Europa s'enfronta a un canvi climàtic que "té un impacte econòmic, social i mediambiental" arreu de la Unió. Així descriu el context mediambiental europeu l'executiu comunitari a la primera pàgina de la llei de Resiliència climàtica, que té l'objectiu de recollir una sèrie d'obligacions perquè els estats membres impulsin mesures per fer front a uns fenòmens meteorològics extrems que, recorda, "s'intensificaran en freqüència, magnitud i duració".
Un dels punts clau de la llei és obligar a identificar quins riscos provoca el canvi climàtic i quins actors polítics tenen competències per fer-los front. El text els anomena "propietaris de risc" i apel·la a totes les autoritats dels diferents nivells de governança de cada estat. Cadascun dels membres de la Unió Europea els hauria d'incloure en plans estratègics i determinar quines funcions tenen dins la presa de decisions en matèria climàtica.
Els estats membres tindrien temps per establir llurs plans estratègics fins al 2030. Segons el text, haurien de comptar amb "calendaris per implementar mesures concretes i que indiquin les seves necessitats inversores, costos estimats i fonts de finançament". Les estratègies haurien de comptar amb mecanismes ja existents per reduir la burocràcia i incloure altres aspectes, com ara, objectius en preservació de la biodiversitat.
La llei (pendent de l'aprovació del Consell de la UE i el Parlament Europeu) té en compte, també, que cada estat membre tingui a l'abast eines per preveure fenòmens meteorològics extrems. En específic, posa sobre la taula "una plataforma en línia per millorar l'accés públic a la informació per avaluar els riscos i resiliències climàtiques i que també protegeixi informació sensible i classificada".
També es plantegen obligacions per a les institucions de la Unió Europea. De cara al 2030, l'Eurostat hauria d'elaborar estudis de costos humans i econòmics atribuïbles al canvi climàtic mitjançant sobretot dades dels estats membres. L'Agència Europea del Medi Ambient, en canvi, "hauria d'actuar com un centre d'excel·lència en l'adaptació i resiliència al clima" i assistir la Comissió i els estats membres, amb mesures concretes com analitzar i actualitzar bases de dades sobre el clima.
Europa s'escalfa
Aquest estiu, el continent va assolir un rècord de temperatures que va situar diversos punts a la vora els 40 graus per primera vegada des que es tenen registres. L'Imperial College de Londres ha determinat que de les 50.391 defuncions que es calculen per a aquesta temporada, un 65% s'atribueixen a l'excés de calor i, per tant, al canvi climàtic. Barcelona ha sigut la segona ciutat europea en registrar-ne més.
En aquest context, els mars europeus s'han escalfat a un ritme superior a la mitjana mundial. El Mediterrani, Bàltic i Negre han assolit unes temperatures màximes de rècord, amb un impacte directe en la biodiversitat. Aquest fenomen dificulta la barreja de les aigües i pot impedir que els nutrients arribin a les capes superficials i, per tant, alteri el que es considera la base de la cadena alimentària marina.
