En els darrers anys, el Servei de Projectes i Obres d'Infraestructures de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s'ha centrat en recuperar i promoure espais que no s'ubiquen, precisament, entre edificis ni entorns urbans tensionats. Per al cap d'aquest departament, Álvaro Sainz, el seu principal àmbit d'actuació és a les lleres dels rius, on s'adopta "solucions adaptades a la natura" per incentivar la seva biodiversitat i, alhora, acostar-la a la societat. La simbiosi entre la riquesa ecosistèmica dels recintes fluvials i la petjada humana que compartirà amb altres ponents experts en urbanisme a la jornada Ciutats Resilients 2026.
El cap de departament repassa amb Nació quins projectes han estat clau del 2010 ençà. "Ens hem centrat en la integració d'infraestructures i la connectivitat a través de programes de millora de paisatge natural i urbà, amb plans com el de la transformació del riu Llobregat", situa. Si bé les actuacions en aquest punt tenien l'objectiu de millorar el cicle de l'aigua, Sainz apunta que "més endavant va sorgir la motivació de trobar beneficis socioambientals" per tal d'integrar els espais fluvials en la qüotidianitat dels veïns de la regió metropolitana. Una estratègia que el cap del departament anomena "pots de mel".
Tal com defineix aquest concepte, cal trobar en els entorns naturals com els de les lleres dels rius "zones atractives pel gaudi de la gent i que permetin enriquir la biodiversitat". Les descriu com àrees "amables per al públic però sense tant valor ecològic", al contrari dels aigüamolls. Habilitar una xarxa de camins que connecten el Llobregat amb la serra de Collserola (que també serveixen de passos per a la fauna), amb diverses zones d'esbarjo i on els veïns poden fer activitats esportives i socials són "serveis ecosistèmics que atorguen valor als hàbitats de les espècies", resumeix.
Que els veïns visitin amb freqüència els espais naturals evita el risc d'abandonament. "Si no tenim presència humana, podem fer que les lleres dels rius tornin a ser marginals", descriu Sainz tot recordant la situació del Llobregat abans de la seva recuperació, quan "la gent donava l'esquena al riu". És per això que els espais d'esbarjo han de ser "atractius" i complir amb una bona ubicació, il·luminació i adeqüació, explica, per tal de preservar un sistema fluvial imprescindible per a la resiliència de la regió metropolitana davant l'augment de fenomens meteorològics extrems.
Frenar els efectes del canvi climàtic
Les intervencions de l'AMB al riu Besós ha fet que aquest "guanyi més resiliència", explica Sainz. Assenyala que implantar vegetació que retingui més aigua i contribueixi a disminuir la velocitat del corrent ha fet que l'espai fluvial hagi suportat els efectes dels aiguats de l'inici de l'octubre. També a través de guals als camps de conreu que interconnecten els municipis, que ajuden a l'absorció de l'aigua i a fomentar els ecosistemes propers al riu.
Més enllà dels rius, renaturalitzar les ciutats hauria de seguir "les mateixes tècniques" basades en el comportament de la natura, segons el director. "Cal gestionar de la mateixa manera un riu que una plaça", sintetitza. En els entorns on abunda l'asfalt i la calor, Sainz apunta que s'hauria de prioritzar les espècies vegetals més resistents a les temperatures tot depenent de cada zona i l'erradicació de llurs espècies invasores. L'objectiu, en aquest cas, és l'estalvi d'aigua de rec i mitigar les calorades amb refugis climàtics. "Una ciutat més renaturalitzada actua millor contra els efectes del canvi climàtic", conclou.
Álvaro Sainz tractarà l'adopció de l'ecologia urbana i l'arquitectura verda al Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i inclourà experts i institucions que debatran sobre quin és el futur que les ciutats han de seguir per preservar el benestar dels veïns i la biodiversitat. Juntament amb Mariona Ferrándiz (investigadora del CREAD) i Maria Lucrezia De Marco (arquitecta a Stefano Boeri Archietti), debatrà sobre com renaturalitzar les ciutats.
