El parc natural del Montseny és un dels hàbitats de Catalunya on s'està recuperant el més petit dels quatre carronyaires que viuen al nostre país, l'aufrany. A causa de les seves dimensions es considera el més “tímid” dels voltors catalans, perquè arriba a les despulles de carn quan la resta, més grans, han acabat d’alimentar-se les restes.
Aquesta au tan curiosa fa uns seixanta centímetres de llarg i té una envergadura d'aproximadament 150 centímetres. Es distingeix pel seu plomatge blanc amb les puntes de les ales negres, la cara nua de color groc i una cua en forma de falca. Uns colors amb tonalitats groguenques que es deuen als ous i excrements amb els quals també s’alimenta, font de carotenoides.
Durant el seguiment de les poblacions d’aufrany al nostre país, s’han mostrejat els polls a l parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Vallès Occidental) i al Montseny. Unes tasques tasques que ha dut a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i l’IRBio de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, el Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i l’Institut Català d’Ornitologia.
- Un pollet d`aufrany en el seu niu.
- Agents Rurals
Els seguiments que s'han fet durant els darrers anys indiquen que la població d’aufranys a la Catalunya Central i Oriental es manté en una tendència positiva. Aquest fet, però, contrasta amb el declivi que està patint en altres zones de la península Ibèrica aquesta espècie, que també rep el nom de "voltor egipci" que habita a les estepes i altres llocs oberts del sud d'Europa, Pròxim Orient fins a l'Índia i bona part d'Àfrica.
Les tasques de recerca inclouen el seguiment dels territoris ocupats, el control de la reproducció, l’anellament i la presa de mostres dels polls per conèixer-ne l’estat de salut, la dieta, els moviments i la supervivència. Els estudis també permeten aprofundir en el coneixement dels recursos alimentaris que utilitzen, entre els quals hi ha restes procedents de la ramaderia extensiva i altres fonts d’aliment disponibles al territori.
Dos nous polls al Montseny
Al parc natural del Montseny, la parella reproductora va criar enguany dos polls, que es van poder anellar quan tenien aproximadament entre 40 i 50 dies d’edat. Aquest anellament és el tercer en tres anys al massís i, segons apunten des del parc, "confirma la consolidació de la reproducció de l’espècie al Montseny". Els experts, durant la intervenció, van prendre dades biomètriques dels exemplars i van recollir-ne restes presents al niu per identificar-ne la dieta.
La detecció i el seguiment de les parelles reproductores s’emmarquen en els programes de monitoratge de fauna que es desenvolupen als espais naturals protegits, gràcies a la col·laboració entre els equips tècnics dels parcs, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona i altres entitats que estan implicades en la conservació de l’espècie.
