Experts i representants públics d'arreu d'Europa han abordat les principals preocupacions de les ciutats del continent: com encarar els efectes del canvi climàtic en un moment en què s'intensifiquen i són més imprevisibles. S'han reunit a la primera edició de Ciutats Resilients, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona que se centra en les polítiques públiques concretes que s'han impulsat al llarg de les darreres dècades per mitigar les calorades, les inundacions i la pèrdua de biodiversitat als entorns urbans.
Al llarg del dia, la cita ha aplegat diferents taules rodones, conferències i diàlegs d'experts de renom per repensar les ciutats perquè tinguin en compte la polarització dels fenòmens meteorològics. S'hi han repassat casos d'èxit, com els de les ciutats de Barcelona, Londres, Atenes, Rotterdam i Vitoria-Gasteiz. Llurs governs locals han tingut el seu propi espai per compartir les seves experiències a l'hora de preservar la salut dels ciutadans malgrat les inclemències del clima, així com mantenir la seva integritat (la seva resiliència) a través de mesures basades en la natura.
No només les institucions públiques han compartit coneixements. Desenes d'experts internacionals, com el creador de la ciutat dels 15 minuts, Carlos Moreno, han contrastat estudis i casos pràctics per definir quin camí ha de seguir l'urbanisme del segle XXI quan no només cal actuar per mitigar els efectes del canvi climàtic, sinó com modificar-se d'acord amb les condicions que estableix. L'adaptació a la calor extrema, la renaturalització de les ciutats i el replanejament de les ciutats costaneres han marcat els discursos dels ponents a la jornada.
La calor condiciona el futur a les ciutats
Laia Bonet,ha remarcat que "adaptar-se" als escenaris que proposa el canvi climàtic "també és anticipar-se". La primera tinenta d'alcaldia a Barcelona ha posat d'exemple el simulacre que tindrà lloc a la ciutat a la tardor de l'any vinent sobre com actuar en un dia on la temperatura estigui per sobre dels 50 graus. "No és exagerat preparar-nos-hi, perquè una ciutat resilient és aquella capaç de preveure els problemes", ha resumit.
És, també, "el problema" de localitats com Londres, que, com recordava la responsable de Clima i Aigua del Greater London Authority, Hannah Betteridge, quan assenyalava que, aquest estiu, "les ambulàncies han atès més urgències que durant la covid" a la capital d'Anglaterra. Com el cas de Rotterdam, que també veu com el seu sistema fluvial està en descens, està adoptant mesures ja implementades al mediterrani.
"Hem recollit dades d'Atenes, en quant a les morts, i quan la temperatura puja més de 2,1 graus, la mortalitat també", ha detallat el professor en física ambiental de la Universiat autòctona Constantinos Cartalis. L'expert ha participat en un diàleg sobre com les ciutats s'enfronten a unes calorades cada vegada més freqüents, on mesures com les xarxes de refugis climàtics prenen força, tal com ha recollit Irma Ventayol, directora a l'Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de Barcelona. Mesures, ha apuntat la investigadora del Basque Centre of Climate Change, Marta Olazabal, que han de ser capaces de superar cicles electorals.
Una costa tropicalitzada
La vulnerabilitat del delta de Rotterdam és una de les expressions més visibles del canvi climàtic als Països Baixos, segons Mattijs van Ruijven, cap de planificació urbanística de la localitat neerlandesa. Davant l'exposició continuada de les ciutats costaneres a fenomens meteorològics extrems, diversos experts han tractat des de diferents perspectives quines mesures són eficaces per a redefinir-les urbanísticament.
"Hi ha una gran variabilitat a la costa", sintetitza el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, Agustín Sánchez-Arcilla. Davant la imprevisibilitat, l'expert, ha insistit en la importància de la prevenció, acompanyat de Begoña Pérez (Departament de Canvi Climàtic i Prediccions de Puertos del Estado), Robert Nicholls (University of East Anglia, autor d'informes IPCC) i Jan Rasmussen (director d'Adaptació Climàtica de Copenhaguen). "La despesa de no fer res és molt elevada, en comparació al cost de l'actuació", ha asseverat.
Més enllà de les grans ciutats, Sánchez-Arcilla ha apuntat que cal abordar les complexitats "regionals" perquè les polítiques públiques s'adaptin a cada territori. Les inversions adequades a la realitat de l'ecosistema, així com la necessitat d'un consens entre els analistes internacionals a l'hora de repensar el litoral, són els principals reptes de l'urbanisme costaner.
El retorn de la natura
L'èxit del model de Vitoria-Gasteiz, pionera en la implementació de polítiques mediambientals, rau en la renaturalització, segons el conseller de model de ciutat i medi ambient de la localitat basca, Borja Rodríguez. "Hem treballat amb l'enfocament de solucions basades en la natura a la ciutat, i el 2014 prenem la decisió d'incorporar-la", ha resumit, tot destacant l'estratègia de guanyar més massa verda, com pretén fer Barcelona en el futur més immediat.
"Fa unes dècades no hi havia espai pel verd, però sí pel cotxe", han explicat els ponents del diàleg sobre renaturalització de Ciutats Resilients. "Sovint tenim una natura confinada, aïllada dels entorns que freqüentem", ha apuntat la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Mariona Ferrándiz , que ha afegit que aquest fenomen "provoca l'expulsió de moltes espècies.
"Fomentar tot el que sigui autòcton en els entorns urbans, beneficia les ciutats", ha conclòs el cap d'Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Álvaro Sainz , a la ponència. Juntament amb l'arquitecta Maria Lucrezia De Marco, els experts han destacat l'adopció de recursos naturals tant al bell mig de la ciutat com els seus entorns per enfortir la seva resposta davant les adversitats del canvi climàtic.
