La temperatura mitjana diària de la superfície del mar ha registrat un nou màxim global aquest dissabte 22 d’agost. En concret, es van arribar als 21,1 graus centígrads, segons les dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S), un programa de la Unió Europea que proporciona informació fiable sobre el clima passat, present i previsions de futur en aquesta matèria. La temperatura de la superfície del mar (TSM) és la temperatura de l'aigua situada en els primers metres de la capa superficial de l'oceà. La xifra d'aquest agost és el valor més alt registrat en gairebé cinquanta anys de dades, des del 1979.
El nou rècord supera per poc els 21,09 graus del març de 2024, que fins ara marcaven el màxim de la sèrie, i arriba en un moment de l'any poc habitual. Segons apunten els experts, la temperatura global de la superfície del mar arriba al seu màxim entre els mesos de març i abril. La xifra registrada, inusualment alta, en canvi, s'ha produït en ple estiu i també supera el màxim anterior per a aquest mes, els 20,98 °C que es van registrar el 2023.
La temperatura de la superfície del mar és una de les variables climàtiques essencials que es fan servir per controlar l’estat del sistema climàtic mundial. Les dades que se n'extreuen permeten estudiar l’intercanvi de calor entre l’oceà i l’atmosfera, identificar fenòmens oceànics i millorar la predicció meteorològica i oceànica. L’augment de la temperatura dels oceans té conseqüències sobre els ecosistemes marins i pot provocar la degradació d’hàbitats, com els esculls de corall, o suscitar canvis en la migració i distribució de les espècies.
Més escalfament al Mediterrani
Són dades especialment preocupants per a Catalunya, ja que el mar Mediterrani, juntament amb el Bàltic i Negre, s'ha escalfat a un ritme superior a la mitjana mundial des que van començar els registres per satèl·lit. L’escalfament afavoreix una major estratificació del mar provocada per les diferències de temperatura entre les capes d’aigua. Aquest fenomen dificulta la barreja de les aigües i pot impedir que els nutrients arribin a les capes superficials, on es troben els organismes fotosintètics que constitueixen la base de la cadena alimentària marina.
A més, els canvis de temperatura poden afectar tant els corrents superficials com els profunds i tenir repercussions sobre els sistemes climàtics globals i els patrons meteorològics. Entre altres possibles conseqüències, Copernicus també apunta a l’acceleració del desglaç marí, especialment a les regions polars, i impactes sobre la salut humana relacionats amb la seguretat alimentària i amb la proliferació d’algues nocives.
