples incendis passen per adoptar mecanismes com els que ja impulsa Barcelona, com ara . Betteridge, però, també ha parlat de la necessitat de canviar d'hàbits. "Hi ha un context cultural diferent sobre com Londres percep la calor, ja que els veïns tenen el costum de sortir a prendre el sol sense ser conscients de les seves repercussions", ha subratllat.
Rotterdam ha estat incapaç d'impedir que els ciutadans es refresquin al riu Mosa, tal com ha exposat Mattijs van Ruijven, cap de planificació urbanística de la localitat neerlandesa. El seu delta és crucial per a l'esbarjo de la població i la seva protecció. "Hi ha més de cent quilòmetres de dics de contenció que han trigat gairebé quaranta anys en construir-se", ha contextualitzat, tot assenyalant la crescuda del sistema fluvial de la ciutat.
Aquest estiu, però, ha baixat per les temperatures extremes sostingudes, "amb les conseqüències econòmiques que comporta aquesta via estratègica per als vaixells que es dirigeixen a Alemanya", ha repassat. Més enllà de les actuacions més bàsiques per protegir l'entorn natural, com els moviments de sorra, per a van Ruijven la prioritat és continuar fent dissenys d'investigació per augmentar la resiliència del delta i "acceptar que el riu minvarà i serà menys profund". "L'any 2050, haurem de decidir si tancar-lo o mantenir-lo obert", ha conclòs el cap de planificació neerlandès.
Estudiar Vitòria, aplicar el que funciona a Atenes
Com a ciutat mediterrània, Atenes "és una ciutat que s'està acostumant, també, a la calor", ha detallat el professor de física ambiental de la universitat autòctona, Constantinos Cartalis. "És un problema que ha augmentat i que té un futur incert", ha matisat, tot i que situa que la temperatura no ha de ser l'única mesura a l'hora d'adoptar mesures per contrarrestar els seus efectes. "La vulnerabilitat és més difícil de quantificar respecte a la calor, i hi intervenen qüestions com la quantitat d'espais verds dels barris", ha apuntat, mentre assenyalava que "el criteri, és parlar de la variabilitat de l'entorn: des de l'edat fins als materials que s'utilitzen per construir els barris".
Els plans d'adaptació, segons Cartalis, cal que es basin, almenys, en tres elements. La combinació de dades sobre la vegetació, els edificis i el sòl disponible permeten aprofundir en una anàlisi més acurada sobre les necessitats de cada zona urbana. L'expert, però, també ha parlat d'emmirallar-se amb altres capitals mediterrànies. "Atenes ha adoptat la visió de Barcelona a l'hora d'adaptar les escoles i els centres educatius davant l'emergència climàtica", ha exemplificat.
En aquest sentit, Vitoria-Gasteiz ha estat, tradicionalment, una ciutat pionera a l'hora d'aplicar mesures per pal·liar els efectes del canvi climàtic. "Hem utilitzat la natura per fer que sigui més resilient", ha sintetitzat Borja Rodríguez, conseller de model de ciutat i medi ambient del municipi basc. Des de l'aplicació als anys 90 de mesures per renaturalitzar la rodalia de la localitat, amb un projecte "per a que els espais naturals sobrevisquessin" en un ambient industrialitzat, la ciutat ha adoptat recursos naturals per créixer i fer-la apta al canvi climàtic.
"Es va decidir plantar arbres per millorar el comfort climàtic i augmentar la captura de diòxid de carboni, a més d'impulsar la jardineria sostenible, per tal que les zones verdes puguin aportar noves funcions a la ciutat", ha sintetitzat Rodríguez. La idea és que "la natura creixi cap a dins dels carrers i també cap a fora", segons el conseller, que també apunta a l'ús d'energia renovable a la localitat.
