Queden menys de quatre anys per avaluar quin ha estat el compliment dels objectius que les Nacions Unides s'havien proposat per assolir un desenvolupament sostenible l'any 2015. "Que anem amb retard en l'aplicació de l'agenda 2030 no és cap novetat, calculo que estem sobre un 40% segons quines mesures es tinguin en compte", assegura a Nació Esteban León.
El cap del Programa Global de Resiliència Urbana d'UN-Habitat, que participarà en la jornada Ciutats Resilients 2026 , explica que cal continuar treballant en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) sobretot en contextos urbans. León mira enrere, concretament quan es van establir els ODS, per explicar com ha canviat el planeta des d'aleshores i quins són els reptes que encara ara.
"El 2015 ens vam adonar que el món havia passat de ser predominantment rural a ser majoritàriament urbà en poc temps", descriu. Els objectius de l'ONU es fixaven, en bon tros, a respondre a aquest procés d'urbanització que "va agafar per sorpresa les capacitats de les ciutats i la seva planificació", segons León, i en un moment en què es canviava la mirada sobre com gestionar la crisi climàtica des dels governs estatals i locals.
"Fa vint anys, era estrany parlar de programes de resiliència climàtica, perquè, llavors, governs i experts se centraven en reduir els riscos de la crisi global", apunta tot assenyalant l'augment de fenòmens meteorològics extrems en les darreres dues dècades. A les ciutats mediterrànies, "el creixement de la població, l'erosió costanera, la sobreexplotació dels aqüífers, els incendis forestals i l'escassedat d'aigua canvien les regles del joc" i, per tant, com enfocar l'urbanisme als països de la conca i de diverses regions mundials igualment vulnerables als efectes del canvi climàtic.
Cap a una mirada "holística" de la crisi de l'habitatge
Per explicar la relació entre la crisi climàtica i la de l'accés a l'habitatge en ciutats com Barcelona, León fa una metàfora: "Si tens un got i comences a abocar-hi aigua, vessarà; però ara el recipient minva". Sosté que els fenòmens meteorològics extrems està reduint la superfície habitable mentre la població creix i provoca tensió en l'urbanisme. "Moltes vegades s'acaba construint en llocs que posen els habitatges en risc, com ara, propensos a les inundacions", exemplifica.
"La crisi de l'habitatge no només té un enfocament econòmic, sinó que els desastres naturals també fan que el mercat es redueixi", explica, i, per tant, cal afegir-los a una "anàlisi holística" de les dificultats per accedir a l'habitatge. Cal sumar a l'equació un factor que, segons León, exacerba totes dues crisis. "La manca d'equitat fa que es cronifiquin", perquè, recorda, "la riquesa concentrada en pocs no ajuda a reduir les pressions del canvi climàtic sobre els més vulnerables".
Esteban León tractarà els efectes del canvi climàtic en el Ciutats Resilients 2026, una jornada organitzada per Nació i l'Ajuntament de Barcelona. Estarà oberta al públic i hi inclourà experts i institucions , que debatran sobre quin és el futur que les ciutats han de seguir per preservar el benestar dels veïns i la biodiversitat. Juntament amb el cap de Desenvolupament Resilient de la xarxa internacional Governs Locals per a la Sostenibilitat, David Jácome, s'encarregarà de cloure la trobada amb un balanç de l'agenda 2030, entre altres qüestions.
